El Cristianisme hedonista de Michel Onfray

No es tracta només d’una certa moda genèrica de les idees de Calví, es tracta d’una adopció integral de les doctrines més genuïnament calvinistes, com la depravació total, l’elecció, incondicional, l’expiació limitada, la gràcia irresistible, i la perseverança dels sants.

L’enfant terrible de la filosofia francesa, Michel Onfray, té un llibre, publicat al 2006, del mateix títol que aquest article. En ell, descriu els intents de pensadors i creients cristians heterodoxos per construir un cristianisme reconciliat amb els sentits, la sensualitat i la voluptuositat. En un calaix de sastre més que peculiar, Onfray aglutina des dels gnòstics del segle II fins als humanistes Valla, Ficino, Erasme i Montaigne. Un dels arguments centrals d’Onfray és la reivindicació no solament de l’epicureisme dins el pensament cristià, sinó també que els esforços per reconciliar Epicur amb el cristianisme eren fonamentalment correctes.

En aquest camí per a la construcció d’un cristianisme hedonista, Onfray elabora una crítica ferotge de l’anomenat cristianisme ortodox, és a dir, de la versió del cristianisme que es va acabar imposant a l’eclosió plural i fragmentada dels primers segles. Aquest cristianisme ortodox agruparia l’Església ortodoxa, les esglésies orientals nestorianes i miafisistes, i l’Església catòlica, a més de bona part de les denominacions que van derivar de la reforma protestant. Onfray no amaga el seu disgust contra el cristianisme triomfant del Concili de Nicea i dels concilis posteriors. Tampoc mostra cap simpatia per cap dels reformadors del segle XVI i les seves pulsions de purificació de l’Església.

El problema és que la categoria de cristianisme hedonista d’Onfray és manllevada ni més ni menys d’un teòleg situat dins l’ortodòxia cristiana. Vint anys abans que Onfray materialitzés la seva visió d’una religió heterodoxa sensual, el pastor baptista John Piper publicava Desiring God, llibre que exposa la seva visió teològica, alhora que reivindica la figura i les idees del filòsof i teòleg purità de Nova Anglaterra, Jonathan Edwards. Piper articula la seva obra en la definició d’un concepte provocador, ideat per ell mateix, que és el cristianisme hedonista. Per molt que tinguin el mateix nom, no podria ser més antitètic al concepte d’Onfray. Piper pertany al moviment evangèlic dels anomenats New Calvinists. El cristianisme hedonista que planteja Piper no podria ser més purità, calvinista: “Déu és més glorificat quan som més satisfets en ell. Les afeccions són centrals, no pas marginals, i és lícit de ser feliç en Déu.”

Per molt que al darrere de Piper hi hagi l’obra d’Edwards Religious Affections, de 1746, el cristianisme hedonista és l’expressió d’un fenomen de gran abast que ha afectat decisivament el moviment evangèlic americà: el retorn del calvinisme. No es tracta només d’una certa moda genèrica de les idees de Calví, es tracta d’una adopció integral de les doctrines més genuïnament calvinistes, com la depravació total, l’elecció, incondicional, l’expiació limitada, la gràcia irresistible, i la perseverança dels sants. Aquests cinc punts van molt més enllà dels cinc punts tradicionals de la doctrina protestant que defineixen l’exclusivitat de la Bíblia, la fe, la gràcia, Crist, i la glorificació absoluta de Déu en totes les coses.

Els nous calvinistes americans són un moviment transversal, que ocupa la majoria de les denominacions amb base reformada dels Estats Units. Ha afectat notablement la major denominació protestant americana, la Convenció Baptista del Sud. L’influx calvinista és tan gran que amenaça la divisió de la denominació. Davant les friccions que genera aquest nou puritanisme del segle XXI, molts pastors, tots ells joves i acabats de sortir dels seminaris, opten per organitzar noves congregacions des de zero. La majoria d’aquestes congregacions estan experimentant creixements extraordinaris, fins a tant que algunes ja s’han convertit en megachurches, congregacions amb desenes de milers de membres i llocs de culte de grans dimensions.

La tensió teològica americana sempre s’ha estructurat al voltant de l’acceptació o rebuig de la doctrina calvinista. Que masses de joves americans, imbuïts de zel doctrinal i missioner, estiguin abraçant aquest nou puritanisme i les doctrines calvinistes és, tal volta, un dels fenòmens religiosos més importants a l’escena religiosa americana dels darrers anys. I el fenomen ja comença a arrelar amb força a diversos indrets de Catalunya. L’abast del ressorgiment purità pot ser mundial gràcies a la voluntat missionera. Aquests joves missioners portaran un cristianisme hedonista al món, però serà, encara, una versió més de l’ortodòxia cristiana que tant desplau a Michel Onfray.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació