El llibre en català necessita la Mercedes Milà

Quan la presentadora i periodista Mercedes Milà va anunciar que posava en marxa un nou programa dedicat als llibres a una ignota cadena del grup Mediaset, una part gens menyspreable de la intelligentsia cultural va posar cara d’ensumar merda i, abans i tot d’emetre’s el primer programa, ja n’hi havia que afirmaven que després d’embrutar la televisió la Milà volia embrutar els llibres.

Una pila de gent de cultura es va vestir amb els seus millors prejudicis per veure Convénzeme i no se sentiren defraudats. Alberto Olmos perpetrà un article que podria haver escrit sense veure el programa; n’hagués tingut prou vomitant les idees preconcebudes que sobre els lectors poc cultivats té aquella gent empoltronida a l’Olimp cultural.

Mercedes Milà no és un Prometeu de les lletres, però després de veure un sol programa i entendre’n la fórmula –tan senzilla i eficaç com una maquineta de fer punta– estic convençut que és un bon programa de televisió. Tècnicament és tant barat com impecable: fan servir telèfons mòbils i s’instal·len a la llibreria +Bernat de la qual Milà és sòcia. El guió i la selecció de convidats mostren un ofici que supera programes amb més mitjans. La postproducció és senzilla, àgil i fresca. Mitja hora de televisió molt digna, una televisió de guerrilla.

Convénzeme va de llibres, però no és un programa literari com Página Dos o Via llibre perquè no parla amb els autors que escriuen els llibres –font de llargues estones d’inconfessable avorriment– sinó amb els lectors que els llegeixen. Els programes literaris –que tenen el seu públic– agraden a la gent que fa llibres o en llegeix molts i això ja ens avisa que no van pel bon camí perquè són pornografia per a estrelles del porno. Qui carda tot el sant dia no es posa calent amb les mateixes coses que aquells que només follen quan els deixen fer-ho.

Ni Caçadors de bolets era un espai de divulgació científica micològica ni Convénzeme va de literatura, va de lectors que llegeixen llibres i ho expliquen a d’altres lectors com ells que l’únic que volen és passar una bona estona sense sublimar res especial; o sí, ves a saber, però no només. El seu públic objectiu no és la gent de la cultura ni qui llegeix més de vint, trenta o quaranta llibres cada any; si volem que els mitjans de comunicació de masses dediquin espai a la cultura en general i als llibres en particular i tinguin èxit –d’audiència i fent lectors– necessitem emprar un llenguatge diferent.

Convénzeme es aquell programa de llibres que la TV3 de fa deu o quinze anys hagués pogut fer amb bons índex d’audiència. Mercedes Milà aconsegueix barrejar vida i llibres amb una naturalitat a l’abast de pocs presentadors, com quan pregunta quants metres d’intestí li queden a una lectora que pateix la malaltia de Crohn; això, que dit així sembla una bestiesa, té sentit perquè la lectura ha estat un refugi per superar la malaltia. Poca broma, això és lectura de veritat, lectura viva i no és de mal gust. Jo potser no llegiré el llibre que m’ha recomanat aquesta noia però me la crec del tot. De quants crítics podem dir això, encara?

La fórmula no necessita gaire més mitjans ni elaboració però en mans d’una cadena que encara conservi una mica d’ofici pot triomfar en una franja de màxima audiència. TV3 hauria de produir una versió pròpia del programa amb presentadora inclosa; la cultura catalana en general i el llibre en català en particular necessiten la Mercedes Milà.