Bartra, l’arbre sufocat

L’editorial Adesiara acaba de publicar L’arbre de foc d’Agustí Bartra per primera vegada en un volum independent. D. Sam Abrams és el responsable del retorn, tardà, d’un capdavanter de la poesia moderna dins i fora de les nostres fronteres, un autor relegat, per una majoria, a l’ombra.

Una de les tasques de les editorials de tots els temps és la de recuperar obres d’autors oblidats que mereixen ocupar l’extensa primera fila del panorama literari. L’editorial Adesiara, amb Jordi Raventós al capdavant, ha fet d’aquesta tasca un dels seus propòsits. La darrera materialització n’és l’edició de L’arbre de foc d’Agustí Bartra, un autor mig ressuscitat, més per convenció que per convicció, ara ja fa vuit anys en motiu del centenari del seu naixement.

D. Sam Abrams parla amb passió, del poeta. Gairebé amb la mateixa efusió amb la qual s’indigna pel seu menysteniment. Com es pot passar per alt el valor d’un poeta com Bartra? es pregunta. Ell mateix es respon. A la seva extensa introducció, Abrams repassa la història complicada que arrossega L’arbre de foc, tant pel nivell d’exigència del poeta com pels obstacles de tota mena que se li plantaren al davant. Els prejudicis socials i estètics ombaren la vasta trajectòria d‘Agustí Bartra. Mals temps per un home “humanista d’esquerres”, tal com ell mateix es definia. Malgrat els molts entrebancs, però, n’hi ha un que se n’enduu la palma: l’esclat de la guerra civil i les seves conseqüències. Les més immediates, l’estada a diferents camps de concentració, entre els quals, al d’Argelers, i el posterior exili que el conduí fins a Mèxic. Una experiència dolorosa que comportà la creació dels primers poemes, a nivell internacional, centrats en aquesta temàtica.

“Estic disposat a tot per la meva vocació”, escrivia al seu pare durant l’exili primerenc a França. La concepció de la poesia com missió irrenunciable és una constant en Bartra.  “De les derrotes, cal fer-ne victòries”, afirmà en més d’una ocasió. L’esperit de resistència i el caràcter vitalista del poeta davant les adversitats es fan palesos a cada vers, a cada poema. Els seus referents són diversos: des de Maragall i Riba fins a T.S. Eliot i Whitman sense oblidar Sassoon i Owen, entre molts altres. La perspectiva d’Agustí Bartra és àmplia; la seva ànima, tossuda; la seva obra, extensa.

L’estudi preliminar de D. Sam Abrams, òbviament, va més enllà. Bartra desplega, a L’arbre de foc, un seguit de temes encara vigents avui dia: el debat sobre el temps en la seva triple vessant personal, històrica i universal, el sentit de l’alteritat en un món que s’enfonsa, l’amor com a proposta de rehumanització o el paper de l’art davant els períodes de crisi, en són alguns exemples. El poeta no només demostra la seva competència pel que fa al contingut, també ho fa pel que fa a la forma, qualificada per Abrams d’excel·lent. Barta és un poeta a qui agrada experimentar, descobrir noves maneres de dir les coses. Potser per aquest motiu, a la seva obra trobem tot tipus de versificacions i un llarg seguici de símbols i imatges que intensifiquen el seu discurs, vivifiquen la seva experiència i s’obren a nous significats.

El pròleg explicatiu de D. Sam Abrams, a tall de guia per afavorir una lectura aprofundida de l’obra, es complementa amb un reguitzell de notes sobre la història de la composició de cada poema i altres referències elaborades a partir dels diversos manuscrits recopilats.

Lector voraç, poeta inquiet, home resistent. Es poden dir moltes coses d’Agustí Bartra, se’l pot definir de moltes maneres. Sobretot, se’l pot llegir i jutjar novament per les seves obres. Una manera de començar és enfilant-nos a L’arbre de foc.