Salut mental per a tothom

El dia 10 d’octubre es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental, una iniciativa promoguda des de la Federació Mundial de la Salut Mental (WFMH, en anglès) amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar mesures que en millorin l’atenció.

Sota el lema “Salut mental per a tothom: major inversió, major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc”, els actes d’aquest any se centren a reivindicar que la salut mental sigui una prioritat per als estats i en les inversions d’àmbit global.

La salut mental és una de les àrees més desateses de la salut pública. Aproximadament mil milions de persones pateixen un trastorn mental, tres milions moren cada any a causa de l’alcoholisme i cada 40 segons es produeix un suïcidi en algun lloc del món (segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS). Malgrat l’esgarrifança que poden provocar aquestes dades, els països continuen invertint en salut mental només el 2% del seu pressupost sanitari. Es calcula que gairebé el 75% de la població mundial que pateix algun trastorn mental o consumeix tòxics no rep cap tractament. 

La situació sobrevinguda arran de la pandèmia per COVID-19 no ha fet més que empitjorar la problemàtica de base.

Si bé les persones que han patit de forma greu la malaltia (situacions traumàtiques, incertesa davant l’evolució de la malaltia, confinaments perllongats en males condicions), així com les que han perdut un familiar sense la possibilitat d’acomiadar-se’n ni rebre l’escalfor dels éssers estimats, són les que més impacte emocional han tingut, no han estat les úniques.

Les persones que prèviament patien un trastorn mental, i que en aquest sentit partien ja d’una situació de major vulnerabilitat, també han patit un gran impacte emocional. En alguns casos, el distanciament social imposat per la situació de pandèmia ha incrementat l’aïllament i la dificultat que ja tenien per establir lligams relacionals. En d’altres, en aquells que el trastorn s’expressa més en la intensitat de les relacions interpersonals, el confinament forçat ha desencadenat estats d’angoixa i alteracions de conducta.

Un dels altres grans grups de damnificats ha estat el personal sanitari, que ha hagut de sostenir durant mesos una sobrecàrrega emocional i laboral (exposició a la infecció, por a contagiar a familiars, canvis constants de protocols, presa de decisions…) difícil de gestionar.

A tot això, cal afegir l’impacte psicològic i emocional que el trencament de rutines i hàbits, així com la por i la incertesa, ha tingut sobre tota la població i que s’ha manifestat -i es manifesta- de formes tan diverses com irritabilitat, ansietat generalitzada, tristesa, o pessimisme. Un impacte generalitzat però d’intensitat desigual que, com apuntava recentment la Taula de salut mental de Barcelona, pot tenir efectes devastadors en les persones amb condicions de vida més precàries (persones amb dificultats econòmiques, amb malalties cròniques, en situació de violència familiar… ).

La situació de fragilitat amb la qual ens trobem fa que ara, més que mai, la salut mental esdevingui una prioritat. Prioritzar és creure-hi. És gestionar la salut mental com el què és: com a quelcom vital. Cal abordar-la de forma integral i transversal, des de diferents àmbits: sanitari (més presència de professionals en els centres d’atenció primària), social (a partir de la integració i la igualtat d’oportunitats) i educatiu (amb campanyes de sensibilització a la comunitat).

Calen plans d’acció i polítiques públiques valentes que garanteixin un servei de salut mental de qualitat, basat en un model comunitari que fomenti la inclusió de les persones en tots els àmbits de la vida.

La salut mental ha d’esdevenir una prioritat per als governs i les administracions, però també per a nosaltres com a ciutadans i agents integradors. Només treballant plegats aconseguirem una societat plena i igualitària.