Fages de Climent: el darrer trobador de l’Empordà

Se li reconeix la importància, però apareix en ben poques antologies de la literatura catalana

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Lo Gayter de la Muga era el pseudònim darrere el que s’amagava l’escriptor Carles Fages de Climent, del qual destaquen els seus epigrames: composicions breus en vers que expressen un pensament. Aquest 2018 fa cinquanta anys de la seva mort i la Generalitat de Catalunya li ret homenatge organitzant l’Any Fages de Climent. L’objectiu principal de l’efemèride? Aconseguir que l’autor sigui reconegut més enllà de la seva terra, l’Empordà.

En una societat pudorosa i formal hi ha versos incorrectes que més d’un preferiria no llegir. Això és el que li passava a Carles Fages de Climent (1902-1968), autor figuerenc d’estrofes desvergonyides que optava per escriure sota l’irònic nom de Lo Gayter de la Muga. L’ús del sobrenom s’entén no només per les injuries que profanava a les persones que apareixien a les seves obres, sinó també per l’època franquista en què vivia.

A Fages de Climent se l’ha citat molts cops al costat de poetes com Josep M. López-Picó, Marià Manent o el mateix Carles Riba. Influït per Eugeni d’Ors i membre de la segona generació noucentista, una de les lamentacions que es fan envers l’autor és la marginació de la qual ha sigut víctima: se li reconeix la importància, però apareix en ben poques antologies de la literatura catalana.

Potser és pel mateix motiu pel qual escrivia amb pseudònim. Per posar un exemple, només en el poema l’Aranya ja cita el Papa, el Borbó, Carles de Godó (“comte-duc de La Vanguardia”), la Lliga, Acció Catalana; el dirigent del Barça i de la Federació Catalana de Futbol, Julià de Capmany (“resulta que té onze càrrecs. / El poble és un capsigrany / i ell puja com els espàrrecs”); Jordi Pujol i Franco, entre d’altres. “Que estigui exclòs de les antologies no és un lapsus, és una decisió volguda”, recorda Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra Mª Àngels Anglada-Fages de Climent.

I per què parlem ara d’aquest escriptor? Perquè la Generalitat de Catalunya declara el 2018 Any Fages de Climent, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la mort de l’autor. Això vol dir que durant tots aquests mesos es duran a terme més d’un centenar d’actes al voltant de la seva figura, amb l’objectiu de donar-li visibilitat més enllà de l’Empordà i situar la seva obra dins del cànon literari català del segle XX.

L’any 1924, amb només vint-i-dos anys, Fages va guanyar el premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona i el 1958 va aconseguir el premi Ciutat de Barcelona per Primer llibre de sonets. Avui se’l recorda poc. Un dels motius, marginació a part, és que la seva obra ha estat bloquejada durant quaranta anys. Ara el seu nét, Carles Fages i Torrents, l’ha adquirit i l’ha posat a l’abast dels estudiosos.

Això és important perquè “bona part de la seva obra roman inèdita”, apunta el comissari de l’Any Fages de Climent, Jordi Canet, que explica que l’Any ha de servir per treure-la a la llum, estudiar-la, catalogar-la i publicar-la. Està previst que es digitalitzi i s’exposi el fons de l’autor, que es troba repartit entre dos llocs: per una banda, la biblioteca de Figueres que porta el seu nom i que compta amb vint-i-una caixes plenes d’escrits seus, sobretot poesia; i l’arxiu privat Fages de Climent de Castelló d’Empúries, que compta amb una seixantena de caixes repletes d’obra seva tant publicada com inèdita, així com també correspondència i altres documents.

La Comissió Fages de Climent està integrada per l’Ajuntament de Figueres (que destinarà 20.000€ als actes), el de Castelló d’Empúries (que hi aporta 30.000€), la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, la Diputació de Girona, l’editorial brau Edicions i Carles Fages Torrents, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya (que hi destinarà 35.000€ a través de la Institució de les Lletres Catalanes).

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha recordat que “potser per estar massa al nord, l’escriptor comptava amb el tret més bo i el tret més dolent de l’Empordà: la genialitat i la llunyania”. A l’Any Fages de Climent hi participaran estudiosos com Narcís Garolera i autors de la zona com Vicenç Pagès i Adrià Pujol, entre molts altres ponents i actes com les catorze exposicions previstes o les versions musicals que Amadeu Casas fa dels versos del poeta. La figura de l’escriptor també serà important al Festival Terra de Trobadors 2018 de Castelló d’Empúries, ja que, com creu Canet, “Fages de Climent és el darrer trobador de l’Empordà”.

I precisament de l’Empordà és l’autor que més pàgines va dedicar mai a Fages de Climent: Josep Pla. Per no dir que és dels pocs que van escriure sobre ell, com bé explica Joan Ferrerós, un dels màxims estudiosos del poeta figuerenc. Al volum 38 de l’Obra Completa de Pla editada per Edicions Destino (Barcelona, 1980), el reconegut escriptor va dedicar unes dues-centes pàgines a l’obra i la personalitat de Fages. Sobre els seus epigrames, deia Pla: “[n’hi ha de] mancats, xarons, dolents, escandalosos, literalment repugnants, al costat n’hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d’històries humano-literàries”. Aquest 2018, el fenomen Fages de Climent s’estén a tot Catalunya.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació