Creativitats africanes contra la invisibilitat

Existeix una creativitat que puguem anomenar “africana”? Com influeixen els elements de la identitat relatius al bagatge cultural en el procés de creació? Aquestes són les preguntes que formulava Tania Adam –fundadora i editora de Radio Africa Magazine­– a cinc creadors d’origen africà i afro-descendents que viuen i duen a terme la seva pràctica artística en aquesta ciutat, el passat dimecres 25 de maig, coincidint amb el Dia d’Àfrica. El diàleg era una de les activitats paral·leles a l’exposició “Making Africa” que es realitzen a diversos centres cívics de la ciutat.

De diferents edats, gèneres, països d’origen i disciplines, intervenien en el diàleg: Mû-Mbana (Guinea Bissau), cantant, multiinstrumentista, poeta i compositor; Marga Mbande Mandje (Barcelona/Guinea Equatorial), cantant i lletrista; Inongo vi Makomè (Camerun), escriptor, poeta i narrador de contes; Silvia Albert Sopale (Guipúscoa/Guinea Equatorial/Nigèria), actriu; i Dilayla Romeo (Saragossa/Moçambic), fotògrafa.

Els cincs participants coincidien a assenyalar la importància per a la seva creació del bagatge cultural africà que tenen, cerquen i busquen afirmar. Ara bé, parlar de “creativitat africana” és ser reduccionista. En tot cas s’hauria de parlar de creativitats africanes, fugint de la reducció d’un continent plural a una etiqueta única. I és que encara és habitual parlar d’Àfrica com a terme-paraigua acollint però també amagant la multiplicitat de països, cultures, llengües i geografies del continent. Per als participants, les seves cultures d’origen són una font d’inspiració i constitueixen una part de la seva identitat híbrida. I és que contínuament coincidien a posar sobre la taula nocions com barreja, mestissatge o el subjecte format per dues meitats –dues cultures, dues parts d’una mateixa identitat. És possible, o és més, té algun sentit, parlar de cultures “pures” en el nostre món globalitzat? Les seves experiències donen una clara resposta a aquesta qüestió.

Llavors, quin sentit tenen, en aquest context global, els debats sobre l’apropiació cultural? Aquests han estat intensos en els últims anys en el context d’Estats Units en relació a l’adopció d’elements de la cultura afro com a moda o mostra d’estil entre la població blanca. En el diàleg sobre la qüestió es van definir dues vessants. Per una banda, en la seva vessant positiva, podem considerar que la cultura és lliure i que el que sovint s’anomena apropiació ha de ser vist com a estratègia creativa que dóna lloc a noves experiències culturals híbrides. Per altra banda, en la seva vessant negativa, l’apropiació nega l’origen dels trets culturals i funciona com a mecanisme de poder: apropiar-se dels elements d’una cultura oprimida és negar a aquesta cultura la seva possibilitat d’afirmar-se com a diferent per ella mateixa, treure valor propi a aquesta diferència. Això sí, mentre dura aquesta apropiació i aquests elements són vistos com a positius. L’apropiació entesa en aquests termes no deixa de ser una altra forma d’opressió, amagada sota el vel de la simpatia i l’interès cultural. “Jo ho he passat malament per això i ara ho plantegen com a positiu, però quan s’acabi la moda de l’afro nosaltres seguirem sent negres”, deia la Marga Mbande Mandje.

La idea subjacent en tot el diàleg i que va aflorar cap al final enviava un missatge clar: “Som invisibles”. Els cinc participants remarcaven la seva invisibilitat i la falta d’espais o plataformes per organitzar-se, així com la dificultat d’entrar en els circuits culturals de la ciutat. La preocupació per les noves generacions funciona com a motor per al canvi i aquí, de nou, la idea és clara: fer-se un espai i afirmar-se pel que fan, per tal de poder sostenir-se com a referents –també en el món de la creativitat i de la cultura– per a les joves generacions.

Nota sobre els participants:

• Mû-Mbana (Guinea Bissau): és cantant, multiinstrumentista, poeta i compositor. La seva música reuneix múltiples influències entre les que hi ha la música tradicional del seu país d’origen.
• Marga Mbande Mandje (Barcelona/Guinea Equatorial): és cantant i lletrista, nascuda a Barcelona. Defineix la seva música com a eclèctica.
• Inongo vi Makomè (Camerun): és escriptor, poeta i narrador de contes. Reivindica la seva condició de contista. Defensa el mestissatge i parla d’una cultura lliure i universal.
• Silvia Albert Sopale (Guipúscoa/Guinea Equatorial/Nigèria): és actriu. Protagonitza la obra “No es país para negras”, que denuncia el racisme invisible present a la societat espanyola actual.
• Dilayla Romeo (Saragossa/Moçambic): és fotògrafa. La fotografia és per a ella un mitjà d’expressió i de teràpia.