Josep Torn

Josep Torn

Director de la Biblioteca de l'European University Institute.

Feixisme i censura al Saló del Llibre de Torí

Ha passat a Itàlia allò que, auguro, passarà aviat a Catalunya, a Espanya i a d’altres països de la Unió Europea.

Comença el Saló Internacional del Llibre de Torí, una de les cites principals del món de l’edició, literatura i lectura d’Itàlia. A una setmana de la inauguració, el Saló ha passat a ser tema de portada de diaris i de debats a tribunes de tot tipus. Com és d’esperar (també a Itàlia) quan es tracta de portar els llibres a la primera plana de l’actualitat no és ni per parlar d’edició, ni d’autors ni de lectors. Ha passat a Itàlia allò que, auguro, passarà aviat a Catalunya, a Espanya i a d’altres països de la Unió Europea; l’extrema dreta ha aterrat (amb força) a la fira, i el debat que desencadena crec que és interessant.

Per situar una mica al lector no avesat a la quotidianitat italiana en els detalls interessants de la crònica, cal introduir alguns “personatges”; existeix a Itàlia un grup neofeixista anomenat CasaPound, molt actiu, molt agressiu i amb més de 20 mil membres. Aquest grup està vinculat a una editorial, AltaForte, que publica llibres, còmics i revistes alguns dels quals són clarament d’ideologia feixista. Recentment AltaForte ha publicat una entrevista de la periodista Chiara Giannini a Matteo Salvini, ministre de l’Interior i líder de la Lega Nord (partit d’extrema dreta al govern). Això ha portat la (fins ara desconeguda) editorial a ser coneguda pel públic general i AltaForte no ha deixat passar l’ocasió de presentar-se a Torí amb un estand ple de còpies del llibre i ple de llibres d’ideologia feixista.

A una setmana d’obrir les portes d’una fira que, a part de l’editorial citada, compta amb quasi 800 expositors, un membre del comitè organitzador, el professor, escriptor i periodista Christian Raimo, ha presentat la dimissió com a protesta per la presència de grups feixistes i de les pressions que aquests exerceixen sobre el Saló de Torí. Algunes veus s’han alçat en la seva defensa i han demanat que es prohibeixi l’accés a editorials d’aquesta ideologia a la fira. La polèmica entre llibres i censura ha donat una volta de 180º en relació als rols als que estem acostumats (aquí i allà): qui censura, qui és censurat. D’entre les veus que han defensat a Raimo hi ha el mateix director del Saló, Nicola Lagioia, també escriptor. D’entre els qui posen el crit al cel i es fan els ofesos… tota una caterva de feixistes, col·laboracionistes, negacionistes i leguistes.

Quan semblava que les reaccions es limitaven a la plana política i organitzativa del propi esdeveniment, Piotr Cywinski, director del Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau (Polònia) ha remès una carta als responsables de la fira signada per ell mateix i per Halina Birenbaum, supervivent del camp d’extermini, on els demana que escullin entre AltraForte o ells. La presència d’ambdues editorials no és possible. La carta diu “no es pot demanar als supervivents que comparteixin espai amb qui posa en discussió els fets històrics que han portat a l’Holocaust, amb qui proposa de nou una idea feixista de la societat. Marxarem del Saló del Llibre per entrar a la ciutat”. Aquesta decisió havia de portar conseqüències; als italians els fan més mal les crítiques externes que les polèmiques internes (a les que estan molt acostumats). Una autoritat sobre l’holocaust que se’ls mira des de Polònia val més que deu cartes al director escrites per intel·lectuals italians o cent tuits amb els seus retuits conseqüents. 

El president de la Associació Italiana d’Editors (AIE), Ricardo Franco Levi, que no ho veu de la mateixa manera, respon a Cywinski que “qualsevol que estimi la lectura té en el propi ADN, com a principi fondamental, la defensa de la llibertat de pensament, d’expressió i en particular d’edició en totes les seves formes”.

Els polítics locals estan dividits o, com estem acostumats els qui vivim a Itàlia, es pronuncien de forma inconcreta o en tots dos sentits alhora. El govern de la ciutat sembla haver reaccionat a favor d’excloure l’editorial feixista, però tampoc han estat clars del tot. En canvi alguns autors s’hi han manifestat i reaccionat clarament en contra i han informat que no assistiran a la fira a pesar de tenir-ho previst. Entre ells el col·lectiuWu Ming o l’escriptor i historiador Carlo Ginzburg (àmpliament traduït al català per Publicacions de la Universitat de València).

Aquesta polèmica, que veurem com es desenvolupa els propers dies quan obri la fira, permet fer una analogia amb casos recents més propers: la fira ARCO de Madrid i episodis d’obres que han estat censurades, estàtues de Franco situades estratègicament a la ciutat de Barcelona, presència d’obres de tal o qual ideologia a les biblioteques públiques catalanes, etc. Però jo crec que és un preludi del què passarà a gran escala en properes ocasions a Catalunya i a Espanya, així com continuarà i creixerà a Itàlia. La capacitat dels botxins –i les seves filials– per a fer-se passar per víctimes és ancestral, però el descobriment de l’impacte i rèdit que en treuen cada cop que munten un xou és més moderna i no poden perdre l’ocasió d’aprofitar-se’n.

Aquest dijous obre el Saló amb una lliçó inaugural el professor Fernando Savater, si és que no ha decidit apuntar-se al grup de dissidents de Cywinski, Ginzburg i els Wu Ming.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació