Vaivens editorials

Repassem les últimes novetats, adquisicions i col·laboracions dins del panorama editorial català

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

Es diu que després de Sant Jordi hi ha calma literària, però el soroll que no s’està fent amb publicacions concretes, sí que s’està aconseguint amb moviments editorials. Durant les darreres setmanes s’han anunciat diferents novetats que mouen algunes fitxes al sistema de segells. 

Els editors de Dedalus amb Manel Ollé | Foto: Guillem Roset. ACN

La notícia més sonada durant els últims dies al món editorial ha estat l’adquisició de la major part de l’accionariat d’Arcàdia per part de Suma llibres, l’empresa propietària de l’editorial Navona (rellançada el passat mes de febrer) on hi participen Ernest Folch, Tatxo Benet i Jaume Roures. El segell d’assaig, fundat l’any 2004, ha estat rellevant per com s’ha sabut posicionar en els debats contemporanis, i malgrat que Montse Ingla i Antoni Munné en mantindran la direcció, la notícia ha encès les alarmes als debats editorials per la línia que permet traçar amb l’adquisició de La Campana i La Magrana per part del grup Penguin Random House, i Viena per Grup Enciclopèdia. Però els últims moviments no són exclusius dels grans grups. Mirem què hi passa al sector independent.

Fa uns quinze anys que no deixen de néixer segells independents, normalment gestionats per equips reduïts, però que han aconseguit fer-se un lloc respectable al panorama cultural. Tant, que una vegada consolidada la publicació de narrativa generalista, s’estan ampliant els gèneres i marcs culturals. Durant els darrers cinc anys hem vist els gèneres no realistes fer-se un espai cada cop més central de la mà de llibreries històriques (Gigamesh), editorials (com Mai Més, d’uns tres anys de vida) i festivals de nova creació (42). El darrer brot és un agermanament editorial anomenat Duna, un segell que impulsen les editorials Raig Verd i Mai Més. Les dues publiquen llibres de gènere (en el cas de Mai Més en exclusiva i Raig Verd com a part del seu catàleg). És per això que fa un any van unir esforços per la publicació en català d’una nova edició de Dune, l’èxit internacional de Frank Herbert que ara també dona nom al segell conjunt.

Segons expliquen, allò que uneix les dues editorials més enllà de la fantasia i la ciència-ficció és la voluntat d’apostar per “una literatura obertament inquisitiva, feminista, ecologista i amb un clar compromís amb la justícia i la igualtat social”. Els primers títols arribaran al mes de setembre: la trilogia de La Fundació d’Isaac Asimov i, com és evident, continuaran també amb la publicació del cicle Dune de Frank Herbert. Al 2023 preveuen publicar La nit de l’esvàstica de Katharine Burdekin, que anticipa la Segona Guerra Mundial i és referent del 1984 d’Orwell, Cita amb Rama i La fi de la infància d’Arthur C. Clarke, i Un món resplendent de Margaret Cavendish, precursora de la ciència-ficció com la coneixem i l’única utopia escrita per una dona al segle XVII.

Aquesta unió de forces s’entén en un context polaritzat, on els dos models editorials més comuns són els grans grups i els segells petits, amb molt poques excepcions mitjanes (ho explica Laura Huerga en aquesta entrevista). De fet, no és el primer cop que passa. A finals de l’any 2020 Les Males Herbes i L’Altra Editorial creaven Les Altres Herbes, una col·lecció que encara compta amb un catàleg molt reduït (d’un parell de llibres l’any), i que prova de recuperar clàssics de culte d’arreu del món oblidats o desconeguts en català, com Daniel Keynes, Daphne du Maurier o Tom Spanbauer

Un altre exemple de voluntat d’omplir espais pendents s’està veient en l’àmbit de la novel·la gràfica. Pels volts de Sant Jordi, Jaume Forés Juliana recollia en aquest article les noves col·leccions de còmic en català, com ara la que Comanegra i Oriol Malet acaben d’estrenar amb Transicions d’Éloide Durand. Cal tenir en compte, però, que algunes d’aquestes iniciatives no són independents, sinó que compten amb intervenció pública, com és el cas de la col·lecció de còmic Llamps i Tintes!, impulsada pel Consell Assessor de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona o bé amb suport de grans grups, com ara l’Editorial Finestres, aixoplugada sota l’imperi Ferrer i Salat, o Kaji, l’editorial de manga en català que encetarà Grup Enciclopèdia a partir de la tardor de 2022 i que publicarà una seixantena de títols l’any. 

La reivindicació que fa ara mateix el món editorial amb el còmic, fa uns anys la feia amb l’assaig, i en aquell context va ser clau l’assentament d’Arcàdia en un lloc referencial. Aquella embranzida que s’havia descafeïnat una mica ara sembla que es recupera. Un exemple és el de l’editorial Flâneur, discreta però molt reconeguda per les traduccions acurades de clàssics de la literatura universal, que ja compta amb quatre títols a la col·lecció Fotogrames. Aquesta vol “condensar l’essència Flâneur en un disseny de petit format”, és a dir, fer reconeixibles i digeribles assajos que bé podrien formar part del seu catàleg: L’home de la multitud d’Edgar Allan Poe (trad. Dolors Udina), Vida, obra i bogeria de Friedrich Hölderlin de Wilhelm Waiblinger (trad. Pilar Estelrich), Una temporada a l’infern d’Arthur Rimbaud (trad. David Cuscó), i Kafka de Walter Benjamin (trad. Pilar Estelrich). 

Editors de Tigre de Paper i L’Agulla Daurada

La segona novetat del món de l’assaig prové també d’un agermanament, en aquest cas entre Edicions del Periscopi i l’Escola Bloom. Es tracta de Dedalus, una col·lecció que s’afegirà al catàleg de Periscopi i que recollirà en llibres de petit format alguns dels seminaris de l’escola de literatura (concretament, quatre cada any). Explica Borja Bagunyà, codirector de l’escola, que un dels objectius de la col·lecció és “compensar la deriva de l’assaig contemporani que no veu la literatura com un espai des del qual pensar”. De fet, el nom de la col·lecció remet a Dèdal, l’artífex del laberint de Creta (que apareix representat a la coberta): “ell no mata el monstre, sinó que hi construeix un laberint al voltant. L’assaig ha de fer el mateix amb les idees”. Així doncs, tant els seminaris de l’escola com la seva versió en assaig fugen de l’academicisme i d’una visió enclaustrada de la literatura, i busquen fer-la xocar amb altres disciplines del pensament i amb la idea de conversa constant. Aquest ideari no desentona amb la línia de Periscopi i per això la proposta no és un encàrrec sinó una edició cuidada a quatre mans: “els llibres són breus i les publicacions espaiades perquè volem que el lector tingui temps per pensar-los i el mercat per absorbir-los”, explica l’editora de Periscopi Marta Rubirola.

El catàleg s’estrena per partida doble amb Calla i paga. Encontres entre política i psicoanàlisi d’Inés García López i Plagia millor! de Manel Ollé. El primer reflexiona sobre el concepte de subjectivació a partir de la política i la psicoanàlisi, i, segons Míriam Cano (Bloom), a banda del rigor científic, el que té de singular és que és propositiu: “hi ha molts llibres actualment que analitzen el subjecte, però normalment només apunten fils des d’on estirar, ella proposa solucions”. Manel Ollé coincideix en aquest caràcter provocador amb un assaig que tracta d’analitzar i despenalitzar el plagi literari. El mateix autor explica que “hi ha una distinció entre el plagi mimètic i mandrós o aquell que se serveix dels altres per fer alguna cosa”. El seu llibre recull aquestes distincions (tot proposant conceptes com ara el malplagi o el plagimaníac) i traça un fil que va des de la relació amb els clàssics fins a l’impacte de la dimensió industrial en la literatura i els escàndols que això comporta (menció a Pilar Rahola inclosa). Més endavant, la col·lecció inclourà assajos de Sebastià Jovani sobre la ciutat postmoderna, d’Emily McBride sobre la relectura de clàssics, de Ramon Mas sobre el cànon fora del cànon català, d’Iris Llop sobre la reflexió sobre la novel·la al segle XX o de Marina Garcés sobre les polítiques de l’amistat.

Finalment, una novetat que no és d’assaig, sinó de narrativa, però que, de retruc, tindrà un impacte en la no-ficció. Parlem de L’Agulla Daurada, una editorial que sorgeix de la cooperativa Kult, que agombola l’editorial Tigre de Paper, Catarzi Magazin, la fira Literal i altres projectes vinculats per la seva perspectiva de crítica social. El que es pretén amb L’Agulla Daurada, que liderarà Anna Roca, és parcel·lar i enfortir la feina que ja feia Tigre de Paper, que fins ara publicava uns 25 títols l’any de narrativa i assaig. Gràcies a aquesta escissió, Tigre de Paper es podrà dedicar exclusivament a l’assaig, que és el terreny pel qual es coneix més el segell, i l’Agulla Daurada provarà de donar una nova forma i repercussió a la narrativa, que publicarà amb una freqüència de vuit títols l’any.

El nom (que honora Montserrat Roig) resumeix la línia editorial del segell, perquè l’agulla punxant remet a la voluntat d’incidir en el debat crític a partir de la ficció. “Partim de la idea que la narrativa no pot ser només entreteniment, ha d’incidir en el debat crític i alhora mantenir la qualitat literària. I creiem que hi ha un forat en aquest terme mig”, diu Roca. El catàleg té la voluntat de representar la diversitat social i s’estrena aquest setembre amb Una vida violenta, de Pier Paolo Pasolini (del qual enguany se celebra el centenari del naixement), amb traducció de Pau Vidal i pròleg de Layla Martínez. Diu l’editora que la novel·la encaixa amb la voluntat de l’editorial perquè “retrata la transició de la dictadura al capitalisme a partir de la identitat que es genera a les perifèries de les ciutats”.  L’editorial continuarà també amb la publicació d’autors del catàleg de Tigre de Paper. És el cas de Travessa del manglar, de Maryse Condé, una novel·la que retrata la societat de Guadalupe després del fet colonial i que es publicarà també al mes de setembre, i La fi de la nostra petita ciutat, del grec Dimitris Hatzís, que es publica a l’octubre i consisteix en un recull de relats que recullen la identitat grega des del període d’entreguerres fins a la generació de la Resistència. Finalment, al novembre publiquen La mare de Maksim Gorki, amb pròleg de Núria Bendicho i una traducció revisada per Arnau Barios. Explica Roca que l’editorial té la intenció de publicar també novel·la en català, però ho reserva per quan compti amb un temps de rodatge.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació