El bibliobús Pere Quart, trenta anys vertebrant el país

El bibliobús Pere Quart ha complert 30 anys de servei. Aquesta biblioteca mòbil dóna servei a 14 municipis del Pallars Jussà i Sobirà i l’Alta Ribagorça. Sebastià Bennassar ens fa una crònica esplèndida d’aquesta moguda institució cultural. I Carles Domènec l’acompanya amb la seva càmera.

És ben d’hora al matí i l’Aleix Gistau ja està comprovant que tot estigui a punt abans d’engegar motors. Duu la gorra al cap per evitar que la llum l’enlluerni i ha fet la seva estona d’exercici abans de començar la jornada, una de les claus per suportar tot el dia
amunt i avall. Ho fa des del 1983, quan es va posar per primera vegada al darrera del
volant, pocs mesos després que el projecte del Bibliobús Pere Quart estigués en marxa. Avui té sort. El vehicle ha dormit a Tremp –i ell també- i li toca un desplaçament curt, fins a Salàs de Pallars. Tot i això el poble té una de les entrades complicades i a més a més fa molt de vent, un aire glaçat que baixa del Pirineu sense entrebancs. En arribar a Salàs comença una operació singular que fa que es posi els guants grocs de mecànic: ha d’estabilitzar el bibliobús per tal de poder desplegar els laterals i per poder treure l’antena que permetrà sintonitzar amb un satèl·lit que garantirà que arriba internet al vehicle. El bibliobús Pere Quart, amb tota la tecnologia punta en marxa, és a punt per començar la seva feina.

La Leo Canut, la bibliotecària, ha arribat una mica després. Porta tot de llibres de préstec interbibliotecari que va recollir ahir a Tremp i que els veïns de Salàs van demanar fa quinze dies. A fora ja esperen els primers usuaris, com la perruquera, que s’acosta aprofitant que ara no té cap client.

El bibliobús sorprèn amb el seu desplegament tecnològic i la perfecta coordinació en un poble de poc més de 350 habitants i amb pedres mil·lenàries. El Pere Quart -que deu el seu nom a l’escriptor Joan Oliver, que alguna vegada va conduir el petit camionet que duia llibres als soldats al front el 1938- fa petits miracles culturals dels quals es beneficien els usuaris cada quinze dies. És la freqüència de pas per cada un dels 14 municipis del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça als quals dóna servei. Només Isona i Conca Dellà, amb 1.100 i La Vall de Boí, amb 1.076, superen els mil habitants.

El bibliobús Pere Quart té un total de 8.200 usuaris potencials, però fa arribar llibres a quasi el 5% del territori de Catalunya. Sense ell molts de municipis no podrien pagar el cost de mantenir una biblioteca i els seus ciutadans no podrien gaudir de la cultura, un dels eixos fonamentals i estratègics del país. “Seria del tot impossible per a nosaltres, amb una població de poc més de 350 persones”, explica la Rosalía Farré, regidora de cultura (i moltes altres coses) de Salàs de Pallars.

La gestió de fins a 23.000 documents i fins i tot la substitució de la biblioteca escolar són algunes de les principals activitats del bibliobús en molts d’aquests nuclis, força despoblats, però que sens dubte ho estarien més sense aquest servei que ara compleix trenta anys. El Pere Quart és el primer vehicle que es va posar en funcionament a Catalunya després de la restauració democràtica.

La tranquil·litat matutina de Salàs de Pallars contrasta amb la de la tarda anterior a Isona i Conca Dellà. En aquest municipi el vehicle s’instal·la a la vora de l’escola i quan els infants surten del centre hi ha una autèntica allau d’usuaris que corren a buscar els seus tresors. A la Leo Canut se li gira força feina mentre mares i pares van destapant criatures que han arribat tapades fins als ulls. Fora la temperatura ha caigut per sota dels zero graus, ja no hi ha sol i cal no arriscar-se, però dins el bibliobús s’està francament bé, entre la calefacció, el caliu humà i el caliu dels llibres.

“El bibliobús funciona com una biblioteca normal, cada quinze dies els usuaris es poden endur els documents en préstec i els poden tenir un mes a casa. I és important tenir en compte que nosaltres parlem de documents, que ho són tot: els llibres, els DVD, els discs compactes… i com que som una biblioteca normal, amb la peculiaritat que anem sobre rodes, oferim exactament els mateixos serveis, préstec dels documents que tenim a bord, préstec interbibliotecari, preparem lots per a les escoles… I tenim l’avantatge que fem un servei de proximitat, coneixem molts d’usuaris pel nom i fins i tot els encertem els gusts lectors”, explica la Leo Canut que diu que “de totes maneres jo sempre els dic que s’emportin dos llibres, perquè si un no els agrada sempre poden anar a l’altre i així assegurar una mica”.

D’aquesta manera, amb aquesta normalitat, amb aquest tracte proper, el bibliobús Pere Quart continua engolint quilòmetres dia a dia per dur la cultura a alguns dels llocs més despoblats i més bonics de Catalunya. Ajudant a vertebrar un país, com cada dia des de fa trenta anys.

El servei de biblioteques al front i el testimoni de Pere Quart

Un dels precedents directes del bibliobús Pere Quart el podem trobar en el servei de
biblioteques del Front, que a partir de 1938 va abastir de llibres bona part dels soldats del front de guerra. Aquell vehicle fou el primer que va usar-se amb la finalitat de bibliobús a la Península Ibèrica. El servei de biblioteques del front va ser ideat pel gran bibliotecari Jordi Rubió i Balaguer, que va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya el 1914.

El primer recorregut del bibliobús al front de guerra del 1938 es va iniciar el 4 de maig de 1938 i va fer l’itinerari Barcelona, Vilafranca, El Vendrell, la Sabinosa, Cambrils, Tarragona, Reus, Valls, Les Borges Blanques, Arbeca, Cervera, Vallfogona i Barcelona. Ràpidament els intel·lectuals catalans van acompanyar-lo en algun dels seus trajectes, com és el cas de Francesc Trabal, Lluís Montanyà o Anna Murià.

L’escriptor Joan Oliver va escriure un text de reconeixement el 1982 quan el Servei de Biblioteques de la Generalitat va inaugurar l’actual bibliobús. L’escriptor, que estava molt content pel fet que el vehicle dugués el seu nom, escriu: “De Lleida m’arriba la notícia: la Generalitat a través del seu Servei de Biblioteques, ha decidit d’adquirir i posar en funcionament el primer bibliobús d’una sèrie que té en projecte. És un fet que m’ha emocionat perquè jo sóc un dels pocs supervivents dels qui aconseguiren de la Conselleria de Cultura, regida aleshores per Carles Pi i Sunyer, el primer bibliobús de la Península. Jo mateix el vaig conduir més d’una vegada. Això passava durant la guerra. El bibliobús estava adscrit al Servei de Biblioteques del Front. Amb ell repartíem llibres i en parlàvem a les casernes, als hospitals de sang i, en temps de calma, al mateix front”.

La primera vegada que el vehicle va passar per algun dels llocs de l’actual recorregut va ser el 19 de juny de 1938, quan es visita el sector de Tremp i es varen deixar llibres a set bateries d’artilleria.

             EL BIBLIOBÚS EN XIFRES

Usuaris potencials: 8.200 persones
Usuaris amb carnet: 1.400 persones.
Municipis als quals es dóna servei: 14. Alins, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, La
Guingueta d’Àneu, Isona i Conca Dellà, Llavorsí, Rialp, Salàs de Pallars, Talarn, La
Torre de Cabdella, La Vall de Boí, Vall de Cardós i Vilaller.
Total de territori abastat: 1.561,1 km², quasi el 5% de Catalunya.
Freqüència de pas: Quinzenal.
Documents que es gestionen: 23.000.
Vehicle actual: Inaugurat el 2006.
Préstec interbibliotecari: 1.700 documents (2011).
Seu central: Lleida.