En primera persona?

Melcior Comes ens parla d’un aspecte de l’art de la novel·la: quin és el narrador més adient per fer que una història encara sigui més interessant

Una de les decisions més importants que ha de prendre qualsevol autor a l’hora d’encarar l’escriptura d’una història és la de preguntar-se quin és el narrador més adient per a fer-la encara més interessant. La paleta de colors —de narradors— disponibles, tanmateix, no és tan àmplia com potser imaginem. Al final, només tenim tres opcions bones: o bé ho narra un personatge en primera persona, o bé en segona (una tria no gaire popular), o bé ho fa un narrador en tercera persona. Avui deixarem de banda els narradors que ens parlen en primeres, segones o terceres persones del plural. Al cap del carrer, doncs, trobem que les formes més viables, populars —o fins i tot en diríem clàssiques…— són dues: 1) un personatge ens narra la (seva) història; o 2) un narrador extern...

Només els subscriptors poden accedir a aquest article

Fes-te subscriptor de Núvol i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!

Ja ets subscriptor?

Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació