Els camins antics de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Cossetània acaben de publicar el llibre de Xavier Martínez i Edo, Camins antics de Barcelona: 21 itineraris de senderisme urbà seguint les traces dels camins antics del pla de Barcelona, dins de la Col·lecció “Azimut Turisme”, el qual ofereix un aproximació històrica a les rutes urbanes de Barcelona.

Com assenyala l’autor, el Pla de Barcelona sobre el qual s’estén la ciutat és fruit dels sediments que van anar acumulant els rius i rieres durant segles. Sobre aquestes terrenys, les diferents generacions d’habitants de la ciutat van anar traçant diferents camins per entrar i sortir del nucli urbà, adaptant-los a les necessitats dels desplaçaments i transports de cada època.  Ara bé, a causa del creixement de la ciutat i l’edificació massiva de tot el sòl disponible, la majoria d’aquests camins ha desaparegut.

Davant d’això, Xavier Martínez i Edo s’ha proposat rescatar algunes d’aquestes vies i, basant-se en les poques traces obtingudes de la consulta de documentació històrica, s’ha encarregat de dibuixar les possibles vies d’entrada i de sortida de la ciutat, sobreposant-les a l’actual trama urbana, aquella sobre la qual ens movem avui. 

La majoria dels camins subjacents són d’origen romà, encara que alguns d’aquells podrien haver estat ja originals dels assentaments laietans anteriors. Aquestes vies permetien accedir a la ciutat des de les seves diferents entrades i circular pel Pla de Barcelona fins a la Via Augusta que, a diferència de l’actual carrer barceloní que pren el mateix nom, circulava per les planes del Vallès i el Penedès.

Aquest camins van ser, com tantes altres obres de la civilització, utilitzats temps després per les següents generacions. D’aquesta manera, molts trams es van anar convertint en camins medievals –passant per diverses transformacions– que van mantenir-se fins al segle XVII; a partir d’aleshores, va començar el període de creixement urbanístic de la ciutat que va suposar la seva desaparició. 

Tot i la presència d’aquests apunts historiogràfics, l’autor ha volgut ressaltar que aquest no és un llibre d’història. El seu propòsit principal és el d’aprofitar aquest substrat històric per dibuixar unes rutes en les quals practicar “senderisme urbà”.  A partir d’aquí, explica quins són els llocs de més interès, acompanyant-los amb unes descripcions que es fixen en aquells detalls que fàcilment poden escapar de l’atenció del vianant.

Això és una qüestió que cal destacar, ja que Xavier Martínez no s’ha volgut concentrar en els monuments més coneguts i emblemàtics de la ciutat, sinó en aquells altres elements oblidats que són igualment rellevants per poder conèixer a fons la ciutat i la seva història; com per exemple: el monument a Margarida Xirgu, els esgrafiats de diferents edificis, el monument a Santa Eulàlia a la plaça del Padró, la capella de Sant Llàtzer o la parròquia del Carme.

Dit això, podríem dir que el llibre té l’objectiu d’allunyar-se de les tendències rutinàries de l’individu barceloní, el qual acostuma a circular apressadament per la ciutat –sovint en transport públic– o a assistir a espectacles i a esdeveniments socials que se celebren a llocs centrals i emblemàtics. En contra d’això, el llibre ens ofereix vint-i-un recorreguts d’entre cinc i vuit quilòmetres, que alhora estan dividits en dos trams per tal de facilitar, si convé, una passejada més curta. Cal advertir, però, que no es tracta de rutes circulars; això vol dir que l’inici d’aquestes no coincideix amb el punt d’acabada. Tot i això, l’autor ha procurat facilitar instruccions per trobar alternatives de sortida en el transport públic. L’objectiu ideal d’aquesta lectura seria anar a passejar tranquil·lament per aquests itineraris, i anar fent pauses successives per poder llegir les explicacions que ens ofereixen les pàgines de la guia. 

El cert és que aquesta guia és un magnífic recurs per a tots els barcelonins que vulguin gaudir a fons dels llocs, els espais i els petits secrets poc coneguts de la ciutat.