Els 10 Premis Núvol 2018

El digital de cultura anuncia avui els guanyadors dels Premis Núvol 2018. Deu premis, un per a cada secció de Núvol, per a deu artistes, tots menors de 40 anys, que enguany han fet una obra extraordinària. Els premis es lliuraran en una gala que se celebrarà el 12 de desembre a la Biblioteca Jaume Fuster, a les set de la tarda.  La festa dels premis Núvol coincidirà amb la presentació de la revista anual de Núvol, que enguany hem dedicat als presos polítics. Comptarem amb la presència de familiars de presos polítics. A continuació trobareu una breu descripció dels premiats d’enguany i també enllaços per ampliar informació.

La dramaturga Clàudia Cedó. Foto: Agustí Ensesa  / Revista PROSCENIUM

Premi L’Apuntador 2018. Clàudia Cedó, per Una gossa en un descampat (Sala Beckett)
“La Clàudia ha escrit un Hamlet femení”, va declarar Sergi Belbel. “No tinc la sensació d’haver fet una vomitada”, afegia Clàudia Cedó. I és que l’autora de Banyoles va escriure aquest text a partir d’una experiència personal: la mort perinatal del seu fill. Com es viu un part sabent-ne que el desenllaç serà tràgic? Una gossa en un descampat representa un gran salt cap endavant en la trajectòria de Cedó, que se situa, amb aquest text, en la primera línia de la dramatúrgia catalana contemporània. Un clàssic instantani diu Oriol Puig Taulé, que n’ha parlat més extensament aquí.

Premi Calàndria 2018. Ferran Palau per Blanc. (Halley Records, 2018)
Ferran Palau ha esclatat amb Blanc. Després de L’aigua del rierol i Santa Ferida, aquest tercer àlbum l’ha fet encaixar amb precisió i crítiques excel·lents en l’escena musical catalana. A Blanc hi ha dipositat cançons de pop metafísic, el gènere que ha enginyat amb El Petit de Cal Eril. Un gènere amb poca explicació: “És la sensació ingràvida en la música”. El disc està ple de cançons vaporoses, fetes amb cura, d’una fresca intensitat. Lletres inspirades, melodies serenes i un embolcall calculat. Palau és el nou cantautor absolut; encarna com pocs l’esperit de Calàndria. Podeu llegir l’article de Gerard E. Mur.

Ferran Palau | Foto de Marta Busquets

Premi El Web Negre és per a Marta Masana
Marta Masana és una autora jove, punyent i atrevida que combina amb un gran equilibri un traç net, innocent i aparentment naïf amb una mirada crítica, esmolada i irònica. La distingim amb el premi Web Negre per que creiem en el seu talent captivador, que és capaç de despullar els contrasentits de la nostra existència amb la seva línia clara, subtil i perspicaç. La premiem perquè volem que segueixi reprovant amb llur agudesa l’estultícia imperant arreu amb el dibuix i l’humor com a eines, diu el ninotaire Jaume Capdevila, Kap en la seva breu glossa de Marta Masana.

Marta Masana

Premi Punt de Llibre 2018. Melcior Comes per Sobre la terra impura (Proa)
Melcior Comes ha fet el ple amb aquesta obra magnificent, admirablement escrita, un gran fresc de la Mallorca contemporània amb personatges i diàlegs vius. Un jove escriptor rep l’encàrrec d’escriure la biografia de l’actriu Dora Bonnín. La recerca posarà al descobert un episodi tenebrós del passat i la seva dolorosa metàstasi en tota una família. Comes abraça el mestratge dels grans: Llorenç Villalonga, Philip Roth sense renuciar mai a Balzac. Podeu llegir l’article de Robert Puig

Melcior Comes. Foto: Ester Roig

Premi Castafiore 2018. Joan Magrané per Missa a 6 veus
A partir de tècniques antigues, Magrané construeix, a la seva Missa a 6 veus, un univers sonor radicalment actual però conservant l’essència del passat a nivell conceptual: polifonia, ritme a dos, veus separades, registre restringit, evitant moments cadencials per buscar la melodia infinita amb graus conjunts i amb molta presència del melisma, respectant l’ideari polifònic des de Josquin des Prez fins a Monteverdi. En cap cas és música “neo”, sinó que sempre respon a la voluntat d’expressió de l’artista d’entrellaçar veus, diu Aina Vega Rofes, que li ha dedicat aquest article a Núvol.

El compositor Joan Magrané.

Premi La Ruta del Jazz 2018. Eva Fernández per Yo pregunto
Encara no ha viscut un quart de segle però Eva Fernández porta un munt d’anys en el món de la música, amb el saxo sota el braç, l’ànima de jazz i una veu que enamora. Va començar a la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro, una etapa que identifica amb “un amor incondicional a la música”. Ara havia arribat el moment de de volar sola i ho ha fet en un primer treball amb composicions pròpies, Yo pregunto (2018), una declaració d’intencions com a persona creativa que vol ser i que li ha servit per sentir que té coses noves a aportar al món de la música i de l’art. Llegiu l’article de Raquel Font.

Eva Fernández. Foto: Barcelona Districte Cultural.

Premi Homo Fabra 2018. Josep Pedrals per Els límits de Quim Porta (LaBreu)
Josep Pedrals és un faulista i poeta que celebra la tradició catalana, especialment la barroca, i que ens convida fervorosament a llegir i escoltar, els seus versos. Abasta un lèxic riquíssim farcit de localismes oblidats amb àmplia varietat de registres, de gèneres i de veus. Pedrals juga amb la màxima naturalitat el seu dir aconseguint fonètiques impensables que, com a bon rapsode, harmonitzen la seva oratòria. Els límits de Quim Porta confirma l’esplendidesa d’un poeta que vol «reviure allò que encara no ha viscut». Una delícia. Enric Umbert-Rexach n’ha parlat en aquest article. 

El poeta Josep Pedrals. Foto: Ester Roig ©

Premi Galeries 2018. Bernat Puigdollers per L’equilibri possible.
Encara queda molt art de la postguerra per investigar, i això és el que fa Bernat Puigdollers, incansable historiador de l’art. Després d’interessar-se per pintors com Ramon Llovet o Serra Goday, i sempre tenint algun projecte al cap, l’expert presenta l’exposició L’equilibri possible al Museu de Montserrat, sobre la relació personal i professional dels pintors Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona. Una nova demostració del ferm compromís de Puigdollers amb la difusió i l’estudi de l’art català, diu Clàudia Rius, que ha parlat de L’equilibri possible aquí. 

Bernat Puigdollers | Laia Serch

Premi Pantalles 2018. Maria Rovira i Ariel Fernández Verba per Es Busca Oye Sherman
Potser no existeix la gran novel·la sobre Barcelona però sens dubte la capital catalana sí que té la seva gran websèrie d’humor: Es busca Oye Sherman, l’obra de Maria Rovira i Ariel F. Verba, l’exercici d’antropologia txorra que intenta descobrir l’essència de la gran urbs en temps precaris. Amb Acudits sobre la regla, sobreimpressions capil·lars de Puigdemont i el rap de la Princess of Sant Gervasi, la segona temporada d’Oye Sherman marca el camí de les pantalles en català, diu el crític Joan Burdeus.

Maria Rovira i Ariel Verba

Premi Sa Il·lustríssima 2018. Marta Altés i l’art d’explicar històries
És un fet, els seus llibres enamoren a petits i grans. Prova evident d’això és que quan els nens i nenes “tasten” un dels seus àlbums no poden evitar clamar la frase: “Una altra vegada, si us plau!”. I és que com molts sabem la Marta és il·lustradora però sobretot creadora de relats entranyables on l’humor i la tendresa mai falten. Jo personalment admiro la seva capacitat extraordinària per explicar històries amb textos i imatges que transmeten les emocions dels seus personatges sense parlar-ne directament, l’ús que fa del color i el seu estil desenfadat però alhora molt treballat. Tots aquests ingredients han fet sens dubte que en molt pocs anys s’hagi convertit en un referent internacional del món de la il·lustració infantil, diu Marta Ardite, editora fundadora de Illustrarium

La notícia dels premis també s’ha publicat dins El calendari d’Advent de Núvol, una publicació gratuïta que es va començar a distribuir el passat 1 de desembre al Mercat de Nadal del Llibre, i que podeu trobar a biblioteques, museus i teatres.