Dinu Flamand. Ombres i escullera

Corina Oproae i Jordi Valls han traduït 'Ombres i escullera' (Cafè Central) del poeta romanès Dinu Flamand

Enguany, dins la Setmana del Llibre en Català, hi haurà una lectura de poesia romanesa, aquest dissabte 7 de setembre, a les 18:30h, a l’escenari 1, amb la presencia de l’autor, el poeta Dinu Flamand (Bucarest, 1947). Aquesta és una de les activitats en què participarà el poeta, coincidint amb la publicació del seu volum de poesia Ombres i escullera (Cafè Central, col·lecció Balbec) traduït per Corina Oproae i Jordi Valls i amb un epíleg signat pels traductors mateixos. Us en oferim aquí uns fragments, per gentilesa de Cafè Central i us convidem tant a la presentació ressenyada com a la inauguració de l’exposició Les llums de les pedres de l’artista plàstica calabresa, Savina Tarsitano, amb obres inspirades en els poemes del poeta romanès. L’acte, que també inclou una lectura de poemes, tindrà lloc a l’Insitut d’Art i Cultura Espronceda, el dimarts dia 10 de setembre, a les 19:30h, al carrer Espronceda, 326, nau 4&5, amb la presència dels artistes i dels traductors.

 

Gràcies a la tasca dels traductors, la literatura romanesa ha deixat de ser la gran desconeguda. Escriptors importants com Mircea Cărtărescu, Ana Blandiana, Marin Sorescu, Nichita Stănescu, Lucian Blaga, són un exemple clar de la recepció cada cop més exhaustiva de la poesia romanesa a la llengua catalana. Malgrat tot, existeixen particularitats que cal no desatendre. Es tracta d’autors com Dinu Flamand que han romàs en un altre àmbit no tan visible. La trajectòria de Flamand és la dels escriptors que van viure l’exili, en el seu cas a París, durant la dictadura comunista de l’etapa de Nicolae Ceaușescu, amb les llums i les ombres d’un sistema opressor que contrastava amb el contrapès d’una intel·lectualitat d’alt nivell cultural.

Dinu Flamand a l’exili no perd el temps i s’endinsa en la literatura francesa i des de França a la literatura del món (com ja ho varen fer abans Tristan Tzara, Eugen Ionesco, Paul Celan o el pensador Emil Cioran, que l’autor va poder conèixer personalment). (…) Important serà també la seva tasca de traducció de la poesia en llengües portuguesa (Fernando Pessoa, Carlos Drummond de Andrade) i espanyola (Pablo Neruda, Luis García Montero, Antonio Gamoneda o Hugo Mujica).

“Um Requiem majestoso” sentencia Antonio Lobo Antunes en el pròleg de la versió portuguesa del llibre que el lector té a les mans, Ombres i escullera. Un llibre que mereix la màxima atenció pel tractament del llenguatge ben enllaçat amb el simbolisme de les transicions entre diversos estadis d’estupefacció onírica. L’estratègia de Flamand va des de l’enigma a la lluminositat dels símbols que prenen cos en els objectes, els paisatges i els records a mesura que les seqüències poètiques avancen. A partir d’una concreció més exhaustiva, on observem, per exemple, el fil negre d’ una filera d’erugues perforant fulles de morera, trobem imatges que es transformen en altres imatges per crear una festa dels sentits.

Flamand no és un autor autocomplaent i s’enfronta a les vicissituds de la pròpia vida, des del seu passat a la Transilvània rural de l’avi, que recorda vivament, el de la mare, el d’un món desaparegut, del qual l’autor és testimoni. I l’enfrontament no és exempt d’ironia i de petits paranys com “dins d’una infantesa comuna/ on algú altre ens acarona el cap amb tendresa/ perquè ens empassem el fetge del bacallà.” El mestratge de Flamand és saber tramar els fils d’un pensament poètic fidel a la modernitat, de la qual n’és un clar representant contemporani. A Ombres i escullera l’autor s’enfronta al límit de l’existència, de tot el que passa i fuig, tot deixant empremta i caràcter a les ombres que topen amb l’ocàs d’aquesta mateixa existència.

Els poemes de Flamand llisquen fent meandres per crear una comunió amb els elements de la natura que prenen vida i es converteixen en extensions corporals del poeta; el vent, el sol, la vegetació, formen part i simultaniegen calaixos de la memòria. Schopenhauer afirmava que el gat que veiem per la finestra és el mateix gat de fa cinc-cents anys. Flamand, al seu temps, s’introdueix en el pensament d’Ulisses com si fos ell mateix, en un treball d’introspecció que també remet a l’etern retorn de Mircea Eliade. Ulisses és Flamand que torna d’un exili que és un viatge cap a endavant “amb el trirrem del cor/ al palmell de la mà/ damunt del buit // la teva única forma de viure”. (…)

Les “ombres” són més vives que mai des de la mirada d’un exiliat que topa amb els límits de “l’escullera”. El poeta és un home fet a sí mateix; la seva memòria i ell ja són indestriables. En aquesta realitat, l’absència de la mare és recriminable al propi Déu, com ja ho feia al seu temps el poeta brasiler Drummond de Andrade. Ombres i escullera respira humanitat: reflexiva, misteriosa i vitalista. També caldria tenir present l’obra plàstica de la calabresa Savina Tarsitano, concretament la sèrie “Les ombres” per arribar a una visió més completa de com conjunten les propostes estètiques del poeta i l’artista. Sigui com sigui, disposem ara en català dels versos de Dinu Flamand, poeta romanès de la generació d’Ana Blandiana, amb un perfil cosmopolita que, de la mateixa manera que Adam Zagajewski, esdevé imprescindible en el panorama actual de la poesia europea.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació