Els trols encantadors de Tove Jansson

L’Altra Tribu, la germana petita de l’Altra Editorial, no podia haver triat un millor moment per reeditar Que ve el cometa!, de Tove Jansson (1914-2001). L’autora finesa va crear els Mumin, uns trols blancs encantadors, quan tenia lloc la Segona Guerra Mundial, com un món alternatiu on regnen la bondat, la innocència i l’amor per la família i els amics. En un context de pandèmia, crisi econòmica i guerra, qui no voldria escapar-se ni que fos per una estona a la bonica vall dels Mumin? Que ve el cometa! va ser originàriament publicada en suec el 1946, i si bé en aquell aleshores el fet que la trama girés al voltant d’un cometa que pot destruir la Terra va ser interpretat per una part de la crítica com una al·legoria del desastre nuclear, ara, el 2022, malauradament, torna l’amenaça de l’holocaust nuclear. Per sort, la literatura ens ajuda a aprendre viure i fer front a les pors que ens emmanillen, i el relat de Que ve el cometa!, juntament amb les expressives il·lustracions de la mateixa Jansson, encoratja els més menuts —a partir de deu anys— a enfrontar-se als perills, inclús a la hipotètica extinció de la Terra, amb el cor ple d’amor i ganes d’aventura.  

En la novel·la de Jansson, des del principi, el trol Mumin i l’animaló Snif expressen explícitament el seu desig d’aventures i cerquen perills com l’entreteniment més apassionant que es pot tenir. És a dir, els dos amics no es conformen amb una vida tranquil·la a la vall, sinó que frisen per enfrontar-se a nous perills, trobar-se nous camins i descobrir nous llocs, com la descoberta del mar i de la cova, la qual esdevindrà fonamental a la part final de l’obra, quan Mumin, els seus pares i els seus amics decideixen que és el lloc idoni on amagar-se de l’impacte del cometa. Amb dos personatges tan aventurers, sembla lògic que davant inquietants indicis, com una tremenda tempesta, el fet que tot haja adquirit un misteriós color gris i la pudor de fòsfor, i els vaticinis de la Rata Mesquera, que parla de l’extinció de la Terra sense embuts, s’organitze un viatge a l’Observatori per veure de prop les estrelles i escatir si l’espai és negre. Hi ha, de fons, la consciència d’una Terra molt petita en un Univers on hi ha cossos celestes molt més grans, com les estrelles.  En el decurs del viatge coneixeran l’existència d’un cometa que s’hi apropa, i la visita a l’Observatori esdevindrà clau per confirmar l’amenaça i saber exactament quan tindrà lloc el terrible impacte.

És d’agrair la fascinació per l’aventura de Mumin i Snif, el motor que permet a Jansson entreteixir una novel·la d’aventures infantil preciosa que de segur atraparà els lectors més menuts. Al llarg del viatge d’anada i tornada, Mumin i l’animaló Snif coneixen nous amics, s’enfronten a mostres i superen perills i situacions extremes. Un llibre d’aventures que conté de tot i ens regala imatges que, gràcies a la destra mà de l’autora, no oblidarem, com la de tota la colla sobre xanques per creuar un mar buidat, però que conté perills al fons. Una característica a destacar d’aquesta aventura és la trobada pel camí de nous amics que van sumant-se al viatge. Tothom és rebut amb els braços oberts, en bona part, perquè Mumin és tot un tros de pa.

En definitiva, podem afirmar sense por a equivocar-nos que L’Altra Tribu ha encertat amb la reedició de Que ve el cometa! per dos motius: el primer, perquè sempre és un bon moment per a recuperar les històries dels Mumin i presentar-les a les noves generacions; i el segon, perquè en el convuls context actual sembla una bona opció escapar-se a la vall dels Mumin i viure aventures de dolç regust. La prosa àgil de Jansson, atapeïda de detalls tendres i fantàstics, i traduïda exquisidament al català per Carolina Moreno, facilita que entrem en la història, de ritme trepidant, i visquem l’aventura com un més de la colla. Que ve el cometa! deixa ganes d’aventura i la certesa que tot perill és superable, inclús la possible extinció de la Terra!