El comissari Noguero

La programació oficial de BCNegra ja ha acabat, però encara queden activitats i exposicions que trobareu agendades aquí. Una d'elles és l'exposició 'Si més no, Simenon', que ha comissariat Quim Noguero, i que es podrà veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al mes de maig.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

La programació oficial de BCNegra ja ha acabat, però encara queden activitats i exposicions que trobareu agendades aquí. Una d’elles és l’exposició ‘Si més no, Simenon’, que ha comissariat Quim Noguero, i que es podrà veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al mes de maig.

Durant aquests últims dies a Núvol hem parlat de tota mena d’inspectors i comissaris. Fins i tot hem organitzat un premi de frases de detectius, que ha guanyat Teresa Ugas amb una frase de Marc Sergiot, l’heroi de Jordi de Manuel. Ara bé, hi ha una altra mena de comissaris dels quals no se sol parlar gaire en aquest país, si no és per denunciar el seu sou… Avui, però, volem parlar dels comissaris d’exposicions, no de centenaris.

I n’hi ha un, en Quim Noguero, que seguint l’analogia detectivesca seria un comissari d’aquells que trepitja carrer i que toca de peus a terra. Noguero té el do de crear a partir de quatre ingredients molt ben triats una exposició que ens situa perfectament en un món. La figura retòrica preferida d’aquest comissari és la metonímia, que com sabeu consisteix a aïllar un detall que ens remet a un tot.

A l’exposició de Simenon que ha comissariat a la Biblioteca Jaume Fuster coincidint amb BCNegra14, Quim Noguero ens situa en el món literari de Simenon a partir d’uns quants objectes triats amb molta intenció. Quatre objectes que ell mateix ha arreplegat i reunit amb un modest pressupost. Hi ha posat una vitrina amb un assortiment de licors que li ha cedit en dipòsit el Dry Martini. Màquines d’escriure que ha ullat al Museu de la Tècnica de Figueres. I les successives edicions de Simenon publicades aquí, des d’aquelles primeres edicions il·lustrades per Ricard Giralt Miracle per a les traduccions de Ferran Canyameres a Aymà i Albor fins a les edicions actuals que Jaume Vallcorba fa en català i castellà a Quaderns Crema i a Acantilado. I sobretot, els originals de les cartes originals que van intercanviar Simenon i Ferran Canyameres.

En aquest sentit, el mètode del comissari Noguero no s’allunya gaire del de Maigret. Ell mateix descriu el modus operandi de Simenon en un dels plafons de l’exposició: “De textura, el narrador és més atmosfèric que analític. S’impregna d’una memòria d’infant que percep sensualment el món. No és mai mecànicament deductiu. Per això el comissari Maigret s’emprenya quan li demanen quin és el seu mètode. Un mètode encarrila, encapsula restrictivament la realitat, marca el camí amb la rodera d’uns prejudicis que podrien engavanyar-nos i fer-nos perdre el nord. Simenon comença nou en cada novel·la com Maigret arriba verge a cada cas”.

El discurs de Noguero tendeix a l’arborescència. La seva facilitat per estirar d’un fil i anar ramificant el pensament en associacions és sempre sorprenent. Fa la sensació que sempre té les butxaques plenes. Com el bon detectiu, aplega traces sense un vincle aparent i les connecta en un tot. “Cal posar-se en la pell de cada individu singular, entendre’l en el seu ambient, copsar-ne l’equilibri dins un ecosistema particular”, diu Noguero parlant del savoir faire de Simenon. Un escriptor que “observa, pregunta i deixa que les dades s’ordenin amb calma, de cara a establir quan sigui possible (i no abans) una narració unitària i veraç”.

És potser el resultat d’anys de fer buidatge sistemàtic de materials, un hàbit que Noguero ja va adquirir quan, acabada la carrera, treballava al Centre d’Informació Bibliogràfica de la UAB, ab el professor Jordi Castellanos, que amb els anys desembocaria en el portal Traces. El comissari Noguero és un investigador entrenat a rastrejar traces. Ell mateix explica que concep les seves exposicions com si fossin reportatges, peces de periodisme cultural. Hi ha una part escrita, molt ben recercada, i després hi ha la matèria documental, que tria amb esperit inductiu.

Què més puc dir? Si més no, Noguero. No us perdeu l’exposició de Simenon a la Jaume Fuster. En podeu fer un tast fent clic aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació