Fa més de cinquanta anys que el 28 de juny es commemora el dia de l’Orgull LGBTI. D’un temps ençà, les grans corporacions i els moviments reivindicatius del col·lectiu han anat estenent la celebració més enllà de la data assenyalada, convertint el mes de juny en el mes de la celebració de la diversitat sexual i de gènere per antonomàsia. No és casualitat, doncs, que l’editorial Comanegra hagi decidit encetar la seva nova col·lecció de còmics, dirigida per Oriol Malet, amb la publicació aquest mes de juny d’un primer títol que s’acosta a la realitat trans.

Transicions: el diari d’Anne Marbot és la darrera creació d’Élodie Durand (Tours, 1976), autora guardonada amb el Premi Revelació del Festival Internacional de Còmics d’Angulema –un dels més importants i prestigiosos del món– gràcies a la seva primera novel·la gràfica: La Parenthèse (Delcourt, 2010), on il·lustrava la seva lluita contra l’epilèpsia i la pèrdua de memòria provocada per un tumor cerebral. El nou volum que Comanegra ens ofereix ara, amb una magnífica traducció catalana a càrrec d’Alba Coma, es va publicar a França tot just fa un any i també es basa en una història real.

Anne Marbot és el nom fictici darrere del qual s’amaga la mare que un bon dia va descobrir que la seva filla era en realitat un fill. Podríem esperar-nos la típica història de transició, amb tons més o menys dramàtics, com, per desgràcia, massa sovint es retrata aquesta situació en les ficcions contemporànies occidentals, però en lloc d’això descobrim una obra tremendament divulgativa i esclaridora que no carrega el pes de la narració en la persona trans i les seves circumstàncies sinó en la reacció, adaptació i procés d’aprenentatge del seu entorn familiar.

Un enfocament que recorda, en alguns moments, al de l’espectacle familiar La motxilla de l’Ada, de la multipremiada companyia Teatre al Detall, on s’aborden les infanteses trans tot posant l’accent en l’experiència dels pares de la criatura. El còmic de Durand també se centra en les vivències dels progenitors d’un adolescent trans i, com molt bé apuntava Bel Olid a Twitter, és probable que sigui un volum que interpel·li més als familiars i les amistats de les persones trans que a les mateixes persones trans.

• 

  Crítica

  Quan l’Adam va perdre la “m”

  Oriol Osan i Tort

No em malinterpreteu: la proposta de Durand és sincera i honesta i retrata amb llums i ombres com una mare encara el procés de transició de gènere del seu fill. Però és probable que la majoria d’informació recollida a l’obra, molt útil per comprendre el fet trans des d’un punt de vista cisgènere i eixamplar els horitzons socials de les identitats de gènere, ja sigui coneguda per la majoria de persones trans. Així doncs, podríem dir que la narració està més al servei de les persones cis que de les persones trans. Exactament el mateix que passava amb l’espectacle de Teatre al Detall.

Tanmateix, això no desmereix en absolut l’obra de Durand. A Transicions, l’autora combina amb habilitat les vinyetes on es narra la història amb la inserció de diverses píndoles informatives, encapçalades per un distintiu color groc, i unes suggerents i enigmàtiques il·lustracions a tota pàgina que ens conviden a bussejar en les emocions més profundes de la seva protagonista.

Com il·lustraríeu la sensació de culpa, desorientació, angoixa, ràbia o alleujament? Durand se’n surt magníficament bé amb aquestes captivadores imatges que, sorprenentment, ens vinculen més estretament amb els personatges que la seva pròpia història. La diversitat de plantejaments formals de cada pàgina, amb un ball constant de colors, tipografies i estils de lletra, i un nombre variant de vinyetes –amb marc o sense– proporcionen dinamisme al còmic i contribueixen a plasmar sobre les pàgines l’estat de confusió permanent de la seva protagonista.    

Els petits incisos divulgatius, que van interrompent la història, ens faciliten informació amena sobre l’amplitud de l’espectre de gènere i de la biologia animal; sobre les diferents percepcions socials del gènere en diverses cultures del planeta o sobre l’ús del llenguatge neutre i inclusiu. Un apartat que segur no plauria a Carme Junyent, però que ens demostra que el debat sobre el llenguatge neutre no és exclusiu de la llengua catalana i que és ben viu als països del nostre entorn.

Traslladant i adaptant la realitat francesa a la legislació vigent a Catalunya i Espanya i buscant equivalències entre les associacions i iniciatives franceses que donen suport a la comunitat trans i aquelles similars existents a Catalunya, s’aprecia clarament, en diferents passatges del còmic, la voluntat de la traductora i de l’equip assessor de l’edició catalana per acostar l’obra a la realitat del nostre país.  Cal destacar que l’equip assessor l’han conformat l’escriptor, traductor i activista trans Ian Bermúdez i el bibliotecari i activista trans Eric Sancho Brú, responsable del primer fons centrat en identitat trans i gènere de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, ubicat a la Biblioteca de Nou Barris.

Transicions és una bona proposta per obrir la ment dels lectors i generar empatia envers la comunitat trans, un dels grups més estigmatitzats de la nostra societat –tant en l’àmbit social com en el laboral. Un llibre curull d’exemples i recursos teòrics i farcit de recomanacions literàries i audiovisuals per ajudar a expandir els coneixements sobre la comunitat trans i LGBTI.

De fet, al final del llibre trobareu un petit directori amb les obres que van ajudar a nodrir l’edició francesa –amb noms com Paul B. Preciado, Judith Butler, Virgine Despentes o bell hooks– juntament amb els títols que han servit de referència de l’edició catalana: des del podcast Mòbil, cartera, claus, de Març Llinàs, a obres del mateix Ian Bermúdez, Miquel Missé o Judith Juanhuix o les sèries Veneno (2020), de Javier Calvo i Javier Ambrossi, i Pose (2018 – 2021), de Ryan Murphy, Brad Falchuk i Steven Canals.