Desig de lluna

'Desig de lluna' de Carme Casas Martínez ha estat el conte més llegit del premi Núvol de contes, amb més de 1.500 lectures. Diumenge 6 de setembre a la tarda donarem a conèixer els tres guanyadors d'enguany a la Setmana del Llibre en Català.

Hi ha qui diria que mai vam arribar a tenir relacions. Relacions íntimes, vull dir. Però nosaltres vam entendre, que al llarg d’aquells darrers dies, havíem estat més units del que probablement ho estan molts amants.

Quan vaig conèixer l’Octavi, ja estava força malalt. Malgrat aquesta circumstància o precisament a causa d’això, vaig arribar a estar més a prop d’ell que fins i tot de mi mateixa.

El dia que vaig arribar a casa seva per primer cop, m’obrí la porta una dona jove i amable. La recordo trista. Després d’una breu salutació, m’acompanyà davant del seu germà, ell era qui realment em volia conèixer.

Jo m’havia preparat algunes frases còmodes que arropessin el meu modest itinerari personal, per això la seva única petició em va semblar un presagi inequívoc d’haver-nos trobat.

–Tria una fase lunar –va dir-me mirant-me als ulls.

–Sovint imagino que cada nit hi ha lluna plena –vaig respondre.

L’endemà vaig deixar el pis de lloguer que compartia amb altres estudiants d’infermeria i vaig endreçar la meva vida en una nova habitació. La roba i els meus somnis ocupaven poc en aquell temps.

Només una condició em va ser posada.

–No vull preguntes –em va dir–, tota resposta es transforma en fantasma.

Vaig saber que la malaltia li va arribar embolicada entre llençols, confonent-se amb carícies i abraçades, escollint per aparèixer l’espai més íntim que va trobar. No feia falta anomenar-la: hi era present de manera descarada i obscena en el nostre dia a dia. Ens perseguia, gelosa i arrogant.

Al principi hi va haver força estones de conversa, d’escoltar la ràdio plegats, comentar el diari, llegir un llibre en veu alta… Eren dies tranquils en què, de vegades, només de vegades i per només uns instants, podia semblar que s’estava recuperant.

Als pocs mesos, però, la malaltia, envejosa de la meva presència se li acostà més i va començar a posar entrebancs.

Vam viure més d’un ensurt, més d’una caiguda i més d’una abraçada, quan en veure’l a terra, abatut per l’evidència de les pèrdues, per no poder-se aixecar sol, per necessitar-me un cop més, l’Octavi trobava en els meus ulls els fantasmes que jo veia en els seus. Eren abraçades llargues, en un silenci només trencat per un plor humit de por. Eren abraçades d’un comiat que s’acostava. Potser si haguéssim obert la porta de casa, l’hauríem vist enfilant el carrer, a ritme lent però decidit.

Vam plorar junts molts cops, el primer ennuegament amb la medicació, el primer bolquer que va necessitar, el primer cop en rentar-lo al llit. Ploràvem desbordats per tanta intimitat, per la nuesa extrema i sense concessions que exigia la malaltia. Recordo que les nostres mirades es buscaven disculpant-se; la seva per necessitar-me, la meva per no trobar què dir-li per alleugerir-lo de tant pes.

L’habitació es va convertir en univers. Vam comprar un llit articulat perquè acomodar-lo fos menys difícil i vam col·locar el meu llit al costat. Vam començar a dormir junts, un llit a tocar de l’altre, vigilant de no tirar a terra cap somni en moure’ns a mitjanit.

Hi va haver nits de molt desassossec, de desesper, de foscor infinita i de febre, molta febre. La febre sempre venia acompanyada de fantasmes que el perseguien fins que una mica de llum els desfeia i jo el calmava amb un llençol de paraules que li acariciaven la pell fins que s’adormia i jo em quedava inquieta, sense atrevir-me a apagar el llum.

Els finals busquen instintivament el seu inici i em va semblar lògic penjar damunt dels nostres llits un llum de paper blanc, un llum gros, rodó, que il·luminés la foscor del nostre univers i no deixés entrar tants fantasmes.

Nits de lluna plena per nosaltres sols.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació