Bioko, l’illa oblidada

Marc Pastor s'endinsa a l'illa de Bioko amb la seva darrera novel·la publicada en català a Amsterdam llibres, i en castellà a Planeta.

Marc Pastor s’endinsa a l’illa de Bioko amb la seva darrera novel·la publicada en català a Amsterdam (Ara Llibres), i en castellà a Planeta.

En un dels seus articles, Gustau Nerín, probablement el català que en sap més sobre l’antiga Guinea espanyola, afirma que la colònia tenia tots els ingredients per esdevenir un escenari literari de primer ordre: selva, grans rius, altes muntanyes, uns habitants suposadament antropòfags (els fang), goril·les, elefants, pigmeus… però que curiosament aquest potencial no va ser gens explotat. Malgrat les més que evidents (i molt poc estudiades) relacions comercials i per tant culturals entre Catalunya i les colònies africanes del golf de Guinea, les grans obres literàries en català i en castellà sobre Àfrica no se situen en aquest territori: des que el 1886 algú sota el pseudònim de Donacuige publiqués les Aventuras de un piloto en el golfo de Guinea, la història d’un mariner que marxa de Barcelona i recorre la costa africana fins acabar abandonat a l’illa d’Annobón, hi ha molt poca producció literària situada a les illes del golf de Guinea.

Durant l’època colonial l’escenari preferit dels escriptors va ser el Marroc, sensual i fanàtic segons Aurora Bertrana, i tauler d’escacs on es jugava el poc que quedava de l’honor patri de l’imperi espanyol en guerres sense gaire sentit descrites per Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, Ramón J. Sender o Arturo Barea. Guinea era un pretext, com a Les aventures extraordinàries d’en Massagran, d’en Folch i Torres, o el rerefons d’històries més o menys racistes sense gaire interès literari que s’anaven publicant a la metròpoli amb comptagotes. Així, abans de la independència de la colònia, sempre en castellà, trobem les novel·les africanes de José Mas dels anys 20-30,  La danza de los puñales de Bonaventura Vidal i Torras (1925), el peculiar relat de viatges La selva siempre triunfa de Bartolomé Soler (1951), un parell d’obres de la prolífica Liberata Masoliver i alguna cosa més, però ben poca.

Després de 1968, la Guinea espanyola esdevé Guinea Equatorial i entra en una voràgine de terror i misèria que ha generat alguns assajos, novel·les d’autors locals (la majoria exiliats a Espanya) i poc interès entre els lectors de l’antiga metròpoli. Les novel·les africanes d’èxit que han escrit Joaquim Carbó, Alfred Bosch o Albert Sánchez Piñol no passen a Guinea sinó a altres bandes. Només Al sud de Santa Isabel, de Carles Decors, publicada el 1999 per Quaderns Crema, visita l’excolònia, però te ben poc de novel·la d’aventures clàssica. La resta és silenci. Fins ara.

Marc Pastor sorprèn pel seu coneixement de la història de la colònia. Situa l’acció el 1887, quan els claretians ja havien arribat a l’illa (entre ells el pare Joaquim Joanola, un dels personatges reals que apareixen a la novel·la); explica bé les distincions entre els bubis, habitants locals, els fang, provinents del continent, amb fama de violents, i els fernandins, anglòfons i anglòfils, la classe mitjana negra de la ciutat de Clarence/Santa Isabel/Malabo; introdueix la figura de l’explorador José Montes de Oca, que va ser governador entre 1880 i 1883 i entre 1885 i 1887, i, sobretot, aprofita el passat de l’illa com a colònia penitenciària.

Una Real Ordre de 20 de juny de 1861 havia creat un presidi a Fernando Poo i un altre a les Mariannes, que el govern d’O’Donnell sembla que pretenia convertir en colònies penals. Molts dels bandejats allí van ser independentistes cubans, però els primers a arribar van ser els detinguts i condemnats per haver participat en la revolta de Loja i Iznájar, l’anomenada “Revolución del pan y el queso”, que va tenir lloc el 28 de juny de 1861 quan un nombrós grup de jornalers, encapçalats per Rafael Pérez del Álamo i al crit de “Visca la República i mori la Reina!” van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil d’Iznájar com a conseqüència de les pèssimes condicions de treball, frustrats per no poder accedir als beneficis de la desamortizació. Sembla ser que trenta-tres van ser deportats a Fernando Poo, però després de la mort de quatre i davant la greu situació de la resta, aquells que quedaven vius van ser posats en llibertat i van tornar a la Península. Una mica com el que li passa a Moisès Corvo a la novel·la de Marc Pastor: de Barcelona a Villa Cisneros, després a Santa Isabel i de tornada cap a Barcelona. Roda el món…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació