Enlluernadorament creïble

Pere Gimferrer s'ha estrenat a Núvol amb un article sobre la novel·la 'Dos amics de vint anys', en què Sebastià Alzamora recrear la relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel. "Les veus que ha confegit Alzamora són enlluernadorament creïbles. Ironia i joie de vivre; al fons, melangia i enginy", diu Gimferrer.

Parlant del tot planerament i col·loquialment, l’última novel·la de Sebastià Alzamora és, sens dubte, una preciositat de llibre. Abans (a L’extinció o Crim de sang), aquest autor havia mostrat la seva aptesa per al cop de puny moral, la fantasmagoria i el brutalisme gòtic: aquí fa una tournée deliciosa, no pas precisament per la Mediterrània, sinó pel nostre passat literari i cultural. El llibre tracta d’uns joves, i també de la joventut, i també del 1933. Els anacronismes ocasionals, argumentats per ell mateix a la bestreta, són irrellevants i sovint més aparents que reals (és cert que oficialment Riba va tenir coneixença cabdal de Cavafis ­­­­–o Kavafis– el 1956, però és del tot versemblant que el 1933 ja el conegués pel text publicat el 1928 per Marinetti, corresponsal del seu amic Foix).

És un llibre que cal llegir més d’un cop i amb profit i delectança: per ell mateix, pel pur plaer de llegir, però també pel que té de reflexió indirecta sobre la literatura catalana. No sé si el jove Espriu parlava així (l’Espriu gran era més sarcàstic i enravenat), com tampoc el jove Rosselló; però les veus que ha confegit Alzamora són enlluernadorament creïbles. Ironia i joie de vivre; al fons, melangia i enginy. Voleu res més?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació