El sexe crida el sexe

“Ara m’agradaria que féreu un exercici: apunteu en un paper tres coses que vos exciten i que no hàgeu fet per sentir-vos culpables, avergonyits o similar. Entesos?”. Partint d’aquesta premissa que ens llança Estefania Pallarés Gual dins del relat ‘Sota el llençol’ a Sexe fora de norma (Raig Verd), des de Núvol us proposem, encara, un altre exercici: deixem estar les manies i conservadorismes per anar a llegir aquestes històries allunyades dels estereotips de la pornografia, del sexe fal·locèntric i d’un jutjar constant.

Sexe fora de norma és precisament això: un intent de fer les coses de manera autèntica, fugint d’un patriarcat que ja fa temps que fa pudor. És per això, que en aquesta convocatòria del concurs hi ha històries molt diferents, tant properes com llunyanes, que ens mostren, un cop més, que el sexe i les relacions són, sobretot, descobriment, exploració i primeres vegades.

Entre aquestes dotze peces literàries trobem relats com el d’Ester Elvira Segalés que ens diu que “tothom va d’inclusiu fins que toca mullar-se el cul i mostrar de debò una mica de diversitat realista”, o el de la Iris Parra Jounou que parla d’un fetitxisme del so, del goig de recitar llibres en veu alta i de com de difícil pot arribar a ser masturbar-se exitosament amb la prosa de l’Updike, mentre que afirma que “sí que me n’he sortit, però, amb certes escenes recordades de l’Iris Murdoch”.

Marc Catalán García s’uneix a la festa preguntant-nos com és, per a nosaltres, posar-nos a to: si és “espontani, o lleugerament premeditat”, i afirma que la seva protagonista només s’excita amb coses que no existeixen, com ho són algunes teories quàntiques indesxifrables. En la mateixa línia, Maria Izquierdo Burguès exclama que “necessitem poc per excitar-nos. Per ser feliços! Una paraula amable, una carícia, un petó…”, i Estefania Pallarés Gualhi afegeix que “sense una bona educació no ens podem desenvolupar al complet”.

I, així, tots els contes ens van donant consells, conferint experiències, que abracen des de la petició d’Eric López Platón que clama: “Caballero, explore su ano”, a la confessió de Quim Gómez Hernández que “el fantasma de la meva ex em va fer l’amor el dia del seu enterrament”, o la revelació d’Anna Pardo Pelegrín que va ser “entre les pàgines de la Divina Comèdia [que, la seva protagonista] va descobrir que era multiorgàsmica”.

Amb tot, no hi ha dubte que, com afirma Alexa Matés Corominas, “el sexe crida el sexe” i que, seguint el consell de Lorena S. Gimeno, no ens hem d’estar mai de fer allò que volem fer per por al que els altres puguin dir o pensar de nosaltres. Una antologia, doncs, imprescindible, que acaba amb un relat magnífic d’Eric López Platón sobre com practicar un bon sexe oral: tot un manual per a amants del cos i el plaer.

I és que, com bé ens diu la psicòloga i sexòloga Elena Crespi Asensio, al pròleg: “Hem de treballar per crear i difondre continguts que no només tinguin bona qualitat literària, sinó que també tinguin la inclusió com a objectiu essencial”, i sembla que Raig Verd comença a posar-hi remei. Que ja ho diu, també, Alba Serrano Giménez (guanyadora del Premi de literatura eròtica no convencional 2021) a l’epíleg: “Si hi hagués una frase que unís tots els personatges dels contes d’aquest volum i dels tres volums anteriors editats gràcies al concurs Sexe fora de norma, aquesta frase seria M’importa un rave encaixar, el que vull és gaudir de la vida”, i no hi podem estar més d’acord.