El reggaeton d’Ausiàs March

Una nit de fa dos anys, quan no em coneixia ningú, vaig estar a punt de comprar un pot de pintura i fer un grafiti al núm. 38 del Carrer Major de Gandia que diguera: “ací va viure ausiàs march“. Al final no em vaig atrevir. Gràcies a Isabel Canet vaig entrar a formar part de Saforíssims Societat Literària i des del 2018 milite des de l’associacionisme literari per aquestes qüestions difícils de resoldre al País Valencià, el llegat ocultat de March n’és només una. Als anys seixanta, un jove Josep Piera caminava des de Beniopa fins a Gandia, s’aturava al mateix núm. 38 (sense saber quina era la història de l’edifici), ja ocupat per la Cafeteria Moreno, demanava un café i es passava la vesprada escrivint poemes. Aquella havia estat la casa dels March cinc segles abans. L’any passat, la regidoria de Cultura i l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia, es van implicar en la proposta de Saforíssims d’incorporar el 3 de març (dia de la mort d’Ausiàs March) al calendari festiu del poble sota el nom de ‘3 de March‘. Fou el passat 3 de March quan amb Saforíssims aconseguírem col·locar una placa al 38 del Carrer Major on, avui, hi diu: “Ací hi havia el palau on visqué el poeta Ausiàs March”.

Piera diu que la Safor és una Petita Florència. March tingué molts fills i filles bastardes. Potser ve d’ací l’impuls perenne cap a la literatura a la Safor, per terrible que siga d’imaginar. Sabem que Gandia no és coneguda com una Alcalà d’Henares o com una Praga. Un dels objectius del projecte 3 de March, per part de Saforíssims, és que així com Praga s’identifica amb Kafka o Alcalà d’Henares s’identifica amb Cervantes, el primer referent per a tothom quan pensa en Gandia siga el millor poeta del segle XV, i no un model de turisme de platja. Tenim dret a una identitat digna. És per això que un comité de Saforíssims format per Ferran Garcia-Oliver, Maria Josep Escrivà, Josep Piera, Isabel Canet i per mi vam elaborar un programa pel 3 de March de 2021 amb quatre iniciatives COVID-aproved:

– La col·locació de la placa al Carrer Major de Gandia

– La promoció del Primavera March Festival de Poesia Jove (3ra edició)

– La promoció de l’Antologia trilingüe d’Ausiàs March (Mostra Viva del Mediterrani)

– L’encàrrec d’una cançó creada a partir dels versos de March al grup de música El Diluvi.

El projecte va ser un èxit. A efectes de promoció, parlaré només de la cançó: el grup musical alcoià El Diluvi va compondre un reggaeton amb versos del poeta. La cançó es diu “Tot amor falla”, en referència al poema LXXVII de March “No pot mostrar lo món menys pietat”, de la famosa tornada (ara esculpida en pedra, recordem, al núm. 38 del Carrer Major): “amor, amor, un hàbit m’he tallat / de vostre drap, vestint-me l’esperit”. El Diluvi és un grup interessant per xarrar de l’amor, l’amor és un dels grans problema que es debaten a les seues cançons. No han interpretat la poesia de March, l’han versionada: aquest és el sentit de la proposta i el que fa que una literatura estiga viva, és a dir, el diàleg entre allò tradicional, l’ADN de la nostra literatura, i el que és modern, els ritmes que escoltem cada dia i ens diverteixen. El treball conjunt i el diàleg amb Andreu Ferre, baixista del grup, sobre l’evolució i conversió de la lletra a les primeres notes musicals no us el puc explicar. Evidentment fou telemàtic i la nostra intervenció en la composició, testimonial. Recorde quan la Isabel Canet i jo escoltàrem la tornada del Diluvi (una tornada feta dels senyals de March en reggaeton: “plena de seny”, “llir entre cards”, “mon darrer bé”…). Ella em digué per telèfon “he eixit a ballar al pati de casa”; li vaig contestar: “jo també!”. És la nostra previsió que el grup puga fer un concert durant la primavera-estiu, en quant millore la situació sanitària i arribe la calor, per celebrar aquest acte de culminació d’una nova Festa Major a Gandia, el 3 de March, la qual s’ha –en paraules dels polítics gandians– institucionalitzat.

Cada any, Saforíssims i l’Ajuntament de Gandia encarregaran a un grup de música la tasca de versionar Ausiàs March com a excusa per trobar un motiu per fer festa al carrer i prendre unes copes al mateix temps que celebrem el poeta. Des de fa temps, tant en projectes com el 3 de March, la Revista Poetry Spam o el Primavera March, he intentat generar una mena de fusió de gèneres artístics i de barreja de formats digitals, etc. Per això m’he implicat en aquest projecte. Crec que Gandia pot ser un símbol poètic real, tant per la seua tradició literària com per les noves tendències líriques actuals: siga per col·lectius musicals com Zoo, siga per col·lectius literaris com Saforíssims, o per col·lectius editorials com la Poetry Spam. La literatura en valencià, com diu Àngels Gregori, és un acte de resistència. Igual que la vida.