Sant Jordi i la seducció

La histèria generalitzada per la diada de Sant Jordi demostra que la seducció no va només de trobar l’amor, sinó també d’atzar, modelets i possibilitats imaginàries

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

Potser tinc el sentit de la proporció atrofiat, però sospito que la histèria generalitzada que hi ha aquest any pel dia de Sant Jordi no l’havíem vista mai. M’imagino la diada com una mena de ball de mascare(te)s on tothom passeja obsessivament carrer amunt i avall fins a trobar el moment de fer alguna mena d’interacció social pomposa. Això és conseqüència evident de l’any de pandèmia, els bars tancats al vespre i tota la pesca, però també demostra que la seducció no va només de trobar l’amor o el plaer, sinó també d’atzar, modelets i possibilitats imaginàries.

Fotograma de la pel·lícula ‘No em diguis adéu’, basada en la novel·la ‘T’agrada Brahms?’ de Françoise Sagan

Fa uns mesos, Anagrama publicava la traducció al castellà de Gustar y emocionar, un assaig del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, que analitza molt extensament les formes de lligar al llarg de la història i fins als nostres dies. Una de les coses més interessants que diu és que la seducció, en realitat, és un acte imaginatiu. Tant en el pol passiu (ser seduït) com en l’actiu (seduir), el flirteig no ha estat mai un mètode per aconseguir un premi sentimental o carnal, sinó una finalitat en si mateixa. Per Lipovetsky, la seducció és una potència motriu, una mena de palanca que engega la creativitat i l’activitat. Això es veu reflectit de mil maneres, que van des de moltes de les transformacions en la història de la moda, fins al músic que fa una interpretació virtuosa perquè sap qui hi ha entre el públic, passant per la coherència que donem a la nostra història personal quan ens estem venent com a individus viscuts i singulars.

Una que en sabia molt, sobre la seducció, és l’escriptora francesa Françoise Sagan. El seu tema estrella és la vitalitat i, per tant, les seves novel·les estan poblades de seductors i seduïts. Bon dia, tristesa (Viena), la seva primera i millor novel·la, està protagonitzada per una noia jove i el seu pare que viuen regits únicament pel principi de la vitalitat. Hi ha un fragment del llibre en què la protagonista fa una definició genial de la seducció com a generadora de vida i bellesa: “Davant la gent desproveïda d’encant físic experimentava una mena de torbació, d’absència; la seva resignació a no agradar em semblava una deficiència indecent. Perquè, què busquem, sinó agradar? Encara avui no sé si aquest gust per la conquesta no amaga una sobreabundància de vitalitat, un gust per l’aventura o la necessitat furtiva, inconfessada, de sentir-se segur, recolzat”.

Ara, la col·lecció Petits Plaers de Viena ha publicat una altra de les seves novel·les, T’agrada Brahms?, que és la història de seducció i decadència entre una dona frustrada i un jove que aboca sobre ella tota la seva set de conquesta. El millor que tenen a oferir-se l’un a l’altre no és un sentiment, sinó la vitalitat i el desplegament de realitats imaginàries que el festeig engega: “Hi havia algú a París de qui no sabia res, només això ja era meravellós. Del tot inesperat. Algú a qui podria imaginar al seu gust durant dies”. Evidentment, quan la relació es consuma i ja no hi ha espai per la creativitat, tot això s’esvaeix. Si Lipovetsky ens explicava per què el desig i la vitalitat estan al principi de tot moviment i imaginació, Sagan ens mostra què passa quan hi donem massa corda, però els dos coincideixen en donar a la seducció un protagonisme molt explícit.

Com passa amb gairebé tot, el capitalisme se n’ha adonat, de la potència mobilitzadora de la seducció, i l’ha fagocitada. El sociòleg explica que des que el festeig va deixar de ser un ritual social i es va alliberar de determinades normes i espais, s’ha anat convertint en una força estructuradora de la vida a mil nivells. En l’àmbit econòmic, el cultural, el polític, el laboral i fins i tot en l’educatiu, l’estratègia va cada cop més enfocada a seduir que no pas a imposar respecte, credibilitat o autoritat. Això passa a dues bandes, perquè el màrqueting o Instagram ens sedueixen amb vides que no podem permetre’ns i, alhora, nosaltres hem de seduir tothom que ens envolta i a través de totes les xarxes socials perquè no s’oblidin que existim quan hi hagi una feina vacant o un pla divertit. Com els personatges de Sagan, ens passem el dia elucubrant escenes fictícies que pot desencadenar cada cosa que fem o ens comprem, i això és divertit mentre la corda no es trenqui. De tot això, però, ens en podem preocupar a partir de dissabte.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació