Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El temps a la presó

Els presos viuen un temps polític que ens pertany a tots

“Ens sentim senyors del nostre destí”, diu el vers de Pavese que Oriol Junqueras ens ha enviat des d’Estremera. Llegint-lo, t’adones que el temps a la presó i el temps de la nostra vida civil són ben diferents.

Els que no som a la presó vivim en un temps que no dona treva, amb un ritme que ens urgeix a girar full, a activar el compte enrere electoral i accelerar una nova etapa sense haver pogut pair el que ens ha passat. Se’ns commina a creure que tot ha estat un error fruit d’una fantasia col·lectiva i que és hora de rectificar, com si les ferides de l’1 d’octubre es poguessin cauteritzar amb uns nous comicis. Sabem, però, que els nostres somnis no caben en les seves urnes.

El temps viscut a la presó, en canvi, és desconcertant, desprogramat, fins i tot ociós de tant lent que transcorre, però precisament perquè s’acosta a la vivència de l’etern permet veure les coses des d’una perspectiva única. Als que som fora, l’aplicació de l’article 155 ens obliga a respondre sense treva a una nova acceleració electoral, però el temps dels que viuen a la presó (o a l’exili) és també un temps polític.

Els presos participen en la nostra conversa perquè tenen community manager i piulen per persona interposada, però viuen fora del timeline de twitter (ho dic per si algú s’havia cregut que s’han emportat el seu smartphone a la cel·la) i s’estalvien així la gran majoria de bestieses que hem d’aguantar els que tenim acccés a les xarxes. Ells han de suportar una altra mena d’humiliació, la d’estar privats injustament de llibertat, però disposen d’un temps d’auscultació interior que nosaltres no tenim.

Els presos viuen un temps polític que ens pertany a tots. Aquest temps que passem a la presó ens educa la paciència. Ens corregeix la pressa i ens obliga a una treva, que no vol dir renúncia ni abandó. Tenir presos polítics (jo en diria directament ostatges) ens hauria de permetre viure també aquesta dimensió auroral del temps polític que alguns voldrien reduir a un simple compte enrere electoral. El temps del pres polític és un temps d’espera, un temps d’incubació d’un món nou que encara ha d’arribar però que ens ha de portar a la llibertat. No és un temps de rendició sinó de redempció. Us volem a casa, sí, però no hi haurem estat en va, a la presó.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació