El (des)confinament de Males Herbes

L’editorial publica 'Contes per al (des)confinament', amb la participació d’autors com Elisenda Solsona, Míriam Cano i Ferran Garcia, entre d’altres

Quan va esclatar la pandèmia i les llibreries van haver de tancar, Ramon Mas va creure que la lectura no podia veure’s -com la ciutadania- confinada. És per aquest motiu que l’editor de Males Herbes va engegar un projecte en línia consistent en publicar contes inèdits al web de l’editorial, per tal que els seus lectors poguessin seguir tenint novetats literàries.

Elisenda Solsona | Foto: Males Herbes

“Malgrat que no era la intenció inicial, tots sabíem que ho acabaríem portant al format en paper”, diu Mas a la presentació del llibre Contes per al (des)confinament (Males Herbes, 2020), que s’ha fet a posteriori i a partir del recull online. Es tracta d’una tria dels diferents contes que s’havien publicat des del març, tots escrits abans del confinament. I, al contrari del que es podria pensar en veure la portada, no són contes sobre el virus ni la pandèmia, sinó que tenen la intenció de transportar els lectors a realitats i dimensions completament diferents.

El total d’autors que hi participen són dotze: Ruy d’Aleixo, Míriam Cano, Ferran Garcia, Enric Herce, Inés Macpherson, Gemma Martí O’Toole, Antoni Munné-Jordà, Lucia Pietrelli, Albert Pijuan, Héctor Rivadeneyra, Elisenda Solsona i el mateix editor Ramon Mas. Les creacions s’acosten al gènere del fantàstic, però ho fan de manera molt variada: des de thrillers de parella a trajectes espacials, passant per viatges al passat per a conèixer Buda o, fins i tot, Adam i Eva.

El conte de Ramon Mas, Mal de seqüència, forma part del recull firmat pel mateix autor, que porta per nom Distopies íntimes (2020) i se situa en un context post-apocalíptic en què la gent viu atrapada al present. En aquest cas, es relata en primera persona la història d’una noia que es desperta sense recordar res del seu passat. “Cada dia ha de reconstruir la seva identitat a partir de la persona que té al costat, que li assegura que és la seva parella. És un conèixer-se altre cop de nou constantment”, diu Mas.

Elisenda Solsona també tracta l’amor i les relacions de parella a Escates i tiges, conte que inicia el volum i amb un títol que no està escollit en va sinó que, mitjançant una comparació amb els peixos i les plantes, aconsegueix descriure perfectament les personalitats de la Mercè i la Rosa, les protagonistes. L’escriptora, que fa un any s’estrenava a Males Herbes amb Satèl·lits, parteix d’una premissa que -diu- l’obsessiona: només deixes d’existir quan et deixen de recordar. “Volia crear un espai físic on existissin les persones que estan sent recordades però com a subjectes actius d’aquest record”, diu Solsona referint-se al fet que qui és recordat és protagonista del relat i contribueix a aquest record. A més, no es limita a una bidimensionalitat sinó que afegeix dimensions dins el mateix record: “Quan et deixen de recordar al món dels records, llavors què passa?”, planteja.

A Míriam Cano també li interessa la temàtica de les dimensions possibles i així ho transmet al seu conte Sort del Casc. “M’agradava jugar amb la idea de la memòria i els diferents plans temporals”, diu Cano, que relata la història d’un noi que es desperta d’un coma i per algun motiu la seva vida s’ha encreuat amb la d’algú altre: es desperta amb un record que no correspon a la realitat.

I com no podia faltar en un recull de Males Herbes, el terror és un tema també recurrent. La tracta, per exemple, Ferran Garcia a Vulgata, nom que va rebre la versió llatina de la Bíblia al segle IV. “Tinc una dèria amb el tema eclesiàstic i qualsevol excusa és bona per escriure’n”, diu Garcia. En aquest conte, l’escriptor taradellenc posa el focus en la boira, un element que li permet “molt joc” en l’intent de crear un “terror nostrat”, una por reconeguda en elements propis del nostre imaginari.  Situat al segle XIX, en un poble d’Osona, Vulgata relata el misteri del que passa quan la boira entra a les cases.

El títol que posa punt i final al recull és un trajecte espacial irònic i satíric titulat Homo Mensura, que va ser destacat per l’editorial i reconegut amb el premi Cryptshow Males Herbes 2020. El que els editors no sabien quan van atorgar el premi és que darrere de la firma d’Héctor Rivadeneyra s’hi amaga el nom de dos escriptors: David Gálvez i Javier Calvo.

Amb Males Herbes, doncs, no s’acaben les opcions per als lectors: dotze autors, dotze estils i dotze maneres de desconfinar-se aquest estiu amb un recull que es pot trobar en format paper a les llibreries des del 8 de juliol.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació