Els 10 finalistes del Premi Núvol de Contes

S’ha acabat l’estiu i amb ell el Premi Núvol de Contes, que enguany ha rebut 222 relats. D’entre tots ells, un comitè lector n’ha seleccionat 90 que s’han anat publicant durant el mes d’agost; tres cada dia. Ara, els participants del premi Núvol han decidit quins són els 10 finalistes d’aquesta edició, junt amb un jurat especialitzat format per Roser Sebastià (Ara Llibres), Xavier Gafarot (Grup 62), Sílvia Rodríguez (Angle Editorial), Maia Conesa (Club Editor), Jordi Guinart (Quaderns Crema), Marina Cabanis (Edicions de 1984) i Pilar Maurell (Enciclopèdia Catalana). Si voleu saber qui ha guanyat finalment el premi, esteu convidats a venir a l’acte de lliurament del guardó que Núvol farà aquest dissabte 14 a les 19:45h a l’Escenari 2 de La Setmana del Llibre en Català. De moment, aquests són els 10 finalistes:

El pastor, fastiguejat, renega, de Miquel Ribas
“No és cap analfabet. És cert que no sap d’altres idiomes que la variant cretenca del grec, però el seu lèxic és ric i variat, i la seva parla farcida de modismes. Viu en un medi rural, pre-industrial, allunyat dels grans centres de producció fordista. Amb tot, coneix per sobre alguns dels avenços del segle XX (en més d’una ocasió ha vist passar algun camió. Cotxes, no gaires).” [Llegir el conte sencer+]

El metget, de Silvia Armengué
“La meva tieta Josephine Duponte, dels Duponte de tota la vida -milionaris per gràcia de la carn de porc adobada i de la seva minsa humanitat- tenia noranta-sis anys. Era allitada des dels vuitanta-nou, i es consumia de tot de mals dispersos, ni vivia ni deixava viure, i malgrat era un esquelet gemegaire, no li dava la gana de morir-se.” [Llegir el conte sencer+]

El clau de Txékhov, de Joan Graell
“Recordes, com si fos ahir, les paraules del teu professor de literatura de l’institut: «Deia Anton Txékhov que si a l’inici d’un conte apareix un clau al sostre, el protagonista per força hi ha d’acabar penjat en arribar a la conclusió.» Així t’envaeix l’orgull de pertànyer a un substrat humil.” [Llegir el conte sencer+]

Nàusea, d’Anna Tomàs
“Tinc la panxa plena d’aigua resclosida i un ésser que batega. Recordo el dia que vaig notar papallones al ventre, confirmant la nàusea que s’havia fet mestressa del meu cos i del meu cap.  És l’embaràs diu la doctora. No vull cap embaràs, dic jo. És massa tard per abandonar, diu ella. És massa difícil, dic jo.” [Llegir el conte sencer+]

El lladre d’històries, de Mireia Marés
“Forma part de l’imaginari col·lectiu que l’alcohol afluixa la llengua. A mi això no m’ha afectat mai per dues raons, una és que no acostumo a provar cap mena de líquid que pugui fer-me perdre el control de les paraules i dues, dues copes vaig tardar, només dues, a despullar-me.” [Llegir el conte sencer+]

Fideus de cabell d’àngel, de Mercè Torras
“He posat el cassó sobre el foc i m’espero que bulli. Quan arrenca el borboll, dos grapats de fideus. Sopa un altre cop, em diràs. I faràs el posat emmurriat de capvespre d’hivern, del que sempre te fred, del que mai no s’escalfa. I vindran les tristors quotidianes, lletanies, el nostre pa de cada dia, que si el maluc, que si el replec del genoll em fa una coïssor del dimoni” [Llegir el conte sencer+]

Fosa en blanc, d’Edgar Cotés
“Jo que de petit havia temut la foscor, que veia monstres a cada ombra, que suplicava als pares que deixessin sempre la llumeta encesa, ara anhelo la nit. La nit almenys ja la conec. Aquest blanc que m’envolta, no. El cor se m’accelera. Tot jo estic aterrit.” [Llegir el conte sencer+]

Crida, tu que pots, de Maria Peña
“Els de Can Boix fa setmanes que van marxar a França. Els del segon primera fa dies que no els veig. La Quimeta diu que no hi van a buscar el petricó d’oli, ni les tres unces de sucre. Som a les acaballes d’estiu. Un estiu estrany, ple de notícies que tot s’acaba. L’ambient està enrarit, hi ha un silenci que encongeix l’ànima. Ja no se senten els cants de coratge: agrupant il·lusions, defensant l’impossible.” [Llegir el conte sencer+]

El clot, d’Ofèlia Carbonell
“El tren no tira. Devem portar uns vint minuts aquí, aturats, just en el punt on es perd la cobertura, i no ens poden ni fer arribar unes disculpes per megafonia. Hem quedat entrant al túnel i no es veu res, ni llum del final ni hòsties, res. Quina merda. Bé, paciència.“ [Llegir el conte sencer+]

Comiat amb tinta xinesa, de Núria Prats
“De jove no m’importava matar. Cada cop que premia el gatell sentia que salvava tot un poble, un país, els amics, la família. Després de tant temps, allà fora, en la llunyania de la ciutat, encara cau de tant en tant alguna bomba. Sembla que afluixa, però no. Tot continua igual.” [Llegir el conte sencer+]

Els premis dels Premi Núvol de Contes

Hi haurà una recompensa per als tres primers contes que surtin de la deliberació del jurat i dels vots dels participants. El primer premi serà de 500€. El segon premi serà una trobada amb un escriptor dins del programa Priorat Versió Original, que inclou una estada de cap de setmana a Cal Perxe. El tercer premi serà un lot de llibres. Hi haurà també un premi especial per al conte més llegit, que consistirà en un curs de 25 hores presencial de Novel·la, Conte o Escriptura Creativa al Laboratori de Lletres (vàlid per a cursos d’octubre de 2019 a gener de 2020) i una llibreta d’exercicis de l’entitat. Els altres dos contes més llegits guanyaran un curs de 3 hores Imagina i Escriu (a triar entre tres dates encara per confirmar).