Qui neteja el món?

L'editorial Virus publica l'assaig 'Un feminisme descolonial', de Françoise Vergès, amb traducció d'Anna Lirón Vilaró

Aïllar la incògnita del feminisme pot ser esgotador i educar-se un procés aïllant. Però és l’única manera de mudar la pell. Cal abraçar aquesta incòmoda transició per a acceptar la complicitat. I és que experimentar molèsties temporals és un mal menor en comparació amb el patiment que valides des del privilegi eurocèntric. És el que Françoise Vergès, expresidenta del Comitè pour la Mémoire et l’Histoire de l’Esclavage, investigadora en estudis postcolonials, i una de les veus més destacades de la teoria postcolonial, anomena com a feminisme civilitzatori al seu llibre Un feminisme descolonial (Virus Editorial). Alimentat per un discurs i una lògica occidental, el feminisme civilitzatori concep un patriarcat “menys patriarcal” respecte a altres societats incapacitades per assumir la llibertat de les dones. En altres paraules, des d’occident mirem de manera vertical a dones que viuen altres realitats. No és cap novetat afirmar que la cultura europea es nodreix d’ideals il·lustrats, democràtics i laics, en oposició als territoris colonitzats i explotats per les potències imperials amb total impunitat. Vergès desafia aquest corrent, el qual fomenta una mirada que promou diferents relacions de poder en el context de la globalització.

Françoise Vergès | Foto: Virus Editorial

Separar la història de lluita de les dones i la tradició colonial ha estat i és un parany de les dones burgeses per validar les comoditats que sostenen el privilegi blanc. Mentre unes embruten, les altres netegen. Sí, les feministes reposades en la classe mitjana i membres parcials del món dels poderosos són còmplices de l’explotació i racialització de milions d’altres dones, companyes de lluita en la teoria i esclaves a la pràctica.

És cert que el feminisme contemporani inclou la tradició colonialista, i l’impacte colonial del gènere i la raça en el seu discurs. Així i tot, existeix una obstinació de passar per alt l’esclavitud, una realitat invisibilitzada al servei dels heteropatriarques, o bé d’apropiar-se d’un discurs aliè a l’experiència viscuda. Un feminisme descolonial posa sobre la taula qüestions incòmodes per a moltes i necessàries per a moltes altres. Vergès, nascuda en una família de comunistes feministes anticolonialistes, escriu des de la seva veritat, l’autora coneix com poques la relació entre l’esclavitud, la colonialitat, el capitalisme i el racisme estructural.  Deixa al descobert la falsa innocència del feminisme blanc mentre esquiva forçosament l’apropiació i, des de la seva tasca, defensa la pedagogia descolonial crítica com a motor de canvi. L’autora ha sabut equilibrar la balança entre l’acadèmia i la narrativa amb una publicació equiparable a una bíblia terminològica breu, lleugera i al servei de les lectores no estudioses o familiaritzades amb la perspectiva sociològica. Vergès parteix d’una premissa que s’evidencia al llarg de la lectura: “Ser feminista no és estudiar “la” teoria o “el” mètode, sinó adoptar una mirada violeta transversal”. 

En clau francesa, el recull de textos breus que aborden diverses problemàtiques del feminisme mainstream o blanc té com a objectiu la destrucció del racisme, capitalisme i imperialisme. Un exercici d’autocrítica dins la mateixa lluita que permet superar els obstacles estructurals que impedeixen la igualtat; paranys tan necessaris com dificultosos, i essencials per a continuar avançant pel camp de mines de les contradiccions. Un llibre de caràcter pedagògic que interpel·la les lectores a partir de preguntes sense resposta. Interrogants que metamorfosen en reformulacions i que es van resolent a mesura que s’invoca l’imaginari de l’autora entre episodis exemplificadors. 

S’exposen situacions que es remunten a temps imperials i viatgen fins avui dia. També s’apel·la a l’acció, a la reacció de totes les que tenen el privilegi d’embrutar, vestir-se i empatxar-se; mentre es dona el protagonisme merescut a les que netegen, cusen i recol·lecten. Un feminisme descolonial també és un recordatori que alerta d’un canvi de paradigma perillós per a les dones, sense diferències: els conceptes “feminista” o “feminisme” han passat de ser insults amb potencial radical a formar part del sac terminològic de la dreta neoliberal. En definitiva, cal un feminisme descolonial, el feminisme que defensen dones com Vergès, el que hauríem de defensar totes. I cal fer-ho ara, i deixar enrere la desigualtat entre dones. Ja ho diu l’autora: “És el moment, al segle XXI, quan diem que ja n’hi ha prou, hem de canviar aquestes dinàmiques i de debò”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació