Els contes de propina de Damià Bardera avui a Lleida

Avui dimarts, 17 de febrer, Damià Bardera presenta el seu nou llibre Contes de propina juntament amb l'escriptor Pep Coll i l'editor Francesc Mestres. L'acte es realitzarà a la llibreria Caselles a les 19:30h a Lleida. Francesc Ginabreda en fa la seva lectura a Núvol.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Avui dimarts, 17 de febrer, Damià Bardera preseneta el seu nou llibre Contes de propina juntament amb l’escriptor Pep Coll i l’editor Francesc Mestres. L’acte es realitzarà a la llibreria Caselles a les 19:30h a Lleida. Francesc Ginabreda en fa la seva lectura a Núvol.

Damià Bardera

El Cep i la Nansa edicions publica el cinquè llibre de contes de Damià Bardera, un nou recull de fragments literaris amb segell propi que prolonga l’obra d’un escriptor insòlit i iconoclasta que aposta per una prosa breu, poètica i desangelada, amb la qual trasllada al lector una barreja hipnòtica i genuïna de buidor i alliberament.

Després de i alguns contes per llegir-los d’amagat (2010), fauna animal (2011), els homes del sac (2012) i els nens del sac (2013), Damià Bardera (Viladamat, 1982), fidel a la seva producció anual, torna amb un nou llibre de contes. També fidel a publicar-los-hi, El Cep i la Nansa s’ha encarregat d’editar contes de propina (2014), un volum lleuger i entranyable que consagra la particular estilística d’aquest escriptor de l’Alt Empordà, que també és autor d’un llibre de poemes, el penúltim vòmit (2008) i de diversos assajos, entre els quals destaquen Meditarròniament. La catalanitat emocional (2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res. Una anàlisi filosòfica.

L’escriptura de Bardera és directa i crua, franca i depurada. A contes de propina, la intel·ligibilitat empara conceptes tan distints, i distintius, com l’humor, la brutalitat, la buidor, la pulcritud i la tendresa. Aquests contes, que parlen de records d’infantesa i de faules i abstraccions segmentades d’un realisme màgic atípic, estan dividits en dues parts: “en blanc i negre” i “ninots”. A la primera, Bardera ens mostra la seva cara més macabra i descarnada, acompanyada d’un humor tan agre com agut, mentre que a la segona, amb històries encara més curtes (microrelats, parlant en plata), aconsegueix transcendir l’aspror divertida i fosca de la primera amb un pintoresc esclat de llum i color que filtra les paraules per ordenar-les amb un lirisme expressiu i revelador.

La veu freda i impassible del narrador d’aquests contes és el fil conductor del llibre. És una veu descriptiva i amoral, que s’instal·la entre la irrealitat i la buidor i que, això no obstant, evoca una desmesura sanguinolent i delirant realment exclusiva, que li atorga una gran singularitat. Hi ha qui, com Matthew Tree, podria relacionar-la amb la veu narrativa de Chuck Palahniuk, més extrema i grotesca, i amb la d’altres autors com Boris Vian, Anthony Burgess o Roberto Arlt, però també seria plausible trobar-hi vincles amb alguns relats de dos dels grans referents de la literatura catalana actual com Sergi Pàmies i Quim Monzó. Bardera, sigui com sigui, hi posa la seva veu, inspirada i relacionable amb molts referents, però indubtablement personal, amb expressions i paraules que fan lluir dissimuladament el localisme.

contes de propina és una lectura molt recomanable i amena; una lectura que –si ens posem extremistes– fa riure i fa plorar, que treu punta a qualsevol detall amb originalitat i nitidesa i que ens il·lumina insòlitament amb l’exposició d’un meravellós desencant quotidià.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació