Els diaris de Sanmao

Aquesta recerca del temps perdut per a retrobar-lo en el moment present i barrejant-s’hi, ella i escriptura, en un temps únic

Sanmao és el pseudònim de l’escriptora taiwanesa Chen Ping (1943-1991), i que fora de la Xina és coneguda amb el nom d’Echo Chen. La biografia de Sanmao, que va morir jove, a 48 anys (sembla que es va llevar la vida, tenia càncer) presenta un gran atractiu. Nascuda a la Xina continental, de ben petita es va traslladar amb la seva família a Taiwan. Quan es va emancipar per seguir estudis, durant uns anys va viatjar, estudiar i treballar en diversos països fins que en la seva estada al desert del Sàhara va conèixer el qui seria el seu marit, José María Quero, nascut a Jaén, i que l’any 1979 va morir de forma tràgica, mentre bussejava, quan el matrimoni ja feia uns anys que s’havia establert a les illes Canàries. La mort del marit va deixar desolada Sanmao.

Diaris del Sàhara va ser el primer llibre que Sanmao va publicar. Escrit en xinès com tots els seus, aquest recull de relats d’inspiració autobiogràfica de seguida va tenir un èxit fabulós al seu país, la qual cosa la va anar convertint en una autora clàssica contemporània. En els seus escrits d’una gran habilitat narrativa, l’autora mostra experiències vitals i de pensament en llocs exòtics per al públic xinès com ara els indrets occidentals que Sanmao va conèixer de primera mà.

No coneixia Sanmao fins ara que he llegit Diaris de les Canàries, publicat en català per :Rata_ (2017) en l’excel·lent traducció de Mireia Vargas Urpi. He llegit amb els ulls com plats –anava de sorpresa en sorpresa- un esplèndid recull d’històries que m’han fet viatjar des de les Canàries –en concret, la Playa del Hombre, a Gran Canària, on Sanmao estava establerta amb la seva parella- fins a Taiwan, Berlin, Madrid, el Sàhara, etc. Igualment he passejat per espais personals i temporals de l’autora, com ara els dies de la seva infantesa en què recollia andròmines del carrer quan tornava d’escola i les convertia en joguines. I he seguit atenta l’explicació d’aquell temps en què, sense saber-ne res, al seu poble de Gran Canària l’escriptora va fer amistat amb un alemany culte amb aspecte de rodamón que tenia un passat fosc, vinculat amb el nazisme. Amb veritable veu fetillera l’autora també m’ha fet compartir la seva estima per les sabates de roba, les esportives i les sandàlies, calçats molt més còmodes que els sabatots tancats i de pell gruixuda. O les visites al cementiri de la població tot acompanyant un amic en cadira de rodes que porta flors a la seva dona. En aquestes visites Sanmao descobreix la tomba d’un compatriota xinès i des d’aleshores li porta flors sense conèixer-lo de res. Particularment emotius són els relats finals, on l’escriptora ja vídua i anant i venint de Canàries a Taiwan es ven la casa on ha estat tan feliç, i torna a casa, a la Xina, per cuidar els pares. En tots aquests periples Sanmao mai no deixa d’escriure. Ella mateixa diu en un dels seus relats que aquesta vocació li és bona, tant que no fer-ho la fa sentir frustrada, buida, perduda.

I com que la lectura ens porta a tants llocs i ens connecta amb tantes veus, llegint els relats de Sanmao m’han vingut al pensament els escrits de Murasaki Shikibu (nascuda el 978 i morta als quaranta anys). Aquesta dama de l’antiga aristocràcia japonesa, a més d’haver escrit la famosa novel·la, Genji, el príncep resplendent, va escriure uns Diaris amb episodis de la seva història personal en els quals expressa el seu pensament i el seu sentir íntim juntament amb les seves opinions sobre el món que l’envoltava. Segons el crític Harold Bloom, amb els seus escrits Murasaki va avançar-se, i no poc, a la recerca del temps perdut de Marcel Proust. Aquesta recerca del temps perdut per a retrobar-lo en el moment present i barrejant-s’hi, ella i escriptura, en un temps únic (perquè és així com vivim el temps), és el que trobem a les narracions de Sanmao, tot i que en una nota editorial a Diaris de les Cànaries es digui que aquests Diaris són una obra de ficció, i que la majoria de personatges i llocs que descriu Sanmao existeixen o han existit, els esdeveniments que hi narra a vegades són verídics i a vegades no. Aquest llibre és un reflex dels sentiments que li provocaven les experiències vitals a aquesta dona indòmita.

Amb aquests relats, que a vegades es presenten com fotografies en moviment, Sanmao enllaça amb l’esperit de la dama Murasaki. Totes dues, dones indòmites cadascuna a la seva manera i segons la seva cultura i temps històric, mostren una particularitat: fer passar pel propi sedàs no només les experiències viscudes sinó també la fina apreciació i descripció de l’entorn. I això amb una gran mestria literària que barreja amb harmonia gèneres que van des de la narrativa en primera persona i el relat de costums a la crònica gairebé periodística, tot amanit amb un cert alè poètic, propi d’una sensibilitat humana molt afuada.

A aquests valors literaris presents als Diaris de les Cànaries, Sanmao hi afegeix el valor documental d’un llibre de viatges (Murasaki no es va moure de la cort al servei de l’emperadriu Shôshi) en el qual hi podem reconèixer llums i ombres, qualitats i defectes tant de la cultura d’origen de l’escriptora com de les cultures viscudes a peu de casa, a peu de carrer, tot i que Sanmao, amb el seu humor particular arriba a escriure que ella no és una persona de grans arguments. Doncs per no ser persona de grans arguments, Déu n’hi do dels que va escriure! Amb més de vint llibres publicats a la Xina, el que és estrany és que aquí, en realitat a bona part d’Europa, no en tinguéssim notícia. Ara, gràcies a l’empenta d’editores com Iolanda Batallé, i de traduccions acurades com la que comento, podem llegir vida, miracles i tragèdies d’una escriptora de cap a peus que, entroncant amb la tradició xinesa i l’oriental en general, va tenir la capacitat lingüística i la imaginació creativa per posar al dia un gènere on hi cap tot. Perquè si hi ha una cosa que som els humans d’aquí i d’allà és éssers amb relat, i, a vegades, quin relat! Llegiu els relats de la vida de Sanmao i ja em direu el què.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació