Escriure després de Li

A 'Li i altres relats' Nikos Kavadias aconsegueix que tots tres relats, plens de bellesa i sensibilitat, no caiguin als cotons flàccids de la cursileria ni de l'afectisme. Res hi és sobrer i tot commou d'una forma pura i esvelta.

Com una perla perduda enmig dels mars del sud vaig trobar el llibre de Li i altres relats. Malgrat el cian llampant de la portada no fou aquest el reclam per agafar-lo del prestatge sinó la carta elèctrica que l’editora, Maria Bohigas, va escriure parlant de la descoberta dels relats de Nikos Kavadias, la que em feu enaiguar i em dirigí directament al llibre. Diria que per tot aquell a qui li caigui a les mans, un cop tancades les pàgines i després d’haver-se aguantat gairebé la respiració mentre el llegeix  ( mentre hi estava submergida pensava que potser se m’escaparia quelcom, amb el moviment d’omplir i buidar els pulmons d’aire, de pujar i baixar diafragma… ), li sorgeix de ben endins una necessitat de parlar-ne, escriure’n, en definitiva, donar-lo a conèixer.

“Llegir-la és experimentar en carn pròpia la condició de mariner” se’ns diu a la contraportada. Res de romanticisme i excessos, doncs: pragmatisme i aventura. Les paraules justes dels seus relats sembla que mostren l’encaix perfecte que trobà Nikos Kavadias a la vida que duia: radiotelegrafista de marina durant quaranta anys no s’ocupà mai de pujar de rang, més que res perquè la seva ambició no anava en aquest sentit. Ell anava endins, no amunt. Una profunditat serena que acompanya la seva vida damunt i a través de les ones. Els relats, creats amb frases curtes, com un telegrama ens mostren que , almenys en el seu cas, l’ofici no perdona però l’alimenta. Els diàlegs són breus, de mínims,  perquè surten de les boques d’homes d’acció i d’ànimes que han de sobreviure a la intempèrie.

A part de “Li”, les altres històries, són dues i breus, sobretot la darrera, una carta al cavall, company de fatigues i batalles, que agonitza al seu costat. Si amb “Li” trobem el clima xafogós dels afores marítims de la ciutat xinesa, el fluctuar de les cases sobre l’aigua i els enigmes en boca d’una nena esvelta, menuda, però amb seny d’adulta,  a “De la guerra” el perill és present enmig de les muntanyes  d’Albània. En aquest cas és un home gran, que entre el recel i la confiança, es lliura a aquella mena de fraternitat vehement que proporciona l’estat de setge i guerra.

Nikos Kavadias aconsegueix que tots tres relats, plens de bellesa i sensibilitat, no caiguin als cotons flàccids de la cursileria ni de l’afectisme. Res hi és sobrer i tot commou d’una forma pura i esvelta.

Totes tres narracions plegades ocupen la meitat del llibret. Quan ja n’estem assedegats, i penses que encara queda corda per estona, fineixen. L’altra meitat, destinada a una biografia del mariner grec, està escrita seguint el tarannà de Kavadias i amb poemes i fragments de cartes que ajuden a suportar l’estupor d’haver acabat els tres contes amb tanta rapidesa. El traductor esdevé un cronista de l’autor i gairebé li roba la veu. És Kavadias qui parla d’ell mateix, potser? No, però els seus mots omplen l’esquema vital del mariner; és el relat de la seva vida a partir dels propis escrits. Però encara no n’hi ha prou… Segur que qui arribi al final sense respirar no podrà deixar d’esperar amb candeletes que publiquin ben aviat en català el què queda conèixer d’ell: la novel·la “Guàrdia”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació