Eduard Sanahuja diu no a La Calders

Dilluns la llibreria Calders va acollir la presentació de Teories del no, d’Eduard Sanahuja, guayador del premi de poesia dels Jocs Florals 2016, que ha publicat Edicions de 1984 en coedició amb l’Ajuntament de Barcelona.

“El no / va començar sent prohibició. / Després, excomunió. / Ara és autodefensa. / És una bèstia insomne / que mira al fons dels ulls abans d’esgarrapar”, escriu Sanahuja al poema “Teoria amb el sí i amb el no”. Molts dels poemes d’aquest recull comencen amb una negació. “No som res més que un grapat de paraules”, diu Sanahuja al poema ‘Parlaré poc’. El poeta defineix la poesia com el farfalleig d’un vell que no té dents. “Les coses es defineixen en primer lloc per allò que no són”, va dir Sanahuja citant Saussure. Els versos de Teories del no tenen sovint l’aplom d’un aforisme, són versos que es poden llegir aïllats amb la seva força lapidària: “No és natural aquest món natural”, escriu a “Teoria de la perplexitat”.

Fill del poeta David Sanahuja, de qui ja hem parlat a Núvol, Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) va debutar a Llibres del Mall l’any 1981 amb El gos del Galiot. Des d’aleshores ha publicat set poemaris, ha traduït poesia i ha estat antologat en diverses ocasions. Sanahuja, que alterna la poesia amb la docència universitària, va presentar el llibre acompanyat de l’editor de 1984, Josep Cots, el regidor de cultura Jaume Collboni i el poeta i amic Jordi Virallonga. Els que no hi éreu us vau perdre la performance hilarant de l’editor de 1984 llegint el poema “Lliçó fonètica per dir no”, que reproduïa amb l’aparell bucal totes les intríngulis del poema… Sanahuja va tancar la presentació amb un discurs simpàtic, amenaçant-nos de fer-nos un parlament solemne que no va arribar a fer, tot i haver-se’l preparat molt bé. Al final va optar per fer una lectura de poemes del llibre. Us oferim aquí la gravació del poema que ens va agradar més, “Mantres del llit”.