George Orwell, la fe en les persones convertida en còmic

Rosa dels vents publica 'Homenatge a Catalunya' en format còmic

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

A la plaça de George Orwell de Barcelona, just al costat de l’Ajuntament, topem amb una paradoxa: al costat de la placa que anuncia el nom de l’escriptor de 1984, conegut per denunciar els abusos de poder dels règims totalitaris, s’hi ha posat una càmera de vigilància. Aquesta és una de les primeres anècdotes que veiem a Homenatge a Catalunya, l’adaptació gràfica del clàssic d’Orwell que en català publica Rosa dels vents. Una bona proposta per Sant Jordi.

La història gràfica que editen el periodista Jordi de Miguel i la il·lustradora Andrea Lucio no comença com el llibre original, sinó amb una visita al present. Allà, dibuixat, hi trobem Richard Blair, el fill del periodista anglès Eric Arthur Blair, més conegut pel seu pseudònim literari: George Orwell. Per introduir el lector a tot allò que veurà i llegirà en les properes pàgines, el fill aconsella el següent: “Pren nota del que va dir [Orwell], perquè passa a cada moment al teu costat”.

Aquesta reivindicació forma part del tarannà general de l’obra il·lustrada, que no es limita només a transmetre les parts més decisives d’Homenatge a Catalunya, sinó que uneix les vivències d’Orwell amb el present. El fet és que el 1936 Eric Arthur Blair va viatjar a Barcelona amb la idea d’escriure articles periodístics, però només arribar es va veure impregnat per l’ambient revolucionari i va decidir allistar-se a una milícia, en el seu cas del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), del bàndol comunista.

A la versió il·lustrada d’Homenatge a Catalunya no hi falten les anècdotes quotidianes que tant caracteritzen la producció literària d’Orwell. Com per exemple, quan explica que “l’única paraula espanyola que cap estranger no pot deixar d’aprendre és mañana”. Quan anirem al front? Mañana. Quan podré arreglar això? Mañana. Però barrejats amb la història original hi trobem altres personatges: el professor de literatura anglesa de la UPF i expert en Orwell, Miquel Berga, el ja citat Richard Blair, l’historiador Fernando Casal o el periodista Víctor Pardo.

La paraula dels especialistes i les il·lustracions d’Andrea Lucio –en blanc i negre si són moments del passat, en color si són moments del present– ajuden a mirar l’escriptura d’Orwell amb perspectiva. Miquel Berga, per exemple, explica que a partir dels anys trenta, després de la Primera Guerra Mundial, s’acaba imposant en persones com Eric Arthur Blair el relat d’escriptors britànics com Robert Graves i Wilfred Owen: el discurs de la futilitat de la guerra, dels soldats que no saben per què lluiten i dels vells que envien els joves a morir.

“Orwell està immunitzat, sap que els discursos gloriosos no se’ls empassarà ningú”, llegim en boca de Berga. Els detalls de l’escriptor anglès, sempre en primera persona, són majoritàriament poc emocionants: el fred, les rates, la recerca de tabac. “Aquest registre fa que el seu testimoni resulti molt creïble i verídic, perquè el lector sent l’experiència del soldat ras”. En el tercer capítol de la publicació original, Orwell escriu: “A la guerra de trinxeres, hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l‘enemic”. En aquest ordre.

Un cop passats els moments d’eufòria revolucionària i després que el periodista anglès visqués, incrèdul, la divisió interna de la societat antifeixista, Orwell va decidir tornar a Anglaterra amb la seva dona, Eileen Blair, que també estava a Barcelona. En aquest punt del còmic, Jordi de Miguel es permet fer una digressió sobre l’estat actual de les Rambles i l’augment del turisme, lligat amb la idea que aquell juny del 1937 “Orwell decideix escapolir-se pels carrerons de Ciutat Vella. Cap on va? No ho sap ningú […] Potser el seu traçat erràtic, invisible, és el negatiu d’una història política de la ciutat que ens toca, encara, desfer”.

L’adaptació gràfica d’aquest clàssic acaba amb una recomanació que bé podria firmar Miquel Berga, el professor mencionat anteriorment: atenció, sempre que llegim qualsevol mena d’obra, amb el partidisme i el punt de vista des del qual escriu l’autor. Tot i que al cap i a la fi, i com aquest còmic torna a demostrar, el més estrany no és que Orwell tingués uns ideals o uns altres, sinó que no els perdés mai. “És ben curiós, però tot el que he viscut no m’ha fet perdre la fe en la decència de les persones, sinó que me l’ha reforçada”, escrivia ell. Que ens expliqui com. Amb il·lustracions, a l’estil del nou Homenatge a Catalunya, també funciona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació