El manifest groc, noranta anys després

El Manifest Groc el van signar el març de 1928 Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. Se’l considera el text avantguardista més conegut. Dalí en va ser l’inspirador principal i traspua radicalitat contra el sistema cultural imperant. Noranta anys després, atenent la petició del CDR de Ciutat Vella de participar en un acte denominat “La Volta al Born en 24 hores. Fem República”, n’he fet una versió actualitzada canviant alguns termes i substituint alguns noms propis. Per exemple, allò on el MG deia POÈTICA hi poso POLÍTICA, allà on deia CULTURA hi poso JUSTÍCIA, allà on deia GRÈCIA hi poso DEMOCRÀCIA, on deia MAQUINISME O FUTURISME ho substitueixo per REPUBLICANISME. I omple amb referents actuals la tirallonga positiva dels HI HA i la negativa dels DENUNCIEM. Finalment, la llista d’artistes reivindicats queda substituïda per una altra llista que tots tenim al cap. Les majúscules pertanyen a l’original. Tots els elements afegits van en negreta.

MANIFEST GROC de Dalí, Gasch i Montanyà en versió 2018

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l’actual justícia espanyola, negativa jurídicament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemples: el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional.

HEM ELIMINAT tota argumentació, tota literatura, tota lírica i tota filosofia a favor de les nostres idees

Existeix una enorme bibliografia i tot l’esforç del poble per a suplir això.

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració de fets

ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la policia i la justícia espanyoles, tancades en un ambient resclosit i putrefacte

PREVENIM de la infecció als encara no contagiats. Afer d’estricta asèpsia democràtica.

SABEMque res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.

VIVIM una època nova, d’una intensitat política imprevista.

EL REPUBLICANISME ha revolucionat el món

EL REPUBLICANISME ha verificat el canvi més profund que ha conegut la humanitat.

UNA MULTITUD anònima col·labora amb el seu esforç quotidià a l’afirmació de la nova època, tot i vivint d’acord amb el seu temps.

UN ESTAT D’ESPERIT POST-REPUBLICÀ HA ESTAT FORMAT

ELS CIUTADANS d’avui han creat un marc nou d’acord amb aquest estat d’esperit, d’acord amb llur època.

ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA PASTURANT IDÍL·LICAMENT

LA JUSTÍCIA actual d’Espanya és inservible per a l’alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM ALS DEMÒCRATES ESPANYOLS

—De què us ha servit la Transició si després haveu de confondre la Democràcia de la Grècia antiga amb les ballarines pseudoclàssiques?

AFIRMEM que el poble està més a prop de l’esperit de la democràcia que dels nostres polítics.

AFEGIREM que un ciutadà verge de nocions polítiques i de tota erudició està més a la vora i és més apte per a exercir la democràcia avui, que no pas els dirigents miops i carregats d’una preparació negativa

PER NOSALTRES la democràcia es continua en l’acabat d’un llaç groc, en el teixit d’anònima manufactura escocesa, en el nu

ANOTEM que la llibertat d’expressió ha deixat d’existir per a uns quants i gairebé per a tothom

ANOTEM que els únics cantants, escriptors, pallassos i artistes tolerats pel poder avui dia acostumen a ésser sinònims de creadors irrespirables i avorridíssims

PER CONTRA nous fets d’intensa alegria i jovialitat reclamen l’atenció dels joves d’avui.

HI HA el rap i els rapers, hi ha el trap

HI HA mil esports amb campions catalans

HI HA el mecànic de Reus

HI HA el carnisser d’Alella

HI HA l’exemple de Tortosa

HI HA els reponedors de llaços

HI HA la gent del teatre, sempre a punt per aportar la mirada crítica

HI HA els bombers valents i sexis

HI HA la gent incansable dels CDR

HI HA els artistes compromesos

HI HA els fotògrafs que se la juguen

HI HA el Jordi Borràs

HI HA els esportistes compromesos

HI HA el Pep Guardiola

HI HA la Núria Picas

HI HA actors, hi ha cantants, escriptors, mestres…

HI HA escoles, escoles que diuen “aquí ensenyem a pensar, no a què pensar”

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials d’Arcadi Espada i Albert Boadella

DENUNCIEM els acudits tronats d’ El Roto

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per Marta Sánchez, amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música i àdhuc, de composicions originals

DENUNCIEM la mancat absoluta de joventut dels joves feixistes

DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i audàcia de l’esquerra espanyola

DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul dels antifranquistes que s’arronsen

DENUNCIEM el soporisme de l’ambient podrit de les penyes i el victimisme de la junta del Barça

DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l’antiga política

DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l’antiga política

DENUNCIEM el servilisme a l’Íbex 35, els del 155 i Felip 5

DENUNCIEM la Corona i la Corinna, i que Juan Carlos no estigui amb Urdangarín

DENUNCIEM els pintors d’arbres torts

DENUNCIEM els mitjans de comunicació actuals, amb tertulians que fan anar els més rebregats tòpics joseantonians

DENUNCIEM les metzines polítiques dels adoctrinadors que acusen els dissidents d’adoctrinament

FINALMENT, RECLAMEM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS CATALANS I EL RETORN DELS EXILIATS, dins les més diverses tendències i categories