Assassinat o mort natural de les llibreries

Això de la desaparició lenta però inexorable de les llibreries sembla una comèdia macabra.

Ahir Josep Cots, llibreter de La Documenta, va participar en una taula rodona de BCNegra 2013 titulada ‘Assassinat o mort natural de les llibreries’. Us oferim a continuació la provocadora intervenció.

Quan em van proposar participar en aquesta taula rodona,  em van venir al cap diverses pel·lícules, perquè heu de saber que les meves dues passions són la lectura i el cinema.

Els anglesos són gent extravagant, però la gent d’aquí, també. Els d’aquí tenen la peculiaritat que, en lloc de traduir els títols de llibres i pel·lícules, els milloren, diuen que amb criteri comercial.  Relacionar The trouble with Harry d’Alfred Hitchcock amb “Pero… quién mató a Harry” és fa difícil. Que Weekend at Bernie’s es converteixi en “Este muerto está muy vivo” sorprèn i que Death at the funeral dugui el títol de  “Un funeral de muerte” em sembla un acudit amb poca gràcia.

Els anglesos, per la seva banda, sempre tan ells mateixos, són aficionats a les situacions macabres i si es tracta d’assassinat o de mort natural no els preocupa gaire. El que els fascina és que hi hagi un mort. I quan en tenen un a mà o ben a prop, en fan una comèdia.  L’afició a les comèdies negres o macabres és una de les seves magnífiques extravagàncies. I no puc deixar de recomanar aquestes tres pel·lícules en un dia com avui.

Això de la desaparició lenta però inexorable de les llibreries petites o no tan petites sembla una comèdia macabra. Tenim un mort entre mans per algun motiu i no sabem què fer-ne; ens molesta i l’amaguem a l’armari, però arriba una visita i hem de guardar els abrics… i quan, amb molts esforços, aconseguim deixar el mort a sota el llit sense que ningú se n’adoni, el visitant es troba malament i necessita estirar-se urgentment. Què fer llavors? I així, seriosament, bestiesa darrera bestiesa, anem amb el mort amunt i avall. Que divertit!

El mort que ens ocupa avui és la pervivència de les llibreries independents. Fa molts anys que van tancant. Les petites en cascada, les mitjanes més lentament, però d’una manera inexorable. I quan això passa, comença la comèdia de passejar el mort: tothom comença a plorar i apareixen grans articles presentant la desaparició de les llibreries independents com una catàstrofe. Però, com amb les guerres i els seus morts, quan passa l’efecte notícia, ningú no en parla més. La desaparició del petit i mitjà comerç, en favor de grans superfícies o cadenes comercials, és un fet que ningú discuteix. Les joieries, per exemple, s’han vist substituïdes per botigues de marca, que ens volen convèncer que un osset birriós és un disseny  meravellós… i se’n surten! La Tous ha substituït la joieria Roca i crec que ningú no ha escrit un article sobre el tema. I això que és divertidíssim!

Ubi sunt? On són les camisseries, colmados, ferreteries, etc. que decoraven la nostra ciutat? Qui gosa avui dia obrir una botiga multimarca amb l’ambició d’atraure gent de tot Barcelona o tot Catalunya? Ningú. Cap al 2003/2004, vaig descobrir amb estupefacció unes estadístiques del Ministeri de cultura i la Cambra del llibre de l’any 1998, on es reconeixia que el 80 % de les vendes de llibres es realitzava en grans superfícies i grans cadenes de llibreria. I que la tendència era que anessin guanyant terreny. Crec recordar que el venedor número 1 era Carrefour, o cadena similar. Fa quinze anys! I ara plorem. Que divertit!

La revolució digital ha afectat de ple al sector editorial i evidentment a les llibreries. Internet ha facilitat l’accés a infinitat de documents, a molts llibres o fragments de llibres i les bibliografies universitàries contenen avui gran nombre de links que simplifiquen la lectura. Això ha reduït la venda del llibre universitari i, sobretot, ha educat els joves a llegir textos curts. Qui pot llegir més de 15 o 20 pàgines en una pantalla d’ordinador? Aquesta nova generació serà diferent, poc acostumada a llegir assaigs de 300 pàgines, jugant a l’hipertext, saltant de web en web, anant poc a les llibreries perquè no ho necessita. Són nous temps, noves modes, noves maneres de concebre la cultura i inventar-se el futur sempre és divertit!

A Documenta, estem preparant una nova web amb l’opció de comprar e-books. Substituiran els e-readers els llibres? Passarem a llegir en màquines fulgurants com l’i-pad? Avui no duc la bola del futur, però la digitalització de la societat és imparable i el llibre no pot viure fora del món. La cultura dels massmedia, amb els seus forums, blogs, xats i altres eines de socialització dicten noves normes. Anar a les llibreries a passar l’estona, a remenar, comprant o no, és un costum en plena extinció. Els llibres es venen quan algú en parla en un mitjà, diari, radio, televisió, internet: aquests són els nous prescriptors. Si no en parlen, el ressò és mínim i els llibres tornen als magatzems, intactes.  És clar, entrar a Internet és divertidíssim!

Els editors són molt conscients d’aquesta dependència i procuren influir, manipular, crear falses expectatives (fixeu-vos que cada vegada és més habitual l’eslògan: “Tal llibre surt tal dia!”) Tots sospiren perquè es creï una onada que arrasi tots els altres llibres i que el seu producte (no llibre!) sigui l’únic que estigui sobre la cresta de l’onada. Llavors surfejar sí que és divertit!

I, per acabar, ha arribat la crisi i, volant per damunt nostre com au de mal averany, agafa amb força  la seva dalla econòmica, darwiniana, i ha començat a segar les llibreries més dèbils, inexorablement. Com es diverteix la desconeguda!

Però totes les pel·lícules contenen una història d’amor més o menys evident i aquesta comèdia negra també en té una d’amagada. Fa 39 anys, quan vam anar a obrir compte a Distribuciones de Enlace, el seu gerent llavors, en Gil, ens va rebre amb aquesta frase: Voleu obrir una llibreria, amb aquesta crisi? Si cada vegada es llegeix menys! I nosaltres la vam obrir. Per amor!

Muntar una llibreria on es valori el contingut, on no només es venguin llibres sinó que també es paladegin, en què s’estableixi un diàleg de tu a tu amb el lector, ha sigut un plaer i ho continua sent. Potser canviarà el suport paper pel suport pantalla? Potser llegirem poesia a l’smartphone? Però la fascinació de la lletra continuarà. M’he rigut diverses vegades en públic de la frase “Una imatge val per mil paraules” Una imatge val el que val, però mil paraules no tenen límit de contingut. Perquè la paraula és vida: és l’única manera de transmetre el pensament humà en tota la seva riquesa de reflexions, sensacions o emocions i matisos. Com veieu, això és amor! I també diversió!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació