El pensament pacifista de Bertha von Suttner

Bea Porqueres presenta la novel·la Abaixeu les armes! de Bertha von Suttner, la primera persona que va rebre el premi Nobel de la Pau, l’any 1905. Angle Editorial acaba de publicar aquest clàssic del pensament pacifista. 

Abaixeu les armes! és alhora una novel·la excel·lent i un text clàssic del pensament pacifista que ha estat traduïda al català per primera vegada després de cent-vint i cinc anys de la seva publicació en alemany i cent-vuit de la seva primera traducció i publicació en castellà.

Enguany, 2014, és el centenari tant de la mort de Bertha von Suttner com de l’inici de la Primera guerra mundial. Bertha von Suttner va morir poc abans que esclatés, fet que li va estalviar viure aquest conflicte que tant havia maldat per evitar. Stefan Zweig ens deixà testimoni de com se sentia i què opinava Bertha von Suttner el juny de 1913, tot just un any abans de la mort de l’escriptora. Diu així:

“L’endemà vaig ensopegar amb Bertha von Suttner, la magnífica i generosa Cassandra de la nostra època. Aristòcrata d’una de les famílies més importants, de molt jove havia viscut l’horror de la guerra del 1866 a prop del castell familiar de Bohèmia. I amb la passió d’una Florence Nightingale vegué que tenia una sola missió a la vida: evitar una segona guerra, qualsevulla guerra. Va escriure una novel·la, Abaixeu les armes!, que va tenir un èxit mundial. Va organitzar incomptables assemblees pacifistes i [va] despertar la consciència d’Alfred Nobel l’inventor de la dinamita, a qui va comminar a instituir el premi Nobel de la Pau i la Comprensió Internacional com a compensació pel mal que havia causat amb el seu invent.

Vingué al meu encontre molt exaltada.

―Els homes no comprenen el que està passant ―va dir cridant al mig del carrer, ella que solia parlar amb tanta calma i serenitat―. Això significava ja la guerra i ens ho han tornat a amagar i mantenir en secret. Per què no feu res els joves? Us concerneix més a vosaltres que a ningú! Defenseu-vos d’una vegada! Uniu-vos! No ens ho deixeu tot sempre a nosaltres, quatre pobres velles a qui ningú escolta.

Li vaig comunicar que me n’anava a París; potser podríem organitzar una manifestació conjunta.

―Per què només potser? ―va insistir―. La situació està pitjor que mai, la maquinària ja s’ha engegat.

Inquiet com em sentia, em va costar tranquil·litzar-la.”

El món d’ahir. Memòries d’un europeu (1944, pòstumament)

Bertha von Suttner tenia raó: “la maquinària ja s’havia engegat”.

Qui era aquesta dona, aquesta Cassandra que deia la veritat i a la que no s’escoltava? Bertha von Suttner era, en efecte, membre d’una família de la noblesa militar austríaca, fet que li va permetre relacionar-se fins i tot amb membres de la cort imperial, tenir una formació molt refinada -música, idiomes, estades a l’estranger- però, òrfena de pare i mancada de recursos econòmics, va treballar d’institutriu i, després, de secretària d’Alfred Nobel amb qui va establir una amistat que va durar fins la mort de l’inventor.

Un cop casada (no els explico els detalls del seu matrimoni que va haver de ser secret, els trobaran al pròleg de la novel.la i val la pena tenir-los en compte perquè parlen de la independència de criteri i valentia que foren una constant en la vida de Bertha von Suttner), el matrimoni Suttner s’instal·la a Geòrgia, ja llavors part de l’Imperi rus. La seva estada al Caucas -hi van viure gairebé deu anys- va ser d’una gran pobresa en l’aspecte material però d’una gran riquesa en l’aspecte intel·lectual. Hi donaran classes, faran traduccions, escriuran reportatges i sobretot llegiran, llegiran molt i s’aniran construint una visió del món que cada cop s’aparta més de les idees heretades del seu entorn familiar, en ambdós cassos aristocràtic.

Quan retornen a Àustria, el 1885, Bertha von Suttner ja és una escriptora professional. El 1889 publica, no sense dificultats derivades de la censura, la novel.la Die Waffen nieder!, Abaixeu les armes! que avui presentem. Les reedicions en alemany foren contínues, es va traduir a molts idiomes, els sindicats anglesos regalaven exemplars als seus afiliats; a Rússia es va publicar sense permís de l’editor alemany ni de l’autora. Certament, no la va fer rica però sí famosa.

En paral·lel a la seva continuada dedicació a la literatura, va iniciar una febril activitat com a periodista, conferenciant, com a promotora o fundadora d’associacions pacifistes o de combat contra l’antisemitisme a Àustria i també en l’àmbit internacional. El 1905 va rebre el Premi Nobel de la Pau, quatre anys després de ser instituït; fou la primera dona a ostentar aquest guardó.

Les seves idees, expressades amb rotunditat a Abaixeu les armes!, eren radicals: responsabilitzava de les guerres a les monarquies, a l’aristocràcia, a la casta militar, a les esglésies, a l’educació que inculcava a infants i joves un culte a l’heroi i un patriotisme que “justificava” l’atac a l’enemic.

Les solucions que propugnava, tant en aquesta novel·la com en els seus altres escrits, conferències o intervencions en assemblees pacifistes internacionals, avui ens poden semblar ingènues: defensava, en la línia de l’evolucionisme, que la guerra correspon a etapes de barbàrie i que el progrés material, tecnològic i moral portaria la humanitat a la pau i a la resolució dels conflictes mitjançant l’arbitratge i la negociació. També admirava fervorosament els EUA i creia que aquesta democràcia no entraria mai en guerra, que sempre defensaria l’amistat entre pobles.

Tanmateix, no era una ingènua pel que fa a com empènyer la humanitat cap a la pau: era partidària, i ho predicava amb el seu exemple, de la militància pacifista, de la denúncia de tot allò que condueix a les guerres, de la creació d’organismes forts que vetllessin per la concòrdia.