Una de les decisions més importants que ha de prendre qualsevol autor a l’hora d’encarar l’escriptura d’una història és la de preguntar-se quin és el narrador més adient per a fer-la encara més interessant. La paleta de colors —de narradors— disponibles, tanmateix, no és tan àmplia com potser imaginem. Al final, només tenim tres opcions bones: o bé ho narra un personatge en primera persona, o bé en segona (una tria no gaire popular), o bé ho fa un narrador en tercera persona. Avui deixarem de banda els narradors que ens parlen en primeres, segones o terceres persones del plural. Al cap del carrer, doncs, trobem que les formes més viables, populars —o fins i tot en diríem clàssiques…— són dues: 1) un personatge ens narra la (seva) història; o 2) un narrador extern...
En primera persona?
Melcior Comes ens parla d’un aspecte de l’art de la novel·la: quin és el narrador més adient per fer que una història encara sigui més interessant