Carner és mdma

50 vídeos de 50 poemes de Carner dits per 50 joves

Fa cinquanta anys que Josep Carner, Príncep dels Poetes, va traspassar tot creuant “del Dellà la vora”. Per commemorar l’efemèride, enguany se celebra l’Any Carner, comissariat per Jaume Coll, marmessor demiúrgic de la seva obra. L’autor de Nabí és, ras i curt, un dels millors poetes haguts i per haver. Almenys així ho creiem, i per una sola raó: si vols fer-ne una antologia, l’excés de qualitat fa molt difícil l’elecció, de la mateixa manera que si els Beatles van fer unes 200 cançons en 8 anys (poca broma), més de la meitat són temacles de ca l’ample.

Josep Carner, © NICOLAS G

La gràcia dels versos carnerians, entre tantíssimes atres coses, és que qualsevol cosa, fet o circumstància és bona matèria primera per al seu infatigable do poètic: des d’allò minúscul, concret, plausible, exacte, fins a allò infinit, indicible, incorpori. Mel i mató, vaja, un escàndol.

Carner és capaç d’elevà’ns-e un parell de mil·límetres del terra amb uns diminuts “borrissols i plomissols / que un raig de sol travessa” i, alhora, sap acompanyà’ns-e sense obstacles “cap al camí de l’alba fugissera / pel tros d’escala que no mena enlloc”. Pot retornà’ns-e a la frescor original de la nostra ment amb la senzillesa d’un nin davant d’un aparador ple de joguines i, a la vegada, pot fer-ho saltar tot pels aires amb un tercet: “El riu es torna febre, el vent rancúnia / el viu d’argent d’un núvol blanc fa angúnia / i salta arreu l’escabellat atzar”.

Quants d’inconeguts destins! Carner ho fa servir tot, no nega, no discrimina, i gràcies a això ens extasia amb una breu-certa-i-clara sublimació de l’esperit: mdma en vers, senyores i senyors. Sense ressaca i a cor què vols.

Així, doncs, com un estudiant que tasta aquesta droga llaminera una nit d’istiu i en passa als seus col·legues, amb la Nura i en Lluís, llibreters de la Documenta, vam decidir d’engegar una acció: fer 50 vídeos de 50 poemes de Carner dits per 50 joves (de menys de 35) relacionats amb “el món de la cultura”. Des de poetes, filòlegs, escriptors i llibreters fins a actors, comunicadors, humoristes i músics, entre d’altres. Del Principat, de les Illes i del País Valencià.

La tropa de motivats que ens hem ajuntat —i en podríem ‘ver sigut 200— fa goig i demostra que els boomers es poden jubilar tranquils, perquè el relleu està més que assegurat. D’una banda, n’hi ha que ja s’han fet un nom en el seu àmbit, com ara Blanca Llum Vidal, Oye Sherman, Arnau Tordera, Elena Tarrats o Manel Vidal, i de l’altra, n’hi ha que no són tan coneguts però no per això menys talentosos. Cadascú des de ca seu gravant-se amb el mòbil, esclar, que estem confinats.

Ja ens veieu, doncs, fent de camells via whatsapp enviant captures de pantalla. Certament, ha estat tot un plaer, ja que la gran majoria ha rebut la proposta amb entusiasme. Els que ja d’antuvi eren carnerians han pogut recitar algun dels seus poemes preferits (webcam lyric masturbate) i els que només l’havien llegit a l’institut han redescobert l’obra del Príncep, que per als que encara no ho heu fet, és una mena d’embruix que et fa tornar a tenir esperança en la bellesa, la humanitat i el món. Exagerem una mica, però no gaire.

La gran majoria de poemes triats són aquestes composicions més aviat curtes tan habituals en l’autor. Concises, minucioses, autònomes i atemporals. Petites dosis de cel, com les llepadetes que a mitjanit fan que tot tingui una altra textura, més amable i enjogassada. Probablement per això, la jovenalla que s’ha avingut a recitar no els ha trobats ni antics ni xarons, ans el contrari. I això s’ha de celebrar.

Esperem de tot cor que aquests vídeos, que podreu trobar al web i a les xarxes de la Documenta, serveixin per divulgar l’obra del poeta entre els joves de la nostra generació, perquè estem convençuts que cal llegir els clàssics desacomplexadament, sense manies i amb passió. Viure’ls, fruir-los i, si s’escau, barallar-s’hi i criticar-los és bàsic per tenir una cultura i una comunitat fortes, capaces i ben parides. O no?

Quan acabi la confinamenta, no dubteu a anar desesperats a qualsevol llibreria independent del país a comprar llibres de Carner (necessitem i frisem fort pel Poesia 1957, per l’amor de déu!) i amarar-vos-en: no rosegareu sostre, rosegareu cel!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació