El decàleg de Joan Subirats

Joan Subirats serà primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació. Ens ha explicat les línies mestres del nou mandat.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Joan Subirats serà el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació de l’Ajuntament de Barcelona. Pocs dies abans de les eleccions municipals, el màxim responsable de l’Institut de Cultura esbossava davant la premsa les línies mestres del programa cultural dels comuns de cara al mandat que comença. Subirats vol recuperar el fons de bicapitalitat, resoldre l’estatut de l’artista i lluitar contra la precarietat del sector. El nou Tinent d’alcalde advoca per reforçar el Consell de Cultura de Barcelona perquè sigui una autèntica assemblea oberta. Vet aquí deu punts del programa.

1. Democràcia cultural. L’accés a la cultura d’una persona està condicionat per la seva educació. Actualment els 80% de barcelonins no fan activitats culturals i això té a veure amb el seu codi postal. Com més alt és el nivell de renda familiar, més cultura. Cal invertir, doncs, en la relació entre educació i cultura. Cal recuperar la sisena hora. Des que vam perdre la sisena hora, moltes escoles concertades l’han pogut mantenir, però les públiques no. Aquesta sisena hora permet oferir un espai per a les activitats culturals i pot acabar de decantar i reforçar les desigualtats actuals. L’Ajuntament té un 40% de presència al Consorci d’Educació de Barcelona. Es tractaria d’augmentar la dotació per poder garantir les sisena hora a les escoles públiques que entren al pla de barris.

2. Els drets culturals. L’any 1996 només el 4% dels barcelonins eren nascuts fora d’Espanya. Actualment, aquest col·lectiu ja representa el 25% del cens. Per tant, un de cada quatre barcelonins és d’origen estranger, però les comunitats nouvingudes encara no han estat prou reconegudes com a actors culturals. La ciutat també els ha d’oferir espais i equipaments perquè prenguin consciència dels seus drets culturals, que els hauria de permetre els ciutadans produir cultura amb recursos de l’administració, accedir a continguts o produir-ne. El programa Cultura Viva pot ser un bon instrument per articular aquesta participació.

3. El fons de bicapitalitat. Caldria recuperar el fons de bicapitalitat, per tal de dotar la ciutat amb uns fons que havia perdut. Aquí l’entesa entre PSOE i Podemos pot ser determinant. Cultura suposa el 6% del pressupost de l’ajuntament. Són 80 euros per persona. L’objectiu seria arribar als 100 euros per càpita, que és la xifra que han assolit Bilbao o Berlín.

4. Els videojocs no formen part del debat cultural i hi haurien de ser, perquè influeixen en la moda, el cinema, el disseny, la nutrició… Cal vincular aquest món a l’àmbit cultural. No podem separar cultura d’innovació. Cal fer feina en l’àmbit digital. El canòdrom, un equipament que cal rellançar, podria ser un espai de cultura digital.

5. Una mà estesa al circ. Vet aquí un dels sectors més castigats de la cultura. Tenim companyies de circ que fan bona feina, com la de l’Ateneu de Nou Barris o la del Circ Raluy, però no disposem encara d’un espai d’exhibició exclusiu per al circ. És un dèficit que caldrà resoldre buscant un emplaçament.

6. Residències artístiques. A Barcelona no hi ha espai de residències permanents per a artistes estrangers. A finals d’any disposarem de cinc apartaments a la Fabra i Coats. A Vil·la Joana hi haurà tres nous espais per a escriptors. D’altra banda, hem de consolidar espais de residència com la Nau Ivanov, l’Hangar La Caldera o el Graner, cadascú amb la seva especialitat. En els propers quatre anys, hem de tenir un centenar d’espais a Barcelona. Ens cal entrar en un circuit internacional de mobilitat d’artistes.

7. Dins el sector audiovisual manca un espai d’exhibició perquè les produccions menys comercials es puguin veure més sovint. No es tracta de duplicar el que fa la Filmoteca. Potser caldrà que un centre cívic s’especialitzi en cinema. O col·laborar amb entitats com Zumzeig, perquè aquest cinema actual però minoritari tingui el seu espai d’exhibició.

8. Música en directe de petit format. S’ha regulat perquè es pugui fer aquesta mena d’activitat en espais petits que ja s’estan adequant a les normes de seguretat i aïllament acústic. Hi ha una línia de subvencions que serveixen per adequar aquests espais.

9. Cultura metropolitana. La Quinzena metropolitana de dansa s’ha consolidat, gràcies a l’aposta de l’Àrea Metropolitana, que mai havia invertit diners en cultura com ha fet aquí. La Quinzena ha crescut amb la implicació de nous ajuntaments, que han passat de set a onze en aquest segona edició. La cultura metropolitana no es pot imposar, sinó que s’ha d’anar construint amb capes de complicitat. El programa Districte cultural o la Biennal de pensament podria créixer en l’àmbit metropolità.

10. Descentralització. “Tenim capacitat instal·lada, però ens falta articulació·, diu Subirats. Cal reforçar la capacitat d’acció cultural als districtes, obrir la governança dels equipaments i reduir la distància entre l’ICUB i el dia a dia dels districtes, que es deixa molt en l’àmbit del barri.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació