Els clàssics dels joves

Ursula K. Le Guin va ser una ferma defensora de la idea d’equivaler –qualitativament– la ciència-ficció i la fantasia amb la narrativa realista. “Possiblement, les formes més antigues d’expressió literària siguin fantàstiques. Comencen amb els mites i les llegendes, amb les històries dels herois que es mitologitzen, com l’Odissea. (…) M’he passat molt de temps lluitant perquè s’entengui que el gènere fantàstic és literatura igual que ho és El raïm de la ira. És clar que moltes obres de gènere no són tan bones com El raïm de la ira, però gran part de la literatura realista tampoc arriba al nivell de l’obra de Steinbeck. Jutjar per gènere és un error, és estúpid, inútil”, deia Le Guin, el 2018, a l’escriptor David Naimon en una conversa que fa uns mesos vam poder llegir completa (Conversaciones sobre la escritura, Alpha Decay). Avui volem contribuir a l’equivalència de gèneres amb un recull de clàssics de la literatura juvenil. Literatura de mons inflamats i sumptuosos. Segons l’autora nord-americana, “el fals realisme és l’escapisme dels nostres dies”.

Comencem amb la mateixa Le Guin, de qui Raig Verd n’ha publicat recentment Un mag de Terramar. El llibre forma part del Cicle de Terramar, una de les sèries més emblemàtiques de la novel·lista, poeta i contista. Sobre aquest cicle, justament, Naimon en deia el següent: “La màgia era una cosa real en aquell lloc. Els mags poblaven la Terra i els dracs volaven pel cel. Així, com més m’allunyava de la «realitat», més a prop em sentia d’allò real”. Conclusió: “Els llibres sobre unicorns, si són bons, són reals”. El Cicle de Terramar, aparegut originalment entre el 1968 i el 2001, el conformen sis llibres; Raig Verd té previst publicar la sèrie completa. Durant el mes de setembre podrem llegir la segona part, Les tombes d’Atuan. La traducció d’aquests dos primers volums la signa Blanca Busquets. De Le Guin, multipremiada i creativament influent, l’editorial també n’ha editat Els desposseïts i La mà esquerra de la foscor. I val la pena afegir que la tardor passada, coincidint amb l’aniversari del naixement de l’autora, Flamboyant va publicar Catwings, una edició especial que reuneix tota la sèrie de les aventures dels gats alats.

Passem ara a un clàssic europeu de la literatura juvenil: Gianni Rodari, de qui aquest any en celebrem el centenari del naixement. De l’italià en podem trobar aquests dies dues novetats a les llibreries: Les dues vegades del baró Lamberto (Kalandraka) i Les aventures d’en Cebeta (Sembra Llibres). El primer dels llibres és un viatge moral al nord d’Itàlia, a la regió del Piemont. El baró protagonista viu en una illa situada al llac d’Orta. És en aquesta illa on sis persones repeteixen el nom del baró, que ha descobert el secret de la joventut: repetir el seu nom incessantment. Les coses, però, no sortiran com Lamberto ha previst. “Fent ús d’un especial humor absurd, Rodari ens mostra que els diners poden ser font d’enveges i perfídia i que la felicitat es troba en la salut, el valor i la bondat”, ha dit Irene del Val a Núvol sobre aquest relat de Rodari, traduït per Teresa Duran i il·lustrat per Javier Zabala. Pel que fa a Les aventures d’en Cebeta, Rodari ens presenta aquí una faula protagonitzada per fruites i verdures. Dotat de la màgia universal de l’escriptor d’Omegna, el relat funciona com un missatge serè contra la supèrbia del poder; com una declaració a favor de l’amistat i la justícia. La traducció la signa Àlvar Valls.

Una de les últimes novetats juvenils de L’Altra Tribu ha estat La crida del bosc, el clàssic de Jack London. En aquest cas som a la règio de Klondike, al Yukon, on s’ha anunciat el descobriment de vetes d’or. Tardor de 1897. El narrador ens conta la història del gos Buck, que ha passat de la calmosa vida californiana al fred del remot nord canadenc. En Buck, però, és un gos intel·ligent i s’adaptarà relativament de pressa a les extremes condicions climàtiques. Aprendrà a confiar en alguns homes, en aquells a qui reconeix una saviesa superior a la seva. I lluny de la canícula del sud, aviat sentirà la crida del bosc gèlid. En aquesta novel·la, traduïda per Ferran Ràfols, batega amb força el que va escriure Norman Mailer: “Jack London ens va ensenyar una terra inhòspita i llunyana amb les paraules precises, amb imatges i personatges inoblidables”. La terra d’Ullal blanc o Fer una foguera.

Ara que ha estat traduït íntegrament al català, no pot faltar en aquesta llista el clàssic juvenil nord-americà per excel·lència: La cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe. Publicada per Adesiara, la novel·la de Beecher Stowe és un crit contra l’esclavitud, contra “el patiment, els abusos i els greuges dels humils i els oblidats” per part de la raça dominant anglosaxona, “conqueridors i amos severs”. “L’objectiu d’aquests esbossos és suscitar simpatia i compassió envers els individus de la raça africana tal com existeixen entre nosaltres; ensenyar els torts que se’ls fa i el que pateixen sota un sistema tan inevitablement cruel i injust que els efectes positius de tot el que els seus millors amics intentin fer per ells dins d’aquest sistema queden contrarestats i anul·lats”, sosté l’escriptora al prefaci, on expressa un desig de civilització i benevolència. Qui pateix la crueltat i la injustícia a la novel·la és en Tom, un esclau de Kentucky que és venut a un traficant. El destí el durà a la plantació de cotó de l’hisendat Simon Legree, que el tracta de qualsevol manera. En Tom, però, té un caràcter dòcil que el duu –sense alçar la veu– a l’assumpció de la discriminació. Serà a través de l’honradesa que l’esclau podrà canviar el rumb d’una vida inhumana. Han passat gairebé dos segles des de la publicació del llibre; els temps han canviat; però, avui, la lectura encara esquitxa una ressonància espantosament actual. Alba Dedeu és l’autora d’aquesta versió catalana de La cabana de l’oncle Tom.

La Casa dels Clàssics ha publicat aquest juny una nova traducció de Robinson Crusoe. Nosaltres, els lectors, llegim alhora Daniel Defoe i Esther Tallada. Hem de fer valdre la traducció d’una obra escrita al segle XVIII en un anglès del XVII. Tallada ens ofereix una feina rigorosa, documentada i doblement lògica; la llengua balla amb coherència entre dos temps: el de l’obra, publicada el 1719, i el nostre. Feia trenta anys que no teníem una nova traducció completa de la novel·la. El 1992 va lliurar la seva Joan Fontcuberta. “Robinson Crusoe és una de les novel·les angleses més antigues. Un clàssic que ha passat a formar part del nostre imaginari, de la mitologia col·lectiva. És una novel·la que s’ha adaptat moltes vegades. Un llibre molt lligat al món juvenil”, sosté Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics. Aquesta nova versió s’obre amb un pròleg d’Albert Sánchez Piñol, que considera la novel·la un mostrari de “les nostres angoixes, patiments i desitjos”. “¿Qui no ha estat alguna vegada perdut en una illa deserta? Una illa d’ànima, una solitud interior. ¿Quin naufragi pot ser més gran i dolorós que el de les nostres esperances i objectius vitals?”.

Tanquem la selecció amb una novetat més reculada en el temps, però que sempre és un plaer recuperar. El setembre de l’any passat, Males Herbes va publicar Les aventures del baró de Münchhausen, de Gottfried August Bürger. Un altre baró! La història de les peripècies és ben curiosa: ens hem d’imaginar el baró explicant les aventures als seus convidats, durant la sobretaula, després d’un gran àpat. Certes o no, aquestes anècdotes fantasioses van circular per Europa i van convertir-se, de mica en mica, de salt en salt, en literatura oral, és a dir, en cultura popular. La traça narrativa del baró va cridar l’atenció del poeta Gottfried August Bürger, que el va convertir en personatge literari. Bürger domina la veu del noble i li fa contar històries fantàstiques, inflamades, desmesurades. El baró es desplaça per l’aire amb una bala de canó o viatja a la lluna en vaixell. Bürger ho amaneix tot amb sàtira. La traducció de les proeses és de Joan Fontcuberta. El llibre ve guarnit amb il·lustracions de Gustave Doré. Una delícia.

Per acabar, cal fer notar que la traducció de tots aquests clàssics juvenils ha estat treballada per traductors destacats i solvents, autors també de versions de llibres de ‘narrativa realista’, la qual cosa evidencia la cura de les editorials per un gènere, o classificació, que cal reconèixer tant com els altres.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.