Montse Barderi

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

El PEN Català i la veritat

Admiro Àngels Gregori perquè ha estat capaç de denunciar la persona que l’ha nomenada successora

M’assabento per la premsa que la junta del PEN Català, actualment presidida per Àngels Gregori, ha detectat irregularitats econòmiques en els comptes d’aquesta entitat sense ànim de lucre i vol denunciar la gestió de la seva antecessora.

Aristòtil va dir: sóc molt amic de Plató però encara ho sóc més de la veritat. Hannah Arendt va preferir la veritat, pensar sense baranes i sense amics, quan va ofendre  molts sionistes amb les seves conclusions del judici a Eichmann. (De fet, al seu article «Veritat i política», hi escriu «El motiu d’aquest assaig ha estat la presumpta polèmica arran de la publicació d’Eichmann a Jerusalem. El seu objectiu és de clarificar dos problemes diferents, bé que íntimament lligats…El primer es refereix a la qüestió de saber si encara és legítim dir la veritat… El segon té l’origen en la sorprenent quantitat de mentides utilitzades en la ‘polèmica’: mentides sobre el que jo havia escrit, d’una banda, i sobre els fets que jo havia reportat, d’una altra banda»

La veritat existeix, i sovint és amiga de  la justícia, de la necessitat d’anar al fons de les coses. I si estimem la nostra cultura, tan castigada pressupostàriament, hem de vetllar perquè les seves institucions siguin un exemple de gestió i austeritat amb els diners públics.

Jordi Estrada d’Òmnium del Bages fa poc ens explicava que van convidar Teresa Pàmies a fer una xerrada i no va voler cobrar res, “guardeu-vos aquests diners, us faran falta”, va dir. Es va negar a viatjar amb taxi o vehicle privat, i a l’hora de sopar només va acceptar una beguda perquè portava l’entrepà, embolicat amb paper de plata, dins la bossa. Eren diners públics, i els diners públics eren sagrats. Moltes vegades em pregunto, què hauria fet en aquesta situació Teresa Pàmies? Què n’hauria dit Maria-Mercè Marçal, fundadora del Comitè d’Escriptores del PEN?

Potser no podem esperar una austeritat tan gran. Però entenem aquest “us faran falta” quan moltes persones, com jo mateixa, hem de treballar jornades de 8 hores per poder-nos mantenir i escriure. Quan moltes entitats, amb noms que us en faríeu creus, no et poden oferir absolutament res perquè no tenen pressupost.

Admiro Àngels Gregori, perquè està sent valenta i és un revulsiu per a habituds que cal erradicar.  En primer lloc, perquè ha estat capaç de denunciar  la persona que l’ha nomenada successora. Molts pensen que quan algú et facilita la possibilitat d’accedir a un càrrec, el codi mafiós no permet que puguis denunciar res, seria de desagraït i mala persona. Fals. Als llocs s’hi arriba per mèrits i capacitats, no per endolls ni fidelitats. Prou de falsos favors i capelletes.

Segon. Els draps bruts es renten a casa. Mentida. Els draps bruts no s’han d’embrutar i si s’embruten tothom ho ha de saber i ha de reflexionar, prendre responsabilitats i entendre que no s’han de tornar a embrutar.

L’actitud d’Àngels Gregori està plena de coratge i de desig de veritat. Arribar al fons d’una qüestió inquietant: un buit d’una xifra molt considerable comparat amb els paupèrrims mitjans econòmics que pateix la cultura, i no acceptar res més que la veritat, cap acord que signifiqui renunciar a pensar i a saber, cap acord que signifiqui oblidar i esborrar responsabilitats. No renunciar a arribar al fons, i a les últimes instàncies.. Només així, netejant els ulls de tothom es pot iniciar una nova etapa al PEN Català. Només així podrà ser sinònim de cultura i valors. Sinó, serà només una institució degradada, la barraca d’uns quants que els fa por passar comptes. Jo m’he fet sòcia del PEN Català precisament ara, no quan està més brut, sinó quan pot realment netejar-se. El coratge d’Àngels Gregori mereix menys por, menys hostilitat i més suport. I si en l’assemblea d’aquest divendres, la seva proposta perd i els socis prefereixen una petita compensació econòmica i aquí pau i després glòria farà molt bé en dimitir, i a mi no em sabrà cap greu passar a la història com la sòcia més breu de l’entitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació