Ui sí, els enfants terribles

Ens esforcem en ser una versió curada de nosaltres mateixos i volem sentir que controlem absolutament tots els detalls d’allò que projectem

La millor manera de ballar sempre és la de qui ho fa com si ningú l’estigués mirant. Veure algú movent el cos de manera totalment desacomplexada i lliure, per molt poc estètic que sigui, sempre m’ha semblat súper atractiu. Encara em sorprenen aquells que destinen diners i hores de son a entrar en un antre a beure alcohol barat i moure el cos només canviant tot el seu pes d’un peu a un altre. Persones realment cohibides. Ves a dormir, fill meu, que d’aquí no en trauràs res de bo. Hi ha gent, en canvi, que té menys coordinació que un cranc en bicicleta però que ho dona absolutament tot a les pistes de ball, gent que mentre balla no pensa en res més que ballar i no es pregunta com l’estan percebent els altres en aquell moment. Jo cada cop ho tinc més clar: la gent més lliure és la gent més sexy.

No m’atreviria a pontificar sobre la societat catalana en general perquè Déu me’n guard, però sí que em veig capaç de compartir algunes observacions recopilades al llarg dels anys. Som un país que fuig de les coses amb molta floritura. No diem quants diners cobrem per decòrum, ni li preguntem l’edat a la persona que tenim davant perquè ens sembla que amb aquests temes millor anar sempre amb peus de plom. Som una societat discreta, que vesteix de negre i gris a l’hivern i de blanc i beix a l’estiu. Fem cas al que diuen de nosaltres a les xarxes i ens preocupa allò que es comentarà al cotxe de tornada després d’una trobada amb amics o familiars. Ens esforcem a ser una versió curada de nosaltres mateixos i volem sentir que controlem absolutament tots els detalls d’allò que projectem. Qui llegeixi això i pensi “no, jo no, a mi m’és igual la imatge que dono”, que revisi el seu Instagram. És evident que seleccionem totes i cadascuna de les fotos que pengem.

Convivim amb la versió que cadascú de nosaltres ha decidit mostrar al món. I en aquest nostre país, de tot l’elenc de personatges secundaris de les nostres vides, hi ha un grup concret que em té absolutament despistada. Hi ha gent que de tots els papers de l’auca, decideix entomar el repte o la responsabilitat (n’hi ha que s’ho prenen realment com un deure) de ser un o una enfant terrible. Ok, ja t’hem vist. És importantíssim que tots et percebem com una persona transgressora i brillant. Tens aquesta missió concreta, ja ho entenem. Dius les coses que tothom vol sentir però que només tu t’atreveixes a dir. Alces la veu perquè només tu tens el valor de fer-ho. Saps què passa? Que no és que tinguis el valor, és que tens el privilegi de poder-ho fer i sortir-ne impune. No té res de transgressor reivindicar-se constantment com a transgressor. No té res de subversiu postular-se com a antisistema dins les mateixes estructures del sistema. Només són enfants terribles aquells que s’ho poden permetre.

En conec uns quants i acostumen a ser persones encantadores, tot sigui dit. Quan els coneixes sovint et preguntes què hi ha de personatge i què hi ha de veritat, i quan rasques una mica en aquesta part de veritat hi trobes les mateixes merdes que tenim tots. Incloses les fòbies, les pors i les vulnerabilitats. Hi ha alguna cosa reconfortant en veure un enfant terrible abaixant la guàrdia. Si m’esteu llegint: l’hauríeu de baixar més sovint. Us adonaríeu que la gent estima els actors més que els personatges i potser podríeu descansar de tanta guerra més freqüentment. Perquè ja que és inevitable ser una versió curada de nosaltres mateixos, com a mínim fem-la amable. I assegurem-nos d’abaixar la guàrdia de tant en tant perquè, sigui en una pista de ball o no, com més lliures som, més agradem.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació