Clàssics per al dia de Reis

Núvol us proposa aquesta tria de clàssics per al dia de Reis. Són principalment traduccions, però també hi trobareu algun autor del país. 

Poema de Guilgameix. Versió de Jeroni Rubió. Edicions Poncianes.

Considerada la primera creació literària coneguda, recopilada en taules d’argila, El poema de Guilgameix és una història fascinant que va directament al moll de l’os de l’existència humana: la vida, la mort i l’amor. Així, entre déus, visions i criatures sobrenaturals, el rei Guilgameix («aquell que ho va veure tot, que va explorar les profunditats de cap a cap, […] i que va conèixer tots els grans misteris»), desolat pel traspàs del seu gran amic Enkidu, com a càstig diví, inicia una recerca àrdua i feixuga per esbrinar quin coi és el sentit de l’existència i atènyer la immortalitat. Llegiu la ressenya de Genís Poch i Cassola.

Les mil i una nits. Antologia. Traducció de Margarida Castells Criballés. Karwan. 

Tres dècades després d’haver traduït per primera vegada al català l’obra sencera juntament amb Dolors Cinca, l’arabista i investigadora Margarida Castells Criballés selecciona i tradueix de nou els contes més emblemàtics de Les mil i una nits tenint presents els actuals corrents d’estudi. Pedra angular de la literatura universal i monument al poder de la narració, Les mil i una nits és una obra inabastable, amb aquest volum la llengua catalana s’incorpora al moviment de noves traduccions del gran clàssic que s’està produint en altres llengües al segle XXI.

Molière. Set comèdies i un ballet. Traducció de Miquel Desclot. Proa

Som a les portes del quart centenari del naixement de Molière, tot una efemèride que a França se celebra amb una programació exhaustiva. Al nostre país no hi ha previst cap muntatge de Molière en cap dels grans teatres, però les noves traduccions que Miquel Desclot ha fet de les grans comèdies del dramaturg francès poden ser saba nova per a futures produccions, professionals o amateurs. Hi trobareu traduccions inèdites de dues de les sàtires més serioses de l’autor: El Tartuf i El misantrop.

Jean de La Fontaine. Faules. Selecció i il·lustracions d’Henri Galeron. Traducció de Jordi Vintró.

Aquest any passat es commemorava el 400è aniversari del naixement de Jean de La Fontaine, i l’editorial Animallibres ho ha celebrat amb la traducció d’una edició especial de quaranta-dues de les seves faules, seleccionades i il·lustrades per Henri Galeron. En català, La Fontaine ja ha passat per grans traductors com ara Josep Carner, Carles Riba o Xavier Benguerel, però són traduccions antigues que ara costen molt de trobar. Per tant, la traducció d’aquest clàssic era necessària, també calia actualitzar-lo, i a més el traductor va sumar-hi el repte d’intentar mantenir la mateixa llargada de cada vers, el mateix tipus de rima, les mateixes cesures d’alexandrins… És a dir, apropar-se tant com fos possible a la forma de les faules originals.

Dolor Plaer. Àlbum Versàlia Núm. 1

Els amics de Versàlia han publicat una antologia de grans traduccions de poesia, en català i en castellà, il·lustrada amb 34 dibuixos de Natividad Ayala. Hi trobareu traduccions d’Emily Dickinson, Georg Trakl, Anne Sexton, W.H. Auden, etc., però també poemes en versió original d’autors com Carles Riba, Felícia Fuster o Francisco Brines. La singularitat d’aquesta antologia, a banda de la magnífica presentació gràfica, és que cada poema s’acompanya d’una glossa que ha fet el traductor o un altre poeta. El volum, que supera les 300 pàgines, es completa amb una tria de poemes inèdits de poetes catalans, castellans o gallecs. 

Anton Txèkhov. 24 contes. Club Editor. Tria i traducció d’Arnau Barios

Com diu Toni Sala, “és molt difícil parlar amb l’entusiasme que es mereix aquesta edició de 24 contes de Txèkhov. La tria, la traducció d’Arnau Barios i l’edició de Club Editor són impecables. No hi ha ara mateix a les llibreries un volum que contingui tantes obres mestres. Posats en ordre cronològic – i argumental, l’arc de maduració que va del Grixa de dos anys al bisbe moribund Piotr -, els 24 contes poden llegir-se l’un darrere l’altre com una novel·la que explica l’expansió d’una intel·ligència literària, o com Txèkhov va anar convertint-se en el millor contista de la història”. Podeu llegir la ressenya de Toni Sala aquí.

Josep Pla. La cendra de la vida. Destino. Edició a cura de Jordi Cornudella

“L’aposta per una veu literària reconeixible és una de les recompenses de la lectura de La cendra de la vida, l’antologia de narracions de Pla que ha editat Jordi Cornudella i publica Destino. S’hi reuneixen textos que dins l’Obra Completa projectada per Vergés i Pla ja eren als volums de La vida amarga i Aigua de mar, i s’hi afegeixen fragments d’El quadern gris que es llegeixen com a relats independents. Tot i que són textos coneguts, estem davant un volum diguem-ne de rerefons conceptual, en què la lectura continuada ens informa de la voluntat estilística de Pla”, diu Jordi Puntí a la ressenya que hem publicat a Núvol.

Jane Austen. Orgull i prejudici. La Casa dels Clàssics. Traducció de Yannick Garcia.

Yannick Garcia acaba de traduir la tercera versió en català d’Orgull i prejudici, de Jane Austen, que publica La Casa dels Clàssics. “Traduir Austen és com desxifrar un codi secret, perquè hi ha molta cosa que no es diu. Sembla ciència-ficció, perquè és com entrar en un llibre on hi ha unes normes que has d’anar descobrint per recrear els codis de comunicació i de comportament. I això no és tan diferent d’introduir-te en un univers estrany. I, com passa a la ciència-ficció, ens veiem reflectits en molts aspectes: les dinàmiques dels personatges ens ressonen, però primer les hem de desxifrar”, deia el traductor a la Carlota Rubio en aquesta entrevista. 

Lucy Maud Montgomery. Anna de les teules verdes. Traducció de Marioan Arabia Ventura. Baula. Il·lustracions d’Antonio Lorente. Epíleg de Margaret Atwood.

Baula publica una edició de luxe del ja clàssic infantil Anna de les Teules Verdes. La història captivadora de la canadenca Lucy Maud Montgomery (1874-1942) és traduïda per Mariona Arabia Ventura al català i acompanyada de les expressives i delicades il·lustracions d’Antonio Lorente. L’obra narra la vida de Anna Shirley, una nena òrfena que és enviada per equivocació a viure amb els germans Cuthbert a la seva granja d’Avolea. Emmarcada en un ampli llinatge literari, a través de temes que ja són un lloc comú en les històries infantils i amb una protagonista on nens i nenes s’hi veuen reflectits – plena d’imaginació, amb ganes d’aventures, incompresa i mancada de poder davant els adults –, Anna de les Teules Verdes és una “faula rodona i immortal”, tal com diu Margaret Atwood a l’epíleg d’aquesta edició. 

Lawerence Durrell. Quartet d’Alexandria. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. Proa.

Lluís-Anton Baulenas ha emprès la traducció d’El quartet d’Alexandria, l’obra mestra i més admirada de Lawrence Durrell. El món sensual i corromput de l’Alexandria dels anys trenta i durant la Segona Guerra Mundial es desplega en quatre novel·les centrades cadascuna en un personatge —Justine, Bathazar, Mountolive i Clea— que projecten interpretacions diferents sobre uns mateixos fets i desafien l’habitual progressió de la novel·la convencional. A l’obertura de Justine, el gris L. G. Darley intenta assumir el final traumàtic de la seva relació amb la glamurosa i enigmàtica Justine Hosnani i inicia així l’exploració d’una intriga sexual i política que es va revelant a poc a poc i que les tres novel·les següents matisen o contradiuen. Durrell adreça la seva mirada sobre un univers fascinant on bateguen amb contundència les pulsions del sexe, la vida i la mort i que ell mateix va descriure com «una investigació sobre l’amor modern».

Blaise Pascal. Pensaments i opuscles. Traducció i edició a cura de Pere Lluís Font. Adesiara. 

“Quan llegim massa de pressa o massa a poc a poc, no entenem res”, diu Pascal. I té tota la raó, aquí i en moltes de les anotacions preparatòries que va deixar escrites mentre elaborava una apologia del cristianisme. Adesiara publica la setmana vinent un volum esperat, el resultat de la feina de tota una vida que el catedràtic de Filosofia Moderna Pere Lluís Font ha culminat amb la traducció, edició i notes dels Pensaments de Pascal, un dels cims de la reflexió sobre la condició humana.

Ignasi Aragay. Diccionari Montaigne. Ensiola. Traducció de Vicent Alonso.

Justament Blaise Pascal fustiga sovint Michel de Montaigne als seus Pensaments. Ignasi Aragay ha fet una digestió aforística dels assaigs de Montaigne i ens ofereix una tria endreçada del seu pensament. Autor atípic i no-acadèmic, inventor del jo literari, Montaigne ens ha llegat quelcom de valor incalculable: els seus Assajos on, com apunta el filòsof Josep Ramoneda, duu a terme l’exercici de “pintar-se a si mateix”, de conèixer-se sabent-se fluctuant i conscient que, en la particularitat d’un sol home s’hi pot intuir la universal condició humana. Tal com adverteix Guillem Frontera, director editorial d’Ensiola, “no es pot viure sense Montaigne” i, encara afegeix, “el risc d’anar per la vida sense llegir-lo és com no vacunar-se”. Podeu llegir la ressenya que n’ha fet Alba Mas-Sala aquí.

Nancy Mitford. Púding de Nadal. Univers. Traducció de Núria Parés. Il·lustracions de Jacobo Muñiz.

Irresistiblement divertida, l’obra Púding de Nadal (Univers) de l’escriptora i assagista londinenca Nancy Mitford (1904-1973) es va publicar l’any 1932 i ara la podem llegir en català gràcies a la traducció de Núria Parés, en aquesta edició il·lustrada per Jacobo Muñiz. Mitford planteja un dinar de Nadal absolutament kafkià. Mitford fa una sàtira de les classes altes a partir d’una galeria de personatges aristocràtics ben pintorescos. L’autora dibuixa aquest món hermèticament tancat on tothom és immune a les conseqüències dels seus actes i el personal de servei sense rostre només sembla tenir la funció d’aplanar-los el camí. A Mitford li interessa ridiculitzar les pallassades de les classes altes A les baixes, ni tocar-les. Podeu llegir la ressenya que n’ha fet Anna Carreras aquí.  

El retorn de Dostoievski

L’any 2021 s’ha celebrat el bicentenari del naixement de Dostoievski i els editors catalans han fet els deures. La Casa dels Clàssics ha publicat una nova traducció de Crim i càstig, a càrrec de Miquel Cabal, traductor imprescindible que també ha traduït la primera novel·la de Dostoievski, Els pobres (Cal Carré), i dues novel·les breus, Apunts del subsòl i Manyagues, totes dues publicades per Angle Editorial. Godall ha publicat El somni d’un home ridícul, un recull de cinc relats de l’autor rus, traduïts per Marta Nin, que també ha traduït per Comanegra Un arbre de Nadal i una boda, un violum deliciós il·lustrat per Oriol Malet. Quid Pro Quo ha publicat El doble, amb traducció de Xènia Dyakonova. I no oblidem Els germans Karamazov, amb la mítica traducció de Joan Sales a Club Editor. Trobareu més informació sobre les edicions d’aquesta commemoració en aquest article de Carlota Rubio.