Coses que passen a Islàndia quan arregles un rellotge

Els minuts transcorren de forma diferent a l'Islàndia de Jordi Morell, on el paisatge irromp amb tanta força que és capaç de canviar les trajectòries de les persones.

Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

Cinc vides perdudes conflueixen a Islàndia. Un rellotger amb el cor trencat, un periodista inexpert, un músic sense grup, un farsant superat pel triomf i una geòloga frustrada coincideixen (sense entrar en contacte) a un cafè de l’illa nòrdica, que acull fredament les seves cavil·lacions. De cadascun d’ells en surt una història passada i un futur difús que nodreixen Islàndia, somnis de riolita (Raig Verd 2014), la primera novel·la de Jordi Morell.

Els minuts transcorren de forma diferent a l’Islàndia de Jordi Morell, on el paisatge irromp amb tanta força que és capaç de canviar les trajectòries de les persones. Aquest pas del temps queda immortalitzat de la mà d’un home que no ha sortit mai del Vallès, fins que es veu empès a viatjar a Reykjavík per arreglar un rellotge. A poc a poc, també van prenent forma l’amor, el desamor, el fracàs i les desil·lusions mentre cada protagonista descabdella les seves preocupacions. Hi ha les ganes d’un jove per interpretar la música que l’apassiona i que contrasta amb el desencís d’una esposa lligada al compromís. També treuen el cap la desesperació més absoluta davant la credulitat de la gent i l’ofec d’un escriptor empresonat dins la pròpia història. Al rerefons, el pòsit de l’autor Halldór Laxness i l’esplendor de Formentera marquen els destins de dos d’ells.

Ja sigui per la potència escenogràfica o bé per l’elevat to introspectiu, la novel·la s’amara d’una atmosfera mística que, excepte algun fragment irrellevant, qualla sense fissures en cada història. Entre volcans, deserts, cascades i precipicis certs personatges fugen de sí mateixos, mentre que d’altres malden per trobar-se. L’entorn es presenta esquerp i la societat els escup del seu niu, però ells segueixen endavant en un viatge psicològic carregat d’imatges poètiques i preguntes humanes.

La primera novel·la de Jordi Morell és abstracta i profunda, però això no significa que es faci pesada o bé costi de llegir. De fet, la seva veu narrativa adopta una cadència lleugerament musical que suavitza la lectura i evita perdre’s en llargues digressions. Amb una estructura senzilla (cada capítol pertany a un personatge), el llibre qüestiona els aspectes intangibles de cinc vides en un indret llunyà, però amb neguits propers als de qualsevol de nosaltres.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació