Casasses, a la taula dels grans

Ahir a la nit, el poeta de Barcelona rebia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música.

Anit, Enric Casasses rebia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte de lliurament ajornat al Palau de la Música Catalana. L’entrega s’hauria d’haver celebrat el juny passat. La pandèmia ho va impedir. La cerimònia d’entrega –austera, amb una presència escènica importantíssima del premiat– arrencava amb un vídeo en què Núria Martínez-Vernis i David Caño el dibuixaven fugaçment. “És un pencaire”, deien. En efecte, no és un autor d’obra magra: ha publicat un grapat llarg de poemaris, discos, traduccions, estudis crítics, teatre, narrativa infantil, etc. I no podem oblidar el quadre oral, la vida escènica. “El seu pare fou ateu i em sembla que ell també ho és”. Casasses (Barcelona, 1951) només obeeix una paraula: la dictada per la creació.

Enric Casasses
Enric Casasses durant l’acte. | Foto: ACN

El poeta pujava a l’escenari amb màscara, pantalons virolats i la senalla al braç. Senalla plena de papers i paperets, que aniria traient i tornant-hi. Vam veure també l’anunci de la concessió del premi per carta, lliurada a casa del premiat per Marcel Mauri i signada per Jordi Cuixart. El juliol passat, Cuixart i Casasses van poder reunir-se, finalment, al pis del segon, però la situació era tant o més anòmala. El poeta reconeix “la irritació” de tenir un president d’Òmnium a la presó. Deia també, aleshores, que se sentia patumitzat; part d’una llista de guanyadors que l’impressionen. El seu pare, per cert, va ser jurat d’un grapat de les edicions del guardó (aquelles que van honorar Rodoreda, Manent o Joan Coromines). Ara, amb el premi, Casasses ha de “conjuminar la idea del pirata amb la de bon noi”.

La primera part de l’acte consistí en un recital lliure. Casasses, potser en una forma no del tot plena, arrencava amb una revisió de primeres peces, aquelles amb què va començar a quallar la idea de “dedicar-me de veritat a l’això de les lletres catalanes”. Els poemes escollits parlaven, és clar, dels “quatre o cinc temes grossos”, és a dir, l’amor, la mort, la llibertat, ella (o elles) i l’art poètica. Dels primers passos vam anar a parar a les col·laboracions. Casasses és el poeta-sastre, el bard que busca abrics, amics, col·laboradors. Comelade no va poder ser-hi, però va sonar. L’autor de Plaça Raspall n’ha sabut perfilar les intencions: el Pascal, amb el seu piano primitivista, toca “l’argot del soroll”. L’amic va dedicar-li una composició titulada Retrat de l’Enric amb el seu capell. Amb Comelade, el poeta també ha dit paraules d’altres, com ara Verdaguer (Plus ultra). La desfilada continuava amb Feliu Gasull, Don Simon & Telefunken (que Casasses, diu, encara no sap distingir) i el grup de rapsodes Nicomedes Mendes, amb qui llegeix un fragment del llarg poema Uh –el de la xapeta de la caçadora rosegada–.

Tot s’esdevenia com un recorregut més o menys cronològic per l’obra: el premiat deia el Salomó del 2004 –l’ànec Salomó: “se’m va acabar la sort bona / quan vaig perdre el Salomó”–. Casasses anava guarnint l’acte de peces breus. Una cosa lírica. Un escac al rei. L’amor engega i l’amor atura. Arribàvem, finalment, a El nus la flor, l’última referència estrictament poètica. Amb Daniel Ariño al piano, Casasses i la soprano Maria Mauri recitaven algunes peces del poemari. La puntada final –massa ajustada potser, massa òbvia– fou un poema de flama política. “Es pot saber, senyor, per què em trepitja, / per què em castiga a ser com vostè…”.

“Si hi ha una cosa més bonica que l’amor, / hi anirem tots dos i donant-nos la mà”, diu al límit de l’escenari, abans de baixar-ne. A tocar dels setanta, Casasses encara gosa parlar d’amor.

Entre cares, i obres, clàssiques (els guanyadors precedents) s’obria la segona part de l’acte, la part solemne. Bel Olid, presidenta de l’AELC, donava la glossa del premiat. Casasses ha creat escola, però no s’hi ha tancat. Casassegen els altres, no pas ell. Olid destacava el consens entre crítica i públic. Un públic variadíssim. Hem llegit un poeta recitat “entre les criatures”. I n’hi ha pocs, d’aquests. La llengua de Casasses és “fèrtil”. La seva obra “abraça la complexitat” sense oblidar el joc. En un país on la poesia acostuma a ser “obtusa o banal”, un país on se’n llegeix poca, el poeta ens deixa “bocabadats”. “Obre les portes al plaer d’escoltar”. És també a través de l’oralitat i la gestualitat que Casasses ha creat escola. Una cantarella concreta. Un ritme i una rima rumiats. Els “gestos justos” que acompanyen la paraula “fins al centre del cap”. En definitiva, Casasses “diu el que vol dir servint-se d’un ritme que avança fins a estavellar-te al mig del significat”. Olid tancava la glossa amb un apunt a les connexions que el poeta arma entre la nostra literatura i la mundial, entre la tradició i l’actualitat (Verdaguer, Rusiñol, Blake, Novalis i tants de tants). Un poeta visionari també: “Dona pistes sobre per on van els trets”. “Casasses és poesia de cada dia i de diumenge, igual que el pa”, resumia Olid.

Per agrair el premi, l’honorat no duia cap discurs empaperat; va tirar d’espontaneïtat: un record pel pare (químic i també poeta: part de la seva obra està reunida al recull A la dula vés), un altre per Cuixart (“no cal dir res perquè ja ho sabem”) i una visió d’ell mateix: “Som molts els honorats i jo ara soc un de tots aquests. Diuen que faig escola, però soc jo que aprenc dels joves. Em toca a mi aprendre dels que comencen. Veient els noms dels guardonats, que són herois, em sento un nen –a la meva edat– que el deixen seure a la taula dels grans”.

A Twitter, finalment, Quim Monzó donava una de les claus de la concessió: “Joan Brossa se sentiria feliç avui que han lliurat a Enric Casasses el Premi d’Honor”. Brossa, és clar, no el va rebre. Hem d’entendre Casasses com una excel·lentíssima excepció.

el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vol, el més amorós
és la paraula i parlar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació