Els joves consumeixen més cultura que els adults

Ni els joves llegeixen menys, ni la cultura audiovisual està en creixement

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

La relació entre joves i cultura és un tema de debat persistent. Lluny dels estereotips que pot suscitar, un estudi que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha dut a terme amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de Catalunya demostra que “és una fal·làcia dir que els joves consumeixen menys cultura que els adults”, com apunta Carles Duarte, president del CoNCA.

Vibracions Prohibides, exposició a El Born CCm en el marc de la Setmana de la Cultura prohibida 2016 | Foto de Pere Virgili

La investigació en qüestió estudia, sota el títol “La participació cultural de la joventut catalana”, la seva evolució des del 2001 fins al 2015. Segons Marta Vilalta, Directora General de Joventut, un dels factors importants de l’estudi és que no només se centra en la participació jove, sinó que fa una comparativa entre aquests i els adults. D’aquesta forma s’eviten els estereotips sobre la joventut i es poden començar a combatre les dades negatives amb polítiques públiques, explica Vilalta.

Sobre polítiques en parla Duarte, que creu que els joves entenen la cultura en el seu sentit més ampli i els governants han d’estar a l’alçada. “Els qui han fet les polítiques no tenien el batec del públic a qui s’adreçaven ben detectat”, afirma. Independentment d’això, Marta Vilalta ha anunciat que Santi Vila, conseller de cultura de la Generalitat; i Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, firmaran el 28 de juliol un conveni marc per fomentar l’accés dels joves a la cultura.

La crisi i les noves tecnologies revolucionen la cultura

L’estudi del CoNCA, elaborat per la Universitat de València, entén que joventut comença als 15 i acaba als 30 anys. Els seus autors són els sociòlegs Ramón Llopis i Antonio Ariño. Aquest últim afirma que la base social de la cultura es va eixamplar fins el 2012, però que a partir d’aleshores “la crisi genera una reducció asimètrica del consum cultural”. Per exemple, les arts escèniques pateixen una forta davallada degut als esforços econòmics que suposa l’IVA del 21%, mentre que altres consums culturals pugen.

El 2006, els joves atribuïen la manca de participació cultural a la falta d’interès. A les tres darreres enquestes, el pes s’ha traslladat cap al preu: el 58% dels joves afirma haver reduït la despesa en consum cultural per la crisi, i un 65% afirma utilitzar internet per tenir-hi accés gratuït. És així com un dels grans canvis que trobem al llarg d’aquests quinze anys és, per una banda, el factor econòmic, i per altra, els avenços tecnològics.

La investigació parla de connectivitat ubiqua. “La població jove està connectada 24h, a tot arreu”, apunta Antonio Ariño, “La cultura va allí on va la persona, està a la nostra butxaca”. I això no s’entén sense la irrupció els telèfons intel·ligents. El 2013 l’ordinador servia per accedir a internet, escriure, comunicar-se, escoltar música o mirar pel·lícules, entre moltes d’altres pràctiques. El 2014, i sobretot el 2015, l’smartphone supera de forma irreversible l’ordinador: el 93% dels individus utilitzen el telèfon mòbil. Es generalitza la comunicació mòbil, la personalització de la cultura i la societat digital.

Joves i adults: mateix model cultural, pràctiques diferents

Entre adults i joves hi ha diferències intergeneracionals, però la base és la mateixa. Això conclou Antonio Ariño:  “Les pràctiques són diferents, però no s’ha trencat el model de legitimitat cultural. Des de la societat catalana hi ha un consens fonamental sobre què és la cultura”. Segons ell, l’entenem com a cultura lletrada, clàssica, i l’escola és important en aquest sentit.

De fet, l’escolarització genera casos com que el tant per cent de joves que van a veure música clàssica és superior al tant per cent de joves als què realment els agrada la música clàssica. Això és l’efecte escolar, i marca fins i tot la cultura que des de la societat creiem que ha de predominar i que cal subvencionar.

Una diferència intergeneracional és que els adults relacionen la cultura amb el coneixement, la ciència, l’educació i la socialització familiar. Els més joves, en canvi, creuen que té a veure amb les tradicions, els costums i la identitat. Aquests últims també amplien el registre d’activitats culturals amb les pràctiques ecològiques, gastronòmiques i patrimonials. “Viatjar és cultura, una calçotada és cultura”, explica el sociòleg.

Entre grans i petits trobem altres diferències, com ara que els primers van més a concerts de música clàssica, llegeixen més llibres, van més a l’òpera o a visitar monuments i jaciments; mentre que els més joves sobretot es connecten a internet, escolten música, veuen pel·lícules i juguen a videojocs.

Però si en alguna cosa hi ha un canvi intergeneracional,  és en els mitjans d’accés a la cultura, la intensitat de temps que es dedica als mitjans nous i la selecció de continguts. Tot i així, l’estudi del CoNCA trenca certs estereotips: per exemple, la lectura és major en joves que en adults. Un 21% de la població jove ha llegit, sense que fossin obligatoris, més de cinc llibres en els darrers dotze mesos, mentre que només ho ha fet un 16% de la població adulta.  Un altre estereotip trencat és el de la cultura audiovisual: està en retrocés, i no al contrari. Per exemple, els joves no miren les telenotícies.

A part de les desavinences generacionals, aquest estudi també revela diferències internes entre els joves. Per exemple, l’univers de lectura és clarament diferent entre el sexe masculí i el femení. Tot i així, la variable més important d’aquestes desigualtats és, segons Ariño, el capital educatiu: “Mentre estan institucionalitzats el consum de cultura és alt, però cal tenir en compte que tot el que s’imposa pot generar també rebuig a la llarga”.

Altres formes de desigualtat a l’hora de consumir cultura són l’edat, les posicions socials o l’ocupació. Cada sector de la joventut tindrà els seus gustos culturals, i això significa que “les polítiques culturals per a joves han de ser extraordinàriament diverses, no només n’hi ha d’haver una”, tal com apunta Antonio Ariño. El sociòleg també destaca que les classes baixes no tenen una oferta cultural que les complagui, i això ve donat perquè no hi ha una política de democratització cultural. La conclusió d’aquest estudi és constructiva, ja que segons explica Marta Vilalta, Directora General de Joventut, l’objectiu de la Generalitat serà combatre les desigualtats detectades.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació