Dies feliços amb Bernat Cormand

L’il·lustrador i escriptor Bernat Cormand, mort a l’edat de 48 anys, ha descrit i dibuixat el desvetllament de l'homosexualitat en obres memorables.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

S’ha mort l’amic Cormand. I em fa molta pena haver d’escriure aquest obituari. Sembla que encara el vegi, quan érem redactors a Grup 62, ja fa més de vint anys. Ell va entrar amb un contracte d’obra per fer el Diccionari de la Llengua Catalana que dirigia López del Castillo, un diccionari que es va avançar hàbilment al de l’Institut d’Estudis Catalans. El Bernat n’era el redactor, i va anar treballant entrada per entrada tot el diccionari, que incorporava termes i expressions que el IEC encara no havia acceptat oficialment. Jo feia de redactor d’Empúries i Edicions 62, però se m’escapaven moltes coses (si llegiu la primera edició d’El canvi de Miquel Bauçà ho entendreu), però el Bernat era molt fi, un filòleg fiable, i va ser una sort tenir-lo després a Empúries quan ell va haver acabat el diccionari i se’l van quedar com a redactor. Sabia marcar els textos, veia les errates d’una hora lluny, no tancava unes galerades si no estaven a punt, encara que em veiés impacient per enviar-les a impremta. Eren anys vertiginosos, fèiem llibres sense parar i el Bernat em va ensenyar a no tenir pressa. Érem joves, vivíem entrampats en l’engranatge i la maquinària d’un gran grup editorial, però puc dir que van ser dies feliços.  

Bernat Cormand

Amb els anys el Bernat ha fet una evolució prodigiosa, i s’ha convertit en un artista. Aquests dies he llegit el seu últim llibre, El cap als núvols (L’altra tribu), una novel·la juvenil que explora amb una gran delicadesa la descoberta de l’homosexualitat per part de l’Elies i el Tomàs, dos nens que viuen el darrer curs de primària entre la innocència enjogassada i els primers dubtes afectius. Cormand escriu i dibuixa amb un traç fi les emocions que tot just afloren en un nen que no és capaç d’entendre els seus sentiments. L’Elies té onze anys i la seva fragilitat no és ben rebuda entre els nois testosterònics que juguen a futbol al pati. Per sort, té una amiga-confessora, la Vane, i el Tomàs, un noi que arriba a l’escola l’últim curs de primària després que la seva mare hagi quedat viuda. En Tomàs és fort i esportista, però també és un animal ferit per la mort del pare, un fet traumàtic que el fa especialment vulnerable. El cap als núvols retrata molt bé un moment de la vida d’uns nens que trepitgen terra incògnita, travessats per emocions vives i alhora borroses, inexpressables en paraules. En Tomàs necessita explicar i explicar-se la seva atracció envers l’Elies, però, en lloc de dir-ho, dibuixa dos nens agafats de la mà. El dibuix es converteix en un mecanisme per fer aflorar un desig que el nen és incapaç encara de confessar i fins i tot d’admetre’s a si mateix. Per la seva banda, l’Elies visita un oncle artista que viu a Nova York, i que serà prou astut i observador per entendre l’homosexualitat latent del seu nebot i traduir-la subtilment en un retrat de dos nens.

El cap als núvols és aquest creuament meravellós dels dos talents del Bernat, la paraula i el dibuix. El dibuix és l’expressió plàstica d’allò que encara no sabem anomenar però que ja és real encara que no ho entenguem del tot. La paraula ve després i permet articular una experiència que demana a crits ser verbalitzada i fins i tot ritualitzada, com veureu si llegiu aquest llibre preciós que han publicat l’Eugènia Broggi i la Marina Llompart.   

Una il·lustració d’El cap als núvols (L’altra tribu)

El dibuix torna a ser font de revelació a l’àlbum il·lustrat Els dies feliços (A buen paso, 2018), on la imatge de dos nens agafats de la mà ja té un valor icònic. Cormand hi explora el desvetllament de l’homosexualitat a una edat encara més primerenca. El protagonista narrador d’aquest conte és un nen que recorda la seva amistat amb en Jacob, un noiet que va ser veí seu i company de jocs durant un temps quan devia tenir sis o set anys. Aquí el text és mínim, un subtil acompanyament d’unes il·lustracions fetes amb colors pastel, tenuíssims, uns colors que renuncien a tenir força i que ens traslladen la vivència d’una infantesa en què una sexualitat gai encara adormida comença a desplegar-se. Els dies feliços transmet amb exactitud una experiència que de tan inconscient a penes pot ser recordada, si no és a través d’imatges difuses d’objectes, que esdevenen les proves d’un vincle especial. Els dies feliços és l’exploració del primer record gai de l’autor, la recerca d’una identitat en pur estat de latència que no es pot explicar amb paraules perquè mai va ser verbalitzada mentre es vivia. El conte s’acaba amb una imatge del protagonista, amb els ulls tancats i assaborint en pau el record dels dies feliços, que és l’única manera com em puc imaginar ara el Bernat. Descansa en pau, amic.  

‘Els dies feliços’ de Bernat Cormand

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació