Deu manaments per a la cultura

Dimecres passat la Fundació Carulla va reunir a l’Antiga Fàbrica Damm tres-centes persones que s’havien inscrit a la primera edició de Mutare, una jornada centrada en identificar els trets principals d’un projecte cultural transformador.

Mutare neix  en el marc del premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural que organitza la mateixa fundació i que enguany ha rebut més de dues-centes propostes, de les quals només tres rebran premi i finançament. El pròxim mes de novembre es donaran a conèixer els tres guardonats de l’edició 2018.

“Per la Fundació Carulla, Mutare és un moviment. Un moviment que comença avui i que només és possible si el construïm junts”, va dir Marta Esteve, directora de la fundació, en presentar la jornada, tot fent extensiva al públic assistent una interrogació que marcarà la nova etapa que inicia aquesta institució: “Quin és el paper de la cultura avui? Quin impacte tenen els nostres projectes culturals?” La jornada va comptar amb una ponent internacional, Pilar Velilla, gestora cultural que ha transformat els equipaments culturals de Medellín a partir de la participació ciutadana. Vilella va explicar amb múltiples exemples com Medellín, que també s’anomena Barcellín, s’ha emmirallat sovint en el model Barcelona per regenerar una ciutat que fa pocs anys era la més perillosa i violenta d’Amèrica Llatina.

Posteriorment, artistes, gestors i activistes com Ada Vilaró (UrGentEstimar), Raul Martínez (Monkingme), Jorge Sánchez (Nau Bostik) Òscar Esteban, de tot Raval; Clara Peya, de Les Impuxibles; Marisol López, directora de cultura digital de l’ICEC, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural i representants de Versembrant van reflexionar sobre l’impacte que genera la cultura des de l’educació, l’emprenedoria, el món social o la creació artística.

La pianista Clara Peya va trencar una llança a favor del poder social de l’art. “Per ser blanca i de classe mtjana he tingut un accés privilegiat a la cultura. Avui em faig responsable amb el meu art per ser altaveu d’un compromís”, va dir. “Les entrades dels teatres públics no estan pensats per a la gent que no té accés a la cultura. Les programacions són massa elitistes, tant en preus com en continguts”, va continuar Peya, va arribar a afirmar que els espectadors del Liceu només hi van per fer-se veure i va insistir en una idea que ja havia expressat en una entrevista recent d’Isaïas Fanlo publicada a Núvol: “El teatre català esta fet per homes blancs i per a homes blancs”. Jordi Sellas, que moderava el debat, i Marisol López van voler fer una mica de contrapès. “A mi l’òpera Turandot m’ha transformat. Ens hem de treure tots els prejudicis. Hem de ser capaços d’escoltar els altres i transformar-nos nosaltres. López, que treballa al Departament de Cultura de la Generalitat, va reconèixer que “sovint s’ha administrat la cultura amb una certa condescendència, com quan portem Hydin a Nou Barris, quan potser neccesiten una altra cosa. No els escoltem prou per saber què volen”.

Oscar Esteban, que treballa amb les entitats culturals del Raval, va denunciar el fet que hi ha un problema real d’accés a la cultura, en bona part per culpa d’una segregació social que ja comença a les escoles. “La cultura és un recurs que s’utilitza de manera molt normalitzada en l’àmbit social. A través de la cultura ens és més fàcil comunicar-nos perquè és un llenguatge universal. La cultura hauria de ser un espai per trencar barreres, tothom és responsable de les desigualtats, també la gent que porta els seus fills a escoles segregades”.

 Gemma Carbó, flamant nova directora del Museu de la Vida Rural, va observar que si vol ser motor de transformació social, la cultura s’ha de posar al servei de la sostenibilitat del planeta, tan amenaçat ara mateix. L’exposició The Dust Bowl, que es pot veure en aquest museu fins al 30 de juny, és en aquest sentit un exemple modèlic d’aquest compromís amb el medi ambient des de la cultura. “Els museus seran equipaments estratègics per repensar quina és la cultura que realment transforma. S’han de convertir en detonants de projectes culturals potents, espais des dels quals puguem vincular la memòria i la creació contemporània, ja que no podem entendre una cosa sense l’altra”, va dir Carbó, per afegir: “Internet ens ha ensenyat que el món ja no funciona de manera vertical sinó horitzontal, en xarxa. Les coses ja no es fan des d’un lloc sinó en les persones i de manera compartida”.

“Agafem-nos a la veritat, agafem-nos al cor. Hem d’obrir noves vies i nous espais, sense matar els clàssics. Fem-ho des de les entranyes, des del la necessitat, des del desig”, va rematar Clara Peya.

Els 10 manaments del Mutare

La Jornada Mutare es va completar amb uns tallers dirigits per Xavier Verdaguer, emprenedor en sèrie, que va dinamitzar un debat amb l’objectiu d’identificar el QUÈ, QUI, COM i PER QUÈ dels projectes culturals transformadors. Del treball col·lectiu en van sortir aquests 10 manaments, que podem llegir com les divises del Mutare:

1. La cultura ha de generar canvis reals davant a necessitats detectades

2. La cultura ha de ser un eix central de la vida de les persones

3. La persona, sempre ha d’estar al centre

4. La cultura ha de connectar des de l’emoció pel canvi.

5. La cultura ha de provocar el sentit crític de la societat i produir canvis efectius en la mateixa

6. La cultura ha de promoure espais d’interelació a l’àmbit educatiu per provocar la motivació per la pròpia cultura

7. La cultura ha d’aportar innovació artística i social

8. La cultura ha d’involucrar al màxim nombre de persones, connectant i sumant experiències i generant  lideratges compartits

9. Rigor metodològic: La cultura ha de mesurar resultats i transferir-los a altres entorns per provocar un efecte multiplicador

10. La cultura ha de generar llocs de treballs i activitat econòmica.