El meu amic Esteve Miralles

El jurat del premi Ciutat de Barcelona, format per Esteve Plantada, Alba Sabaté, Albert Pijuan, Llucia Ramis i Víctor Garcia Tur, n’ha destacat el fet d’«haver entrellaçat una història personal amb el retrat social i polític de la Catalunya de les darreres dècades mitjançant un àgil joc narratiu i una depuració d’estil exemplar». Amb una escriptura fragmentària, semblant al collage, Miralles presenta un relat moral sobre l’abús de poder i la defensa de la innocència davant de les maquinacions del món contemporani.

Felicitem des d’aquí Esteve Miralles, col·laborador de Núvol, per aquest premi però sobretot per aquest llibre, que és fruit d’una feina d’anys de depuració. A l’entrevista que li vam fer arran de la publicació de la novel·la, ens confessava que el primer manuscrit d’El meu Amic havia arribat a tenir un gruix de 500 holandeses i que gràcies als consells d’editors i d’algun amic com Vicenç Pagès Jordà, havia acabat destil·lant tot un garbuix de trames i subtrames d’un historiador en crisi fins a reduir-ho a un relat essencial. Jo hi afegiria, fins a assolir la novel·la axiomàtica.

Víctor Garcia Tur, membre del jurat, ens diu que El meu Amic “és un llibre on es nota la feinada de pensar-lo, escriure’l i depurar-lo. Narrador ple de recursos, Miralles té una intel·ligència amable que és molt poc freqüent i se’n surt de meravella a l’hora de retratar la Catalunya (misèries incloses) de les darreres dècades amb una història mínima”.

Eva Comas-Arnal observa que “amb capítols molt breus, amb personatges increïblement ben dibuixats i amb un estil molt i molt àgil, El meu Amic posa sota judici les relacions de poder que tenen lloc a dins de moltes institucions. És un text amb una gran veritat i amb un plantejament estructural i estilístic molt original”, diu

Altres companys de generació com Màrius Serra, em diuen que “la disposició en texticles del l’historiador en crisi funciona com un accelerador de partícules. El tractament kafkià dels (des)personatges situa el memorial de greuges en plans diversos” I en una nota més personal, afegeix: “El meu amic m’ha tingut amb el cor en un puny durant hores”.

El poeta Narcís Comadira descriu una experiència semblant: “El vaig començar i no el vaig poder deixar… El meu Amic és atrevit per la forma narrativa i seriós per la manera que té d’afrontar l’autobiografia i la biografia de tots. Per la manera de triturar experiència i informació, destil·lar la mescla, reduir, apuntar, comentar breument”. I afegeix: “Estic content per ell i perquè hi ha un jurat capaç de valorar un llibre com aquest”.

La novel·la també ha tingut una bona recepció crítica. Recollim algunes impressions.

Teresa Costa-Gramunt afirmava a L’Eix Diari que Esteve Miralles ha escrit una gran novel·la sobre les fosques maquinacions del poder per tal de perpetuar-se, ja sigui a petita o a gran escala, la seva injustícia i extorsió arriba a tots els racons. Segons Costa-Gramunt, “Miralles eleva a categoria les històries d’aquestes víctimes d’un sistema capitalista fins i tot en la ment de gent que es creu d’esquerres, però actua de manera feixista, tan pròpia encara en els nostres dies, o potser més i tot, ja que la contenció moral és cada vegada més petita i l’abús de la mentida és tan generalitzat que costa de veure la veritat”.

“El meu Amic és una brillant novel·la antipsicològica. De fet, la prospecció psicològica hi és ben minsa: el que sabem dels personatges, del seu progressiu enfoscament, ho descobrim per elements externs”, diu Jordi Llavina, que li va dedicar aquesta crítica a l’Ara Llegim.

Joan Flores, que li va dedicar aquesta ressenya al seu bloc, defineix El meu Amic com un relat subtil però recurrent, candorós però vindicatiu, tràgic però jovial, d’un naufragi social, polític i particular en el que uns personatges amb l’aigua al coll intenten aferrar-se a les restes que suren sense més intenció que adjudicar als altres l’inventari definitiu de les pèrdues. Una novel·la intel·ligent que posa al lector davant dels seus propis fantasmes.

Finalment Ponç Puigdevall deia al Quadern d’El País que “Esteve Miralles s’encarrega de dir quins són els enemics que estan destruint el món i que fan que la vida sigui tan imposible. A El meu Amic “la impassibilitat narrativa i la mirada freda es converteixen en un triomf de la recuperació de l’ànima”.

Angle Editorial tenia programada una presentació aquest dissabte 28 de gener que es convertirà en una celebració del premi. Serà demà a les 12h, a la llibreria Calders. L’acte es planteja com una conversa sobre El meu Amic a partir d’una declaració inicial: Maquiavel és un merda. Hi participaran Míriam Cano, l’autor i un munt de persones més.