El convidat nocturn: el thriller psicològic de Fiona McFarlane

L’australiana Fiona McFarlane (Sidney, 1978) fa el seu debut literari amb una novel·la original que parla de l’envelliment, de l’aïllament i, com la majoria d’històries que aprofundeixen en la psicologia dels homes (i les dones), de l’amor.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

L’australiana Fiona McFarlane (Sidney, 1978) fa el seu debut literari amb una novel·la original que parla de l’envelliment, de l’aïllament i, com la majoria d’històries que aprofundeixen en la psicologia dels homes (i les dones), de l’amor. Però també és una novel·la que parla de la por, de la dependència, del passat inesborrable que se’ns arrapa a les espatlles i de la fragilitat obtusa i contrastada de les relacions humanes. Pels segles dels segles.

Fiona McFarlane

El convidat nocturn (Angle Editorial) és una història melancòlica i intrigant, amb un començament discret i quotidià (en el sentit més mansoi i reposat d’aquests termes) que precedeix un desencadenament subtil i progressiu d’emocions, temences i descobertes dignes d’un thriller de suspens. I és ben bé en això en el que es converteix la novel·la: un relat d’intriga i desfici en qual la confiança (o la seva contrària) hi juga un rol fonamental.

La protagonista, la Ruth Fields, és una vídua de més de setanta anys que viu sola en una casa al costat de la platja. Un dia, d’improvís, una desconeguda truca a la seva porta i li diu que l’envia el govern per atendre-la. I així és com la Ruth deixa que la Frida entri a casa seva i a la seva vida. Aquesta coneixença serà el preludi de l’adveniment de moltes coses, bones i dolentes: records, retrobaments i misteris, embrollats en una mixtura d’il·lusions i frustracions literàriament resplendents, que desembocaran en un final dolorós.

McFarlane utilitza un llenguatge planer i expedit, mitjançant el qual articula una prosa elegant i ordenada, amb un ritme lleuger que no cau en l’excés (de dinamisme; és a dir, de frenesia) i que fa de molt bon llegir. La seva escriptura és viva i mancada de barroquismes, i narra els passatges amb delicadesa per reflectir la naturalitat i la versemblança pròpies dels seus personatges i els entorns en què es desenvolupen, amb els seus trets psicològics i el contingut antropològic de fons que representen o suggereixen.

El convidat nocturn ens invita a reflexionar sobre la vellesa i la soledat, sobre els records que no s’esborren, sobre la necessitat, l’estimació i el pes de les nostres (in)decisions al cap del temps. Amb aquesta perspectiva, la novel·la es revela com una crònica esponjosa i commovedora que va mudant la pell a poc a poc i que arracona dolçament la tranquil·litat en favor de la tensió i el suspens. Discreció, acuïtat i senzillesa: tres adjectius que defineixen una narració harmònica, transparent i realista que ja ha estat traduïda a quinze idiomes i que, dit també amb senzillesa, resulta francament entretinguda.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació