Barcelona i les guerres d’Europa

Amb motiu del Tricentenari, Adesiara Editorial ens obsequia amb una descoberta molt deliciosa: un poema èpic que commemora la victòria del Setge de Barcelona de 1706, una de les batalles més importants de la Guerra de Successió Espanyola per als austriacistes.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

Aquesta tarda a les 18h es presenta a la Fira Liberisliber de Besalú Barcelona atacada pels francesos. La presentació anirà a càrrec de Maria Paredes, traductora, juntament amb Alejandro Coroleu, d’aquest poema. Acte seguit, la soprano i violoncel·lista Eulàlia Ara interpretarà Visions del setge, una peça composta per Manuel Garcia Morante.

Amb motiu del Tricentenari, Adesiara Editorial ens obsequia amb una descoberta molt deliciosa: un poema èpic que commemora la victòria del Setge de Barcelona de 1706, una de les batalles més importants de la Guerra de Successió Espanyola per als austriacistes. Amb la mort de Carles II l’embruixat, que va perir sense descendència, es va desencadenar el conflicte per a la successió de la Corona. L’embruixat havia signat un testament a favor de Felip de Borbó, duc d’Anjou, perquè el succeís. Alguns dels regnes d’Europa i la Corona d’Aragó no ho veuen amb bons ulls, i apostaren per l’arxiduc Carles d’Àustria, que es presentava com a pretendent al tro amb el seu suport, i així es va conformar el conflicte bèl·lic.

El poema s’anomena Barcelona atacada pels francesos i defensada pels auspicis sempre victoriosos del sempre august Carles III i va ser escrit en llatí per un anònim —un tal I. C. Collus, possiblement d’origen alemany o austríac— segurament l’any 1708, dos anys més tard dels fets. Es tracta d’una obra inèdita, que ha estat traduïda al català per primera vegada per Alejandro Coroleu i Maria Paredes. La traducció es va presentar en roda de premsa el passat dimecres 26 de febrer, a La Central del carrer Mallorca. A més dels traductors i de l’editor, hi havia Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres, el qual va fer algunes interessants aportacions al voltant dels fets de 1706 i de la Guerra de Successió Espanyola.

El descobriment d’aquest manuscrit va ser fruit de l’atzar: Raventós va localitzar-ne un exemplar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, i Coroleu, al seu torn, en va trobar un altre a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel. Entre els dos textos no s’apreciaven diferències formals ni de contingut, però sí que hi havia alguns errors que en dificultaven la comprensió —manca de lletres, per exemple—, així com una puntuació estranya. Per aquests motius, els traductors han decidit actualitzar la versió llatina. A més a més, com deia Maria Paredes, cal «entendre el llatí i a què es vol referir»: el pas del temps i la invenció de nous invents feia inevitable la creació d’un nou lèxic que en llatí no existia. Això va portar al nostre anònima a buscar girs i expressions per referir-s’hi; és el cas de canó que en l’original llatí és denominat machina aenea.

A més d’un sorprendrà que en ple segle XVIII algú decidís escriure en llatí. L’ús, però, d’aquesta llengua es deu a raons propagandístiques: era la llengua franca del moment. Tal com apunten els traductors (2014: 18): «la llengua de Roma va servir també per difondre idees i postulats polítics entorn d’esdeveniments del moment, sobretot com a instrument de difusió de l’austriacisme. Val a dir, a més, que l’ús del llatí en escrits a favor del pretendent Habsburg no és, lògicament, un fenomen exclusivament català, i que trobem nombrosos paral·lels en l’activitat publicística europea de l’època.» Tal com L’Eneida de Virgili, Barcelona atacada pels francesos és poesia d’intervenció política.

Les al·lusions als déus mitològics, l’ús de les comparacions, les referències mitològiques —Montjuïc, per exemple, en aquest poema es convertirà en mons Iovis, és a dir, en la ‘muntanya de Júpiter’—, les escenes bèl·liques i un llarg etcètera conformen l’univers d’una obra que veu la victòria del Setge de 1706 com un triomf decisiu en la Guerra de Successió. Per a la commemoració d’aquests fets, a més, es va construir una piràmide amb una imatge de la Puríssima que es va situar al Born —i que, més tard, Felip V destruiria, un cop presa la ciutat—, però també es van fabricar altres objectes de valor, com medallons, que il·lustraven aquest episodi. Sens dubte, és en aquest context social i polític d’optimisme que se situa aquesta obra anònima.

Barcelona atacada pels francesos demostra l’alt grau de coneixement del llatí i de la cultura grecollatina del seu autor. Està compost de 653 hexàmetres i dividit en dos cants, encapçalat amb una petita dedicatòria a Carles d’Àustria i es tanca amb uns epigrames dedicats al mateix Carles i a la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunsvic. Els hexàmetres del poema estan molt ben construïts —són molt virgilians, asseguren els traductors i també l’editor—, però, a més, l’autor utilitza elements i expressions típics de la poesia èpica: la invocació a la Musa i Apol·lo, perquè li proporcionin la inspiració: «Musa, inspira’m un poema en el qual pugui explicar amb força gosadia, en poc espai de temps, unes gestes tan grans (2014: 43).» Al seu torn, el poema es clou amb una menció a la Fama, element molt virgilià, que s’identifica amb la veu pública, i està dotada de molts ulls i moltes boques per poder escampar més ràpidament les noves.

Es tracta, en definitiva, d’una obra —un divertimento—; en paraules d’Enric Pujol, és una «oda a Barcelona», amb una excel·lent traducció, molt àgil de llegir. Per això, segurament agradarà als barcelonins i barcelonines, no només per les interessants descripcions —encara que siguin bèl·liques—, sinó també pel protagonisme que prenen els ciutadans, ja que dones i infants van tenir un paper decisiu en la batalla: ells subministraven el menjar als seus. Així ho plasma el nostre autor en el seu poema: «Oh nissaga tres vegades feliç, a la qual va ser concedit de vèncer o morir en una lluita tan aferrissada! Oh glòria del vostre sexe, grans heroïnes, que sou exemple de tanta desgràcia! El renom de la muntanya de Júpiter serà perenne!»

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació