Eudald Carbonell: ‘Sóc un comunista biològic’

Andreu Barnils entrevista a Vilaweb l'arqueòleg Eudald Carbonell (1953), que publica el seu darrer llibre, Ens farem humans? (Cossetània Edicions). Amb aquesta obra el prolífic i reconegut científic català tanca un cicle de cinc llibres on ha reflexionat sobre l'ésser humà.

Andreu Barnils entrevista a Vilaweb l’arqueòleg Eudald Carbonell (1953), que publica el seu darrer llibre, Ens farem humans? (Cossetània Edicions). Amb aquesta obra el prolífic i reconegut científic català tanca un cicle de cinc llibres on ha reflexionat sobre l’ésser humà: Planeta Humà, Encara no som humans, Cap una nova consciència, La Consciència que crema i, ara, Ens farem humans?. Però Carbonell no només es dedica a la ciència. Militant comunista, ara dóna suport públic a la CUP i aquesta entrevista s’ha dividit en dues parts molt diferenciades: ciència i política, dos dels seus camps d’estudi. Podeu veure-la també en vídeo.

Eudald Carbonell | Foto: Vilaweb

Andreu Barnils: Què explica de nou en aquest llibre?

Eudald Carbonell: Aquest llibre és el manifest epigonal de les meves hipòtesis i teories sobre l’esser humà. Vaig començar amb el primer llibre fa catorze anys o quinze. I ara són 21 conceptes que encara hem de treballar per humanitzar-nos. És el final d’una pentatologia. En el futur pretenc que acabi essent un sol volum amb tot el pensament sobre això.

Faig la pregunta del títol del seu llibre: ens farem humans?

La pregunta és correcta. Fer-se humà és un procés. Quan siguem humans serem transhumants. Fer-se humà vol dir tenir consciència crítica d’espècie. Integrar la diversitat. Convertir el progrés conscient i l’evolució responsable en una línia traçada de forma lògica. Substituir l’atzar per la lògica. Que nosaltres siguem els responsables de la nostra pròpia evolució.

És bo que el color dels ulls de la gent sigui cosa de l’atzar.

Per què? Jo no estic contra l’atzar. Tu i jo estem aquí per atzar. I els canvis cinètics de dins el teu cos són per atzar. Ara bé, a mi m’agrada la lògica. Sempre que prenc una decisió la prenc pensant. Això no és l’atzar. A mi m’agrada, com a racionalista, ser constructor i amo de les meves idees. I de què faig. No m’agrada que m’intervinguin. No m’agrada que les coses passin aleatòriament.

Podeu continuar llegint l’entrevista a Vilaweb, a través d’aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació