El mirar enrere de Wioletta Greg

Carla Mallol llegeix Mercuri a la boca, de l'escriptora polonesa Wioletta Greg

La poeta polonesa Wioletta Grzegorzewska (que, a l’estranger, signa com a Wioletta Greg) publica per primera vegada en català amb el llançament de la seva segona novel·la, Mercuri a la boca (Editorial :Rata_), obra finalista del premi internacional Man Booker d’enguany, traduïda per Xavier Farré Vidal.

Mercuri a la boca és un retorn a la infància de Greg i a la Polònia dels anys vuitanta. Amb cada nou relat, amb cada anècdota i amb cada intimitat confessa, Greg ens apropa més a la seva infància i, de retruc, a la seva terra. Mercuri a la boca no deixa de ser la seva lluita cos a cos amb la melanconia i la nostàlgia. Com escriu el crític literari Milo J. Krmpotic, parlant de la novel·la, les infàncies són sempre “un mirar enrere” i “ens porten a sentir-nos com els nens que vam ser sense haver d’abandonar la talaia dels adults en què ens hem convertit”. Des de la talaia dels anys viscuts, Greg evoca la seva infància, aquell llunyà poblet polonès dels anys 80.

Des del remot poble d’Hektary i amb la mirada d’una nena aliena a les trifugues d’un règim comunista a les seves acaballes, Greg retrata sense embuts ni contemplacions una Polònia rural, de carn i ossos, allunyada de tòpics literaris i idealitzacions romantitzants. Una Polònia rural, àrida, aliena de la corrupció i les enemistats. Una Polònia comunista a punt d’esfondrar-se. Un relat sincer, escrit des de la lucidesa de la mirada atenta i innocent d’una nena, però amb pinzellades de nostàlgia, i humor, que no deixen de ser el solatge dels anys viscuts.

L’escriptora polonesa transforma els seus records, viscuts o imaginats, en un entramat de relats minuciosos que s’enllacen els uns amb els altres fins a conformar un microcosmos: el de la petita Greg, però també el de la seva família i el del seu poble. Amb el seu relat, l’autora ens apropa a una Polònia fins ara poc coneguda a casa nostra, escurçant-ne les distàncies i fent un salt en el temps.

A Mercuri a la boca, trena un seguit d’històries que no deixen de ser flaixos, records. Les intimitats i les confidències de la protagonista viscudes enmig de valls, muntanyes, fàbriques, pedreres, camps erms i treballs feixucs deixen al descobert una realitat que ens resulta alhora tan familiar i allunyada. Els renecs, la cruesa i parlar en veu baixa, mig d’amagat, dels veïns d’Hektary pot recordar-nos qualsevol dels personatges de les novel·les rurals d’Emili Teixidor. Algunes de les peripècies i les trompades de la innocent Greg ens són familiars: qui no ha sentit una i altra vegada, en boca d’avis, amics o coneguts, parlar de les penúries de la postguerra?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació